El Museu de Belles Arts d'Alacant (MUBAG) ha inaugurat este matí la primera gran exposició antològica dedicada a Antonio Gisbert (1834-1901), una figura fonamental de la pintura espanyola del segle XIX i un dels màxims exponents del gènere històric. Esta mostra, organitzada en col·laboració amb el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, estarà disponible per al públic fins al 25 d'octubre i, després de la seua clausura a Alacant, es traslladarà a Alcoi i València.
La iniciativa ha sigut presentada pel diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, al costat del director-gerent del Consorci de Museus, Nicolás Bugeda, el director del MUBAG, Jorge A. Soler, i el comissari del projecte, Luis Alberto Pérez Velarde. Esta exposició representa una fita crucial per a la posada en valor del patrimoni artístic de la província i per al redescobriment d'un artista l'obra del qual ha marcat una època.
La rellevància d'Antonio Gisbert en l'art espanyol
Juan de Dios Navarro ha emfatitzat que "Gisbert és una de les figures més excel·lents de la història de la pintura espanyola i, no obstant això, encara era un gran desconegut per a bona part del públic". Amb esta mostra, ha afegit, es "fa justícia" al seu llegat artístic, coincidint amb el 125 aniversari de la seua defunció, i reforça el compromís la investigació, conservació i difusió de "els nostres artistes més universals” en el MUBAG.
Per part seua, Nicolás Bugeda ha subratllat que “esta producció del Consorci de Museus en col·laboració amb el MUBAG, organitzada a partir de l'extensa investigació realitzada per l'historiador Luis Alberto Pérez, ens permet continuar treballant en la nostra línia de recuperació d'artistes de segles passats”.
Així mateix, ha ressaltat la transcendència de Gisbert en el panorama artístic nacional, recordant que diverses de les seues obres més emblemàtiques formen part de les col·leccions de les principals institucions de l'Estat i de l'imaginari col·lectiu espanyol.
Exposició exhaustiva i peces inèdites
L'exposició proposa una revisió exhaustiva de la trajectòria d'Antonio Gisbert, a través d'una cuidada selecció d'aproximadament 90 peces. Este conjunt inclou pintures, dibuixos, fotografies i documentació personal, oferint una visió completa de la seua evolució artística i personal.
Es tracta de la primera exposició monogràfica de gran format dedicada al pintor, destacant per la inclusió de nombroses obres inèdites procedents de col·leccions particulars i altres que tornen a les sales d'exposició després de romandre dècades fora del circuit públic.
Entre els préstecs més significatius que enriquixen esta mostra, es troben obres cedides per institucions de gran prestigi com:
- El Museu Nacional del Prado
- El Ministeri de Defensa
- El Consell d'Estat
- Patrimoni Nacional
- Les Col·leccions Reals
- La Universitat Complutense de Madrid
- La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
- El Senat
- El Congrés dels Diputats
Per al comissari, Luis Alberto Pérez Velarde, la mostra representa “una oportunitat única per a redescobrir a un creador que va saber combinar la seua excel·lència tècnica amb un ferm compromís intel·lectual i polític”. A través dels seus llenços, Gisbert no sols ha retratat a algunes de les personalitats més influents del seu temps, sinó que també ha representat episodis històrics decisius per a Espanya.
Recorregut per la vida i obra del pintor
El projecte expositiu traça un recorregut detallat per les diferents etapes de la vida del pintor, des dels seus primers anys d'aprenentatge en el seu natal Alcoi fins al seu exili voluntari a París. També s'aborda la seua formació acadèmica a Madrid, la seua estada a Roma, la seua participació en les exposicions nacionals de Belles Arts i la seua presència en els grans certàmens internacionals de l'època.
La mostra aprofundix, a més, en els vincles que Gisbert va mantindre amb destacades figures de la cultura i la política del segle XIX, entre elles José i Federico de Madrazo. Es posa en relleu la seua estreta relació amb el liberalisme espanyol, una ideologia que li ha portat a dirigir el Museu del Prado i a retratar a importants figures, inclòs el rei Amadeu I de Savoia.
Obres icòniques i redescobriments
L'exposició culmina amb la presentació d'algunes de les seues composicions històriques més rellevants, que han deixat una petjada inesborrable en l'art espanyol. Entre elles, destaquen l''Eixida de Cristòfor Colom del port de Pals i Afusellament de Torrijos i els seus companys a les platges de Màlaga', considerada una de les imatges més icòniques de la pintura històrica espanyola.
Especial rellevància adquirixen peces com el 'Retrat del general Prim', el 'Retrat d'Amadeu I de Savoia', l'obra 'El rei Amadeu I davant el cadàver del general Prim' o la tablilla 'Una ciocciara', pertanyent al Museu de Belles Arts de València i que no es mostrava al públic des de quaranta anys.
L'exposició consta de sis seccions que presenten una visió completa de Gisbert, de la seua obra i del seu pensament artístic. ‘Alcoi. Els inicis’, atén el primer aprenentatge en el seu Alcoi natal, on va retratar als seus éssers més pròxims, mentres que ‘De Madrid al premi de Roma’, para atenció a la seua formació en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran al costat de Madrazo.
La tercera part ‘Els grans temes. Retrats’ se centra en les exposicions nacionals. La seua pintura d'història va aconseguir plena maduresa amb Els comuners Padilla, Bravo i Maldonado en el patíbul i El desembarcament dels puritans a Amèrica del Nord. La quarta secció, ‘Gisbert i Amadeu de Savoia’, mostra la seua excel·lència en el retrat vinculat a les esferes del poder.
‘París. El pintor oblidat’ és el cinqué sector que parla del seu retorn a França. Entre els seus últims grans encàrrecs destaquen Eixida de Cristòfor Colom del Port de Pals (parador ignorat) i, en 1888, el monumental Afusellament de Torrijos i els seus companys a les platges de Màlaga (1888) del qual s'exhibix una rèplica en oli i un dibuix, procedents del Museu Nacional del Prado. La mostra conclou amb un apartat dedicat al dibuix, ‘Gisbert, dibuixant’ coronat pel seu llenç El Minuet.