El Museu d'Art Contemporani d'Alacant (MACA) ha incorporat a la seua exposició la fotografia “Mare de Srebrenica”, d'Almin Zrno, en col·laboració amb l'Ars Aevi, Museum of Contemporary Art de Sarajevo, en el marc d'un projecte internacional vinculat al record del genocidi de la ciutat de Srebrenica durant la guerra dels Balcans.
La imatge s'exhibix al costat de l'oli 'Montserrat criant núm. 2', de Julio González, en un diàleg artístic sobre el dolor, la guerra i la memòria.
L'exposició ha coincidit amb la visita al museu del membre de la Presidència de Bòsnia i Hercegovina, Zeljko Komsic, i de l'ambaixadora a Espanya, Vesna Andree Zaimovic, que han sigut rebuts per la regidora de Cultura, Nayma Beldjilali, l'edil de Presidència, Antonio Peral, i la conservadora del MACA, Rosa Castells.
També ha assistit el director de Casa Mediterrani, Andrés Perelló, on després s'ha traslladat la comitiva bosniana per a commemorar en un acte institucional el genocidi.
Una imatge per al Dia Internacional de Record de Srebrenica
La mostra s'emmarca en la iniciativa que el Museum of Contemporary Art Ars Aevi de Sarajevo ha impulsat entorn de l'11 de juliol, data declarada per l'Assemblea General de Nacions Unides com a Dia Internacional de Record del Genocidi de Srebrenica mitjançant la resolució 78/282, adoptada el 23 de maig de 2024.
El projecte convida cada any a galeries i museus de tot el món a participar amb l'objectiu de preservar la memòria, generar consciència i combatre la negació de la tragèdia ocorreguda en 1995 en eixa ciutat bosniana.
La fotografia d'Almin Zrno, presa en 2001, ha sigut descrita com una obra de gran força simbòlica que condensa el silenci, el dol i la dignitat. També es presenta com un testimoniatge d'horrors que excedixen el llenguatge i com un símbol del dolor, en línia amb la intenció del projecte de situar l'art al servici de la memòria col·lectiva.
El diàleg amb l'obra de Julio González
Rosa Castells ha explicat que la fotografia romandrà exposada fins a finals de mes al costat de Montserrat criant núm. 2, pintat per Julio González entre 1936 i 1940 per a representar “el dolor universal en la figura d'una mare davant la guerra”.
La conservadora ha assenyalat que les dos imatges compartixen una mateixa força expressiva en representar quasi a la mateixa dona: una mare universal amb un mocador nuat sota la barbeta, la boca oberta o tancada en un crit sord, els ulls tancats i el rostre marcat per profundes arrugues.
En paraules de Castells, “el crit no se sent, però s'intuïx amb claredat”. La conservadora ha afegit que les dos obres han sigut concebudes en un context de guerra, encara que amb diverses dècades de diferència, i que eixe encreuament permet entendre l'art no sols com una via de gaudi estètic, sinó també com a testimoniatge i com a acte de resistència enfront de l'oblit.
La regidora de Cultura i l'edil de Presidència han coincidit a assenyalar que “l'art és una ferramenta molt potent per a despertar consciències i evitar que tragèdies com la de Srebrenica es repetisquen”.