El Museu d'Art Contemporani d'Alacant MACA inaugura este divendres la retrospectiva "Soledad Sevilla [Esperant a Sempere]" en la qual es mostren obres de l'artista des dels primers anys 70 fins a les més recents finalitzades en 2025, moltes d'elles exposades per primera vegada. La mostra, que pot visitar-se fins al 17 de maig, és un projecte especial que tanca un cercle vital i creatiu i que, al mateix temps, resulta imprescindible per al MACA, museu els orígens del qual estan íntimament lligats a la col·lecció de l'artista alacantí Eusebio Sempere.
La regidora de Cultura, Nayma Beldjilali, ha assenyalat que “l’obra de Soledad Sevilla hipnotitza i envolta a l’espectador amb les seues línies i geometries perfectament dissenyades que a la vegada deixen vore el seu minuciós traç manual”. L’edil ha invitat “a alacantins i visitants a vindre al MACA a disfrutar de l’obra d’una artista premiada i reconeguda a nivell nacional que ha exposat en Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, l’IVAM, la Fundació Juan March o el Parlament Europeu, entre altres grans espais culturals”.
Partint de les peces dels anys 70 que es conserven en les col·leccions del museu, l'exposició centra la seua atenció en les sèries més recents de l'artista que tenen com a punt de partida un xicotet guaix de Sempere pertanyent a Sevilla. Amb l'horitzó com a fonament, l'artista traça unes pintures de gran format en les quals la vibració de la línia genera superfícies que s'expandixen i es recomponen contínuament.
Soledad Sevilla ha destacat que "esta exposició és un recorregut pel meu treball sempre recolzat en la geometria que abasta des de la dècada dels 70 fins a l'actualitat, i amb la qual estic especialment emocionada en ser la primera exposició individual en este gran museu tan important, i directament vinculat al meu admirat Eusebio Sempere".
“Estes obres envolten a l'espectador i conviden a experimentar la pintura no solament des de la mirada, sinó també de forma performativa, des del cos que compartix l'espai amb ella. La contemplació es convertix així, en una experiència física que desata emocions íntimes. Sevilla aconseguix evidenciar l'espai total com una unitat i, dins d'ell, desplegar una àmplia gamma de registres i subtils variacions. La geometria, lluny de ser freda o distant, adquirix ací un caràcter íntim i introspectiu”, ha explicat la conservadora del MACA i comissària de l'exposició, Rosa Castells.
Esta exposició vol ressaltar la seua producció més recent (2022–2025) i reunix les sèries Horitzons blancs, Horitzons blaus, Agnes Martin i Esperant a Sempere. Són composicions de gran exigència formal en les quals les línies paral·leles, molt pròximes entre si, ocupen tota la superfície del llenç, en blancs, grisos o en color, fent vibrar lo visual.
Castells ha assenyalat que "Sevilla és una de les grans artistes del panorama artístic espanyol, una figura essencial de l'abstracció geomètrica; una artista que ha expandit durant més de cinc dècades els límits entre la pintura, la llum i l'espai".
Soledad Sevilla i Eusebio Sempere
Sevilla i Sempere es conegueren en la dècada de 1960. Entre ambos sorgí una admiració mútua i amistat, al temps que coincidien en alguns dels projectes més rellevants entorn de l'abstracció geomètrica del context artístic espanyol. Un interès comú per la línia, una pràctica rigorosa de la composició i una deriva cap a lo sensitiu, cap a una geometria més tova i emotiva, connecten l'obra de Sempere i Sevilla. Eixa afinitat poètica en l'artista alacantí travessa tota la carrera de Sevilla: des dels inicis fins a la seua producció més recent, com les sèries pintades des de l'estiu de 2022 concebudes com a inspiració i homenatge al seu amic.
L'artista
Soledat Sevilla (València, 1944), Premi Nacional d'Arts Plàstiques i Sempere de la Creació i el Pensament Artístic, és una figura imprescindible de l'abstracció geomètrica en Espanya. Des de finals dels anys seixanta, la seua obra ha ampliat els límits entre pintura, llum i espai per mitjà d'un llenguatge propi basat en la línia, el color i estructures reticulars que revelen la poètica del rigor formal. La seua investigació constant sobre el mòdul i les seues variacions ha donat lloc a un univers visual on la repetició, la vibració i la subtilesa construïxen espais eterns i infinits.
La seua trajectòria s'inicia en el Centre del Càlcul de la Universitat de Madrid, un espai pioner d'experimentació en el qual confluïren artistes interessats en el diàleg entre art, ciència i tecnologia. Allí coincidix en Alexanco, Lugán, Barbadillo, Sanz, Abel Martín, Yturralde, Elena Asins i, de forma especialment significativa, en Eusebio Sempere, la influència i amistat del qual seran decisives en el seu desenvolupament artístic. Durant els anys setanta, Sevilla explora les possibilitats combinatòries del mòdul i experimenta amb materials com metacrilat, paper vegetal o acetat. Les trames lineals creixen des de xicotets formats fins a grans llenços de fons blanc, on un element es repetix o transforma amb una lògica expansiva que pareix no tindre fi.
Entre 1980 i 1982 residix a Boston, on realitza sèries de dibuixos de línies fines que anticipen la vibració cromàtica i espacial de sa pintura posterior. A son retorn a Espanya, a mitjans dels anys huitanta, produïx dos conjunts fonamentals inspirats en Las Meninas de Velázquez i en l'arquitectura de l'Alhambra de Granada. En estes obres aprofundix en els efectes lumínics de la línia i el color, així com en la relació entre la superfície pictòrica i l'espai. Més avant, son treball incorpora referències a la naturalesa, per mitjà de pinzellades rítmiques que evoquen fulles, vegetacions penjants o estructures arquitectòniques del paisatge granadí. Paral·lelament, ses instal·lacions artístiques posen èmfasi en l'aspecte espacial de sa obra, entre lo poètic i lo instal·latiu on la percepció es torna protagonista.