José Mancebo: "Ser proactius i segmentar l'oferta és una de les claus de l'èxit turístic de la Costa Blanca”

El director del Patronat de Turisme Costa Blanca desgrana el treball i el full de ruta de l’entitat per a mantindre a la província com una referència turística tot l’any

José Mancebo: "Ser proactius i segmentar l'oferta és una de les claus de l'èxit turístic de la Costa Blanca”
27/02/2024 -

El turisme és un dels grans dinamitzadors de l’economiaEixa realitat és encara més palpable en racons com la província d’Alacant, on l’activitat turística suposa el gran motor econòmic. “És un sector de sectors”, reconeix José Mancebo, director del Patronat Provincial de Turisme de la Costa Blanca. En l’inici del seu desé any en el càrrec, conversem al costat de Mancebo sobre l’evolució del turisme a la província, la professionalització del sector, la vertebració de l’oferta d’interior, l’avanç de les noves tecnologies i les línies estratègiques del Patronat per a afrontar reptes com la desestacionalització o la sostenibilitat.

Quins elements convertixen a la província en un dels destins preferits pels turistes?

El distintiu principal de la Costa Blanca és el seu producte de sol i platja per a períodes més llargs dels habituals. Es poden gaudir de les millors platges, probablement de món, i no ​t’ho ​dic ​en ​pla ​xovinista, ​sinó ​que ​​any ​rere ​any ​es ​confirma ​amb ​el ​nombre ​de ​banderes ​blaves ​en ​platges ​i ​ports ​esportius. A ​partir ​d’ací, ​la ​locomotora comença ​a ​moure altres ​productes ​turístics a través de ​l’Estratègia ​de ​Destí ​Madur. ​El ​Patronat ​Costa ​Blanca ​depén al ​100% ​de ​la ​Diputació ​d’Alacant, que té ​una ​labor ​fonamental com ​és ​la ​vertebració ​de ​la ​província ​i ​en ​especial ​la ​defensa ​dels ​servicis ​dels ​municipis ​més ​xicotets. ​La nostra ​responsabilitat ​és ​que ​la ​marca ​Costa ​Blanca ​siga el motor de l’interior i d’altres productes, i això s’ha aconseguit amb la diversificació de l’oferta per a lluitar ​progressivament ​amb ​eixa ​temuda ​estacionalitat.​ Som un destí obert tot l’any, sense estar ancorats a períodes vacacionals concrets i eixa és una de les diferències fonamentals.

En FITUR 2024 més de 60 municipis van tindre el seu espai per a exposicions, es van realitzar més de 35 reunions professionals, nombroses presentacions… Quin balanç fa el Patronat de la fira enguany?

Ha ​sigut ​una ​fira ​molt ​exitosa a nivell professional i frenètica quant al públic. Jo mai havia vist tanta afluència en les hores finals del dia, entorn de les 18h o 19h. Pel que respecta a la participació dels municipis, tan sols dir que va ser excel·lent, però també amb el treball que s’ha realitzat amb els​mitjans ​de ​comunicació, ​les ​activitats ​que ​hem ​fet ​en ​IFEMA, ​l’activitat ​que ​vam fer ​fora ​a ​nivell ​gastronòmic ​en ​el ​centre ​de ​Madrid… El balanç és molt positiu. FITUR s’està compartimentant últimament com en franquícies de producte i hi ha edicions especials com el LGTB, Future Sports o Future Cinema i la província ha tingut presència en totes elles.

Quines són les línies estratègiques i el full de ruta del Patronat durant este 2024?

Ens trobem ​en ​un ​moment ​en ​el qual, per descomptat, ​no ​renunciem ​​al ​creixement, ​però ​​creiem ​que ​el nostre pla ​d’actuació ​ha ​de ​tindre ​fonamentalment ​dos ​palanques estratègiques: ​sostenibilitat i ​innovació. I ​dins ​de ​la ​sostenibilitat ​volem ​treballar ​especialment ​l’accessibilitat, ​en ​​termes ​de ​sostenibilitat ​social i mediambiental. ​L’objectiu és potenciar ​les ​zones ​més ​despoblades ​o ​les ​zones ​d’interior, i quant a la innovació crec que estem en una ​espècie ​de ​febra ​de ​la ​intel·ligència ​artificial ​i som l’entitat que ha d’ajudar ​als ​municipis ​a què ​permeabilitze ​eixa ferramenta ​i aplicar les noves tecnologies a la seua oferta. Hi ha un parell de convocatòries per a aconseguir finançament per a millorar en este aspecte a les quals volem concórrer.

