Les primeres tempestes i pluges torrencials de setembre a la província d'Alacant i la Comunitat Valenciana han tornat a avivar el debat sobre els llindars que utilitza l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) per a activar els avisos meteorològics.
Davant esta polèmica, l'organisme defensa que qualsevol revisió del sistema s'ha de fer de forma consensuada amb les Proteccions Civils autonòmiques. L'AEMET insistix que no sols s'ha de tindre en compte la quantitat de pluja prevista, sinó també l'impacte que pot generar sobre la població i les infraestructures.
Ruixats d'intensitat molt forta a les platges d'Oriola, amb cel ras només a uns quilòmetres de distància. La zona de ruixats més intensos es registren ara entre platges del sud de Torrevella, platges d'Oriola i el Pilar de la Foradada.
— AEMET Comunitat Valenciana (@AEMET_CValencia) September 19, 2026
El delegat d'AEMET en la Comunitat Valenciana, Jorge Tamayo, ha recalcat que els llindars inclosos en el Pla Nacional de Predicció i Vigilància de Fenòmens Meteorològics Adversos, conegut com a Meteoalerta, “no s'establiren gratuïtament”.
Segons ha explicat durant la presentació del balanç climàtic de l'estiu i la predicció estacional per a la tardor, estos paràmetres foren fixats d'acord amb les Proteccions Civils autonòmiques, que són “qui coneixen l'impacte en la zona”.
Per la seua banda, el portaveu d'AEMET, Rubén del Campo, ha advertit que els avisos rojos s'han de reservar per a situacions excepcionals. “Es tracta d'evitar una saturació d'alertes”, ha assenyalat, abans de remarcar que estos nivells s'activen quan existix “un perill excepcional d'impactes molt greus”. “No pot convertir-se en ordinari”, ha afegit.
Què significa realment cada nivell d'avís d'AEMET?
Els avisos d'AEMET no funcionen com una simple escala de colors per a mesurar quant plourà. Cada nivell representa un grau diferent de perill i té en compte tant la intensitat del fenomen com les seues possibles conseqüències. En el cas de les pluges, els llindars canvien segons la zona, precisament perquè no totes les regions presenten la mateixa exposició ni estan acostumades a episodis d'igual intensitat.
L'avís groc és el nivell més baix. En la Comunitat Valenciana, per exemple, s'activa quan les precipitacions poden arribar als 20 litres per metre quadrat en una hora o acumulacions d'entre 60 i 80 litres en 12 hores, depenent del territori. No implica un risc generalitzat per a la població, encara que sí que pot afectar determinades activitats, especialment a l'aire lliure.
El següent escaló és el taronja, que ja implica un risc important. En este cas, el llindar de pluja se situa en 40 litres per metre quadrat en una hora, mentre que en períodes de 12 hores pot arribar a entre 140 i 150 litres.
El nivell roig queda reservat per a escenaris de risc extrem, quan s'esperen fenòmens d'intensitat excepcional i les conseqüències poden ser molt greus. En l'àrea mediterrània, AEMET situa el llindar de referència en 90 litres per metre quadrat en una hora i en 180 litres en 12 hores.
AEMET demana valorar més l'impacte que el llindar
AEMET assegura que està “totalment disposada a vore el que calga fer per a millorar en la mesura del possible els plans d'avisos”, encara que Del Campo ha deixat clar que “no pot fer una revisió per si sola”. Després de la DANA de 2024, l'Agència va reforçar, precisament, la coordinació amb Protecció Civil mitjançant la creació d'una àrea específica.
Tamayo ha defés que una acteual modificació hauria de centrar-se més en l'impacte previst que únicament en el llindar de precipitació. En la seua opinió, caldria valorar també “els aspectes socials” i les circumstàncies concretes de cada territori, sempre mitjançant el consens amb Protecció Civil.
En este context, el responsable d'AEMET ha defés l'avís taronja emés durant l'episodi de pluges de la setmana passada perquè “responia a un perill important, però no extrem”. Ha recordat que este tipus de situacions també pot provocar inundacions ‘in