El calcer alacantí travessa un dels moments més delicats de la seua història recent. Tancaments d'empreses, pèrdua d'ocupació i una competència internacional que molts del sector qualifiquen de deslleial han espentat la Generalitat Valenciana a activar un pla de xoc integral per a protegir i impulsar l'ocupació en una indústria que, durant dècades, ha sigut el motor econòmic de les comarques del Vinalopó. La vicepresidenta primera i consellera d'Habitatge, Ocupació, Joventut i Igualtat, Susana Camarero, presentà este dimecres les primeres mesures d'eixe pla en Petrer, en el marc de la Mesa Tècnica d'Ocupació de la Indústria del Calcer i del Cuir.
Un sector davall pressió: els números que preocupen
Per a entendre la urgència del pla, basta amb mirar les xifres. Durant 2023, el nombre de treballadors afiliats al sector del calcer en la província d'Alacant descendí fins a les 17.747 persones, un 7,2% respecte als 19.121 treballadors que registrà en 2022. En termes interanuals més recents, es perderen un total de 1.949 ocupacions, la qual cosa suposà una caiguda del 4,8% respecte a gener de 2024 i un 14,9% menys respecte a 2019. No és una crisi puntual: és una sagnia sostinguda que amenaça de transformar per sempre el paisatge industrial de municipis com Elx, Elda o el propi Petrer.
Encara que la indústria sabatera ha conviscut en el temps amb crisis cícliques, 2026 conviu amb una situació geopolítica inestable i un marc general de competència internacional cada vegada major —que molts denuncien com a deslleial— que s'ha anat saldant en els últims temps amb tancaments d'empreses, concursos de creditors i diversos ERO. L'atracció de talent és un aspecte clau en unes empreses que pequen de tindre pocs treballadors en plantilla: el 76% de les companyies alacantines del sector tenen menys de 9 treballadors.
Tres línies d'acció per a un sector en transició
Davant este escenari, Camarero presentà un pla articulat entorn de tres grans eixos. El primer és una convocatòria específica de formació impulsada per Labora, orientada a adaptar els perfils professionals a les noves necessitats industrials. No es tracta de formació genèrica: les àrees d'actuació inclouen digitalització, comerç electrònic, sostenibilitat, intel·ligència artificial, impressió 3D, logística, patronatge digital i manufactura avançada. L'objectiu és clar: que un sector amb segles de tradició artesanal no quede despenjat de l'economia del segle XXI.
El segon eix passa per l'adaptació dels centres propis de formació de Labora —com el que Camarero va visitar eixe mateix dia a Elda— perquè responguen de manera més eficaç a les demandes reals de les empreses. Des de les patronals fa temps que treballen en distintes formacions entre associats per a obrir noves vies de negoci, i sobretot en innovació, el principal refugi del sector per a estimular la investigació i millorar la competitivitat. El pla de la Generalitat aspira a reforçar institucionalment eixe camí.
El tercer pilar és, potser, el més ambiciós: la sol·licitud d'un Fons Europeu d'Adaptació a la Globalització (FEAG) per a reforçar les mesures de protecció i acompanyament a les persones treballadores afectades pels processos de transformació. Este mecanisme europeu, dissenyat precisament per a sectors que patixen l'impacte dels canvis en el comerç mundial, podria proporcionar recursos addicionals per a recol·locar treballadors i finançar formació especialitzada.
"Les administracions tenim la responsabilitat d'anticipar-nos i actuar per a protegir les persones treballadores i reforçar la competitivitat de les nostres empreses" - Susana Camarero, vicepresidenta primera i consellera d'Habitatge, Ocupació, Joventut i Igualtat de la Generalitat Valenciana
El diàleg com a punt de partida
Les mesures presentades a Petrer no van sorgir d'un despatx. Naixen de mesos de treball conjunt amb el propi sector en el si de la Mesa per l'Ocupació del Calcer i del Cuir, amb reunions tècniques prèvies celebrades a Elx i Elda. Eixos encontres van tindre com a objectiu estudiar les opcions de reciclatge del sector i de les plantilles afectades per ERE o tancaments, amb impacte en companyies de llarga trajectòria. D'eixe treball col·lectiu van emergir diagnòstics compartits: falta de perfils especialitzats, necessitat urgent de relleu generacional i un dèficit evident en formació digital.
A la taula de Petrer s'assegueren agents molt distints però amb un interés comú: l'Associació Valenciana d'Empresaris del Calçat (AVECAL), l'Associació Espanyola d'Empreses de Components i Maquinària per al Calçat i la Marroquineria (AEC), la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), els sindicats UGT i CCOO, representants dels Pactes Territorials per l'Ocupació, empreses del sector —com la productora de calçat Disgramarc o la de components Indaca— i ajuntaments dels territoris amb presència industrial. Poques vegades l'empresariat, els sindicats i les administracions locals compartixen tant d'espai entorn d'un mateix problema.
El pes real d'una indústria històrica
La història entre la indústria del calçat i Alacant ve de lluny: encara que començà a través de l'especialització en la producció d'espardenyes, acull hui en dia les principals marques de calçat de la moda espanyola. La província concentra el 92% de l'ocupació del sector del calçat de tota la Comunitat Valenciana, una xifra que convertix esta indústria en una cosa més que una dada estadística: és la columna vertebral econòmica i social de comarques senceres.
La recuperació lenta del sector requerix mesures de suport institucional, incentius per a la innovació i la sostenibilitat, i un enfocament estratègic per a la diversificació de mercats. Sense estes accions, les conseqüències econòmiques i socials podrien prolongar-se, afectant a llarg termini la competitivitat i la sostenibilitat del sector. El pla presentat per Camarero en Petrer és, en eixe context, una resposta institucional concreta a una emergència que porta massa temps acumulant-se en silenci. Si els fons arriben, si la formació connecta de veritat amb les empreses i si Europa respon al FEAG, el calçat valencià podria tindre davant de si no sols una eixida de la crisi, sinó una transformació que el faça més resistent front a les pròximes tempestats.