En este sentit, sempre ha defés la importància del diàleg col·laboratiu per a teixir aliances entre institucions. S’està progressant per a aconseguir una estratègia conjunta entre tots els agents implicats?

Amb Toni Pérez, ja des del seu paper d’Alcalde i ara com a President de la Diputació i del Patronat, sempre hem parlat ​de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible ​17, que és el de teixir aliances. ​És ​quasi ​una ​obsessió, ​però ​és ​que ​el ​turisme ​no ​es ​pot ​treballar ​d’una altra ​manera. ​No es tracta d’un discurs fàcil, sinó que ​és ​una ​creença i una ​forma ​de ​treball. ​La ​imatge ​del ​destí ​s’ha de treballar ​cohesionant ​la ​identitat del territori, i això no s’aconseguix ​​si ​els ​actors ​no ​es ​senten ​implicats ​en ​el ​projecte. ​El ​turisme ​és ​un ​sector ​de ​sectors ​que ​ha ​de ​mirar ​cap al ​comerç, cap al ​transport, ​​cap a ​les ​infraestructures i cap a ​la ​gestió ​​local. ​Fa poc ​vam fer ​una ​jornada ​amb ​la ​ruta ​del ​vi i en este cas són ​els ​productors els que ​estan ​implicats. ​​Eixa ​visió ​transversal ​solament es ​treballa ​tenint ​línies ​sempre ​obertes ​i sabent ​escoltar ​molt. L’administració ​ha ​d’intentar ​assumir ​un ​paper ​de ​lideratge ​des de darrere, sense molestar i donant suport als sectors productius buscant eixa ​coherència ​o ​eixe ​interés ​general.

Les dades de diferents portals llancen un 2023 molt positiu en xifres turístiques i una previsió creixent de cara a 2024. Quin és el diagnòstic actual del turisme a la província d’Alacant?

Sens dubte, són unes dades tremendament positives. Si utilitzem termes d’una anàlisi DAFO crec que a poc a poc hem ​potenciat les nostres ​fortaleses ​i minimitzat ​les ​debilitats. ​El ​destí ​Costa Blanca està ​jugant ​ja ​a valor ​i ​no ​a preu, i ​això ​en ​termes ​econòmics ​és ​molt ​important. Després ​en ​la part de les ​amenaces ​i ​les ​oportunitats, ​que​ a ​nosaltres ​ens ​agrada ​transformar-les ​en ​reptes, és indubtable que ​hi ha ​una ​sèrie ​de ​qüestions ​que ​tenen ​a ​veure ​amb ​el ​canvi ​climàtic, ​la ​situació ​geopolítica, ​la ​competència ​deslleial que està afectant també altres sectors com pot ser l’agricultura… ​Eixos ​són ​els ​reptes ​d’esta ​globalització, i des del Patronat ​tractem d’afrontar-lo amb planificació, ​implicant ​ ​els ​actors i ​treballant ​diàriament ​amb ​el ​sector. ​El nostre posicionament ​com a ​Costa ​Blanca és ​molt ​forta i està molt ​cohesionat, ja que tot el ​destí treballa com una espècie de finestreta única independentment ​de ​qui ​porte ​la ​iniciativa, ja siga ​local, provincial o autonòmica.

La sostenibilitat és possiblement l’eix més important en matèria turística, ja no sols des del punt de vista mediambiental, sinó també social, cultural o econòmic. De quina forma afronta el Patronat este desafiament?

Estem ​en ​un ​punt que ​hem ​d’anar ​aprenent ​a ​gestionar ​l’èxit, ​especialment ​en ​les ​temporades ​altes. ​Cal fer ​compatible ​el ​trànsit ​aeri, ​​marítim i ​terrestre ​amb ​el ​dia ​a ​dia ​del ​resident ​i ​del ​ciutadà. ​Cal promoure ​la ​sostenibilitat ​social ​de ​l’oferta, ​​però ​també ​de ​la ​demanda, que ​forma ​part ​d’un ​ecosistema. ​Això ​també ​ho ​afavorix determinats ​visitants ​internacionals, ​per ​exemple, ​els ​estudiants que ​aprenen ​de ​la nostra ​cultura, ​de ​la nostra ​gastronomia, ​dels nostres ​costums, ​s’impregnen ​d’això, ​i ​són ​corrents ​de ​visitants que ​afavorixen​ ​la ​permeabilitat i ​la ​comunió ​entre ​el ​resident ​i ​el ​turista.

