El mes de març ha sigut excepcionalment plujós en tota Espanya. De fet, es tracta del tercer amb més precipitacions en els últims dotze anys, només superat per 2018 (165 l/m²) i 2013 (160 l/m²). Fins al passat 24 de març, moment en què van començar a dissipar-se les pluges amb l'entrada de la primavera, s'havien acumulat 148 litres per metre quadrat, al voltant de 3,5 vegades més que el valor normal en este període (44 l/m²).
El motiu? Un any hidrològic especialment humit des del seu inici el mes d'octubre passat acompanyat d'un anticicló instaurat en el centre d'Europa les altes pressions del qual frenaven l'avanç de les borrasques atlàntiques i les 'espentava' cap a la Península Ibèrica. I a Alacant aqueix efecte també s'ha fet notar, on de manera atípica s'han succeït més dies ennuvolats que assolellats des de la celebració del Carnestoltes.
Situació dels embassaments a Alacant
Esta abundant pluja ha omplit bona part parteix dels pantans del país, especialment en àrees en les quals les restriccions en el consum humà havien sigut habituals en l'últim any. A la província alacantina, malgrat que les precipitacions han sigut considerables en alguns punts com la Vall d'Ebo , on es van arribar a registrar més de 480 l/m² en una setmana, la situació dels embassaments dista molt de les conques del nord d'Espanya.
És més, Alacant és la tercera província per la cua quant al percentatge d'aigua embassada en relació amb la capacitat dels seus pantans (29,52%). Tot i així, a pesar que les cinc preses estan molt lluny dels seus màxims, l'acumulació de pluges ha impulsat les reserves amb una tendència que segueix en augment i suposa quasi un 8% més que en 2024. Esta és la xifra actual d'aigua emmagatzemada en els embassaments d'Alacant:
- Beniarrés: 33,33% (9,34 hm³ d'un màxim de 27 hm³).
- Guadalest: 23,08% (3,67 hm³ d'un màxim de 13 hm³).
- Amadorio: 12,50% (2,06 hm³ d'un màxim de 16 hm³).
- Crevillent: 69,23% (9,35 hm³ d'un màxim de 13 hm³).
- La Pedrera: 28,46% (71,35 hm³ d'un màxim de 246 hm³).
No obstant això, estos embassaments no són els únics a Alacant. Existeixen altres xicotetes preses, amb capacitats inferiors als 2 hectòmetres, de les quals no hi ha registres en temps real en utilitzar-se principalment per al reg o el control de les crescudes. Estes són la Presa d'Isbert, en el Barranc de l'Infern, el Pantà d'Elx, el Pantà de Tibi, el més antic d'Europa construït en 1594, o el d'Elda , pràcticament en desús.
Com han evolucionat?
El nord d'Alacant ha recollit un major volum de precipitacions este març, però el seu reflex en l'emmagatzematge és dispar. Mentre que a la Marina Alta el de Beniarrés ha triplicat les xifres d'aigua de fa només cinc mesos, encara lluny del quasi 60% que ostentava en 2023, a la Marina Baixa la influència de les pluges ha sigut escassa. De fet, Guadalest i Amadorio estan molt per davall del 38% (5hm3) i 18% (3 hm³) que marcaven en 2024.
Pel que respecta als pantans gestionats per la Confederació Hidrogràfica del Segura, les precipitacions en les capçaleres del Segura i del Tajo –en este cas pel transvasament entre tots dos rius– han nodrit de manera considerable els embassaments. Aix