Van començar el seu guàrdia fa milers d'anys i han escoltat el silenci que queda després de tot; de la vida, dels imperis, del temps. No obstant això, encara tenen una comesa: acompanyar en el viatge i guardar una cambra que segurament romandrà tancada per sempre: el mausoleu de Zhao Zheng, rei de Qin i primer unificador de la Xina. Des de fa poques setmanes, comptem amb el gran privilegi de tindre alguns guerrers de terracota de Xi’an en el Museu Arqueològic d'Alacant (MARQ), considerats la huitena meravella del món i als quals cal mirar, sens dubte, des de la sorpresa, com qui té l'oportunitat de tindre un accés directe al remot, quasi sagrat. “Un imperi d'ultratomba que no va ser concebut per a ser vist amb els ulls d'aquest món”, en paraules de Marcos Martinón-Torres, comissari de l'exposició.
Quan es descobreixen els Guerrers de Xi’an?
No va ser fins fa poques dècades quan es va trobar el primer guerrer de terracota, en 1974, quan un llaurador va desenterrar un dels huit mil soldats en les seues terres. I és allí, entre el vessant de la muntanya Li i el riu Wei, a la província de Shaanxi, on roman una elevació de més de 40 metres sobre la plana. Sota aquest túmul, que hui roman afonat: un regne subterrani que pretén acompanyar Ex Vita a qui anara un dels personatges més misteriosos i fascinants de la història de la Xina: Zhao Zheng, rei de Qin i primer unificador de la Xina, al qual coneixem com Qin Shihuang vaig donar, "el primer emperador" (259-210 a. C.).
Per què van ser construïts els guerrers de terracota?
A la Xina, la vida continua després de la mort i prossegueix igual que en aquest món, per això era molt comú acompanyar al mort de tot allò que poguera necessitar per a la seua vida pòstuma. És més, abans fins i tot de l'emperador, aquells que tenien una posició diferenciada eren acompanyats dels seus esclaus, serfs, concubines, família o animals sacrificant-los abans, pràctica que iniciaria un canvi de religiositat per a incorporar representacions com en aquest cas, encara que segons Martinón-Torres en la tomba de l'emperador “es materialitza aqueixa transició. Hi ha concubines de veritat, esclaus, cavalls, armes però hi ha altres elements que són representacions”.No era estrany llavors que, en aquest passat més remot es concebera “una ciutat funerària” per a acompanyar al Jove Qin, acabat de proclamar emperador llavors, el dia de la seua mort. Coneixem als guerrers de terracota però trobem també músics, domadors d'ocells, carros, animals i moltes peces que a dies de hui romanen ocultes o mantenen unes certes incògnites.En la pròpia construcció, trobem fins propagandístics pel sumptuós del desplegament, a més d'una forma efectiva d'imposar temor i unió en una Xina que recentment s'unifica però que compta amb moltes cultures, llengües i costums subjugats.La seua construcció s'iniciaria en el 221 a.C, i a penes una dècada després de la seua proclamació com a primer emperador, va morir. No obstant això, conscient de la seua cridada a governar eternament ja va veure preparat el seu regne subterrani, prop de Xi’an, en el viuria per sempre. Tant en la vida com en la mort, el primer emperador havia creat un gran imperi.
Per què roman segellat el mausoleu de Zhao Zheng?
Segons l'historiador Sima Qian, historiador xinés de la primera dinastia Han, realitzant una descripció del mausoleu que ha resultat ser més verídica del que apostaven els historiadors moderns. Hi hauria “rius de mercuri" envoltant la cambra funerària. En aquest cas seria perillosa l'obertura. Confirmant aquesta teoria, estudis científics han trobat índexs inusualment alts de mercuri en el sòl d'aquesta zona. L'antic historiador també ens relata que hi hauria ballestes mecàniques guardant el descans de l'emperador que, encara sense saber si existeixen o si s'hagueren descompost, creen un dubte raonable en l'investigador.
Curiositats sobre els guerrers de Xi’an
Cadascun dels guerrers de Xi’an té característiques úniques, mesuren prop de dos metres i el seu abillament i pentinat defineixen el seu rang i importància. Cadascun d'ells estava pintat amb colors vius i coberts d'un vernís verinós.Les figures van ser realitzades per milers de treballadors i artesans, que recents estudis apunten com d'origen europeu, alguns fins i tot perdent la vida en el procés i per a les quals el MARQ fa el seu particular homenatge. La mostra serà present a Alacant fins l'any vinent i ja acumula milers de visites.