Precisament, considera que eixa internacionalització de la província és una de les claus de l’èxit?

És una de les nostres fortaleses perquè el nostre ​turisme ​ha ​crescut ​així. ​Crec ​que ​ser ​una ​província ​tan ​internacionalitzada ​ens ​afavorix ​molt ​en ​este ​sentit. La nostra ​clau ​d’èxit ​és ​que el ​turisme ​ha ​crescut ​a ​partir ​del ​residencial. ​A més ​de ​ser ​una ​província ​turística, ​som ​una ​província ​molt ​internacionalitzada. Jo ​dic ​moltes ​vegades ​que ​l’Alfàs ​del ​Pi ​no ​es ​pot ​entendre ​sense ​Noruega, ​però ​és ​que ​Noruega ​no ​pot ​entendre’s ​sense ​​l’Alfàs ​del ​Pi. I després, per descomptat, ​la ​colònia ​de ​​britànics ​que ens ha fet ​créixer ​i ​ha generat un flux diari d’avions amb un servici quasi regular. Es va canviar el model, passant d’avions exclusivament vacacionals a una espècie d’autobusos aeris amb el Regne Unit. Hi ha prop de huitanta ​mil ​​britànics ​empadronats ​a ​la nostra ​província, ​la ​colònia més ​nombrosa, llavors eixa ​internacionalització ​ha sigut crucial en la convivència entre el resident i el turista.

Un altre dels reptes ambiciosos és la desestacionalització de l’oferta. Segons les últimes dades oferides pel Patronat els pics de la temporada alta i baixa a la província es diluïxen cada vegada més. De quina manera es treballa per a aconseguir eixe objectiu a la província?

Si ​tens ​clara ​l’estratègia, ​les ​accions ​venen ​en ​cascada. ​​Nosaltres ​ací ​ens ​dediquem ​a ​promoció, a través dels nostres canals, i ​a ​​més ​promoció, la que realitzem mitjançant subvencions, ajudes, línies de col·laboració, certàmens… ​Això ​significa ​que ​quan ​tu ​tanques ​pactes ​​amb ​institucions o operadors estrangers ​o ​​acudixes ​com a ​Patronat a ​fires o ​congressos ​ho ​fas ​segons ​eixos ​objectius de ​desestacionalitzar ​i ​vertebrar. Deixes ​d’anar ​amb ​un ​plantejament generalista i et centres en certàmens turístics específics de producte per a ​diversificar i obrir ​el ​ventall. ​​Això ​al ​final ​​​es ​traduïx ​en ​accions ​molt ​concretes, com la presentació de la nova ruta amb Roma amb ​agents ​italians, la presència en salons de cicloturisme o la promoció d’albiraments d’aus. ​És ​veritat ​que ​FITUR ​és ​el ​gran ​aparador, però el ​mateix ​FITUR ​ha ​virat ​també ​a ​línies ​concretes. ​Esta ​segmentació, o fins i tot ​hipersegmentació, és fonamental per a augmentar el valor del destí i oferir experiències que demanda el turista.

Es tracta d’una manera de marcar la diferència del destí i posicionar-se en altres mercats?

Completament. ​​Esta ​manera ​de ​pensar i ​esta nova ​manera ​d’afrontar el futur et fa ​brillar ​competitivament ​on ​altres ​destins ​no ​estan. ​Si al final ​anem ​tots ​​als ​mateixos ​certàmens, ​a ​parlar ​tots ​del mateix, ​​doncs ​això ​ja ​té ​el seu ​recorregut molt marcat amb Fitur, ITB, i World ​Travel ​Market. Però ​després ​hi ha ​un ​munt ​de ​cites ​i ​activitats ​que ​poden ​ser ​molt ​més ​concretes ​en ​termes ​de ​producte ​i ​en ​termes ​d’experiència ​per al ​client que poden ser encara més interessants. La clau és ser proactiu, per això nosaltres no ens centrem tant en les bases de dades de rutes aèries, per posar un exemple, sinó en la dels avions que ​tenen ​comprats ​les ​companyies ​i ​tenen ​aparcats ​en ​l’aeroport. ​I ​a ​partir ​d’ací fem ​una ​projecció ​a ​any ​vista, perquè si es treballa d’esta manera no estàs esperant de manera reactiva al fet que et conviden a una fira sinó que som nosaltres els que plantegem una acció amb sis o set mesos d’antelació.

