Un tram de costa del sud de la província d'Alacant podria quedar protegit com a Bé d'Interés Cultural (BIC). L'enclavament correspon a una antiga pedrera que s'estén durant uns 350 metres vora el litoral, amb una amplària aproximada de 20 metres.
Part de les restes continua cap a la mar, mentres que en la superfície encara són visibles diferents marques sobre l'arenisca relacionades amb l'extracció dels blocs de pedra.
L'historiador i doctor en Belles Arts Sergio Boj Bri ha registrat davant la Generalitat Valenciana una petició per a reconéixer la importància “arqueològica, històrica i etnològica” d'este espai situat entre la platja dels Nàufrags de Torrevieja i la urbanització La Veleta, paral·lel a l'avinguda Desiderio Rodríguez vora la zona de Sant Roc,
Les roques encara guarden les empremtes de l'antiga pedrera
Les restes conserven mòduls d'extracció, solcs longitudinals i quadrícules realitzades sobre l'arenisca. Són les empremtes deixades per aquells que treballaren la pedra durant segles, segons apunten les investigacions, i permeten identificar les zones que s'obtingueren els blocs.
L'enclavament apareix recollit en la Carta Arqueològica Subaquàtica d'Alacant, publicada en 2022 pel Museu Arqueològic d'Alacant (MARQ). La documentació establix una possible relació tècnica amb altres explotacions similars com la pedrera romana de Mil Palmeres, al Pilar de la Foradada.
No obstant això, la datació de la pedrera de Torrevieja no pot establir-se amb seguretat com a romana. Les tècniques emprades per a extraure els blocs de pedra vora la mar continuaren utilitzant-se fins a finals de l'Edat Mitjana, per la qual cosa les marques conservades no permeten determinar per si soles quan començà l'explotació.
Possible relació amb construccions del segle XV
De fet, la petició de protecció com a BIC situa almenys una part de l'activitat de la pedrera en el segle XV. Els investigadors Juan Antonio Pujol i María José Cruz, de la Universitat d'Alacant, relacionen l'ús d'este enclavament amb torres de guaita i altres construccions d'eixe període en les quals s'empraren carreus d'arenisca.
Sergio Boj Bri també planteja una possible connexió amb el canal de l'Acequió, localitzat a uns 300 metres. Esta infraestructura, construïda abans de 1482, presenta blocs d'arenisca i, segons la sol·licitud, algunes peces podrien “guardar semblances” per les seues “dimensions, color i textura” amb la pedra extreta en este punt del litoral de Torrevieja.
L'entorn de la pedrera també guarda altres pistes
El jaciment es troba, a més, junt a un xicotet penya-segat d'entre tres i quatre metres d'altura. La documentació presentada apunta que este desnivell podria estar relacionat amb la pròpia explotació de la pedrera.
En els voltants també s'han identificat materials de descarte que podrien apuntar a l'existència d'espais vinculats al treball de la pedra. Esta possibilitat, no obstant això, no figura en les investigacions citades ni en la Carta Arqueològica.
La declaració com a BIC permetria establir una protecció legal per a este tram de costa, actualment exposat a factors com l'acumulació de residus, el vandalisme, l'espoli i la pressió urbanística. La sol·licitud també planteja la necessitat d'estudiar, conservar i difondre un enclavament que manté visibles les petjades de l'antiga activitat extractiva.