Ha ​parlat ​de la Costa ​Blanca ​com ​un ​gran ​tren ​amb ​diferents ​vagons, ​on ​el ​que ​més ​espenta ​és ​el ​de ​Sol ​i ​Platja, ​però com es vertebra en l’oferta provincial també el turisme d’interior?

​Jo ​destacaria ​dues. Una ​té ​a ​veure ​amb ​la ​part ​privada, i en este cas el que s’ha de ​fer és incentivar ​esta ​activitat i ​sent ​molt ​permeables ​als ​projectes, ​intentant ​donar ​suport, ​afavorir ​ ​que ​hi haja ​inversió privada. ​No obstant això, gran part de ​la ​responsabilitat ​l’ha ​tinguda el ​sector ​privat ​que ​s’ha ​professionalitzat ​molt ​en ​l’interior. ​És ​una cosa ​que ​ja ​venia ​ocorrent ​des de ​fa ​molt ​temps ​en ​àrees ​costaneres, ​però ​crec ​que ​molts ​projectes ​de ​municipis ​no ​costaners ​que ​ja ​són ​emblema per allotjaments i propostes amb un ​concepte ​molt ​clar, ​en ​tendència ​actual ​i ​​revolucionari ​​que ​posen ​valor ​l’interior. ​I, després, d’altra banda, està el treball del Patronat, des del qual intentem que les iniciatives d’interior no queden ​exclusivament ​en ​el ​consum ​intern ​del ​municipi. ​Les ​festes ​i ​la ​gastronomia ​són ​dos grans ​productes dinamitzadors ​de l’interior.

Per tant, quines mesures es duen a terme per a promoure els espais no costaners de la província?

​La nostra principal missió a ajudar al fet que els projectes en municipis ​xicotets d’interior tinguen un caràcter ​supramunicipal. ​Crec ​que ​el ​gran ​exponent ​potser ​el ​tenim ​a ​Cocentaina amb ​la ​Fira ​de Tots Sants. ​No ​ha ​d’haver-hi una fira d’estes característiques en tots els municipis, però sí que seguir este deixant com a referent i fomentar l’activitat ​cultural, gastronòmica… En definitiva, que succeïsquen coses​. I nosaltres tractem d’ajudar amb ​subvencions, suport econòmic, institucional ​i promocional i ​també ​acompanyar-los ​moltes ​vegades. Em ve al capdavant el cas de Lorca, un municipi molt xicotet però amb una gran iniciativa per a promoure esdeveniments com l’orgull. Este tipus d’activitats no tenen per què succeir només en les grans urbs i pot arribar a marcar-te la diferència en dos setmanes en les quals dinamitzar l’economia local anara de temporada.

Una de les premisses del president Toni Pérez i del Patronat Costa Blanca és el de convertir a Alacant en un destí intel·ligent. Quins projectes s’estan duent a terme en este sentit?

Les ​decisions s’han de prendre respecte ​a la ​dada i ​no ​respecte ​a ​la ​intuïció, encara que aquesta en un moment donat et pot salvar de moltes coses. No obstant això, ​hui dia ​hi ha ​tecnologies ​que ​ens ​permeten ​prendre ​decisions ​quasi ​en ​temps ​real. ​Tot ​el ​que ​siga ​fer costat ​ ​que ​eixa ​cultura ​de la ​dada ​i ​​de ​la ​presa ​de ​decisions ​en ​​matèria ​​de ​governança, en ​general, i ​​de ​política ​turística, ​en ​particular, ​​és ​el ​que ​intentem ​incentivar ​a ​través ​dels ​plans, ​projectes i ​accions ​que dúiem a terme. Fer de la província d’Alacant una ​destinació ​turística ​intel·ligent ​significa ​enllaçar la intel·ligència natural i la matèria grisa de la qual disposen els nostres empresaris i els nostres gestors amb ferramentes com la intel·ligència artificial, amb una funció principalment municipalista, per a formar-se en ​matèria ​de bases ​de ​dades ​de ​connectivitat ​aèria, ​de perfils ​de ​demanda, ​de ​fonts… El Patronat té una gran capacitat de convocatòria i mantenim una línia directa amb municipis ​o ​associacions, per la qual cosa aquells projectes que tenen a veure amb la digitalització o la sostenibilitat són als quals els donem una major prioritat enfront d’uns altres.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

4 − 2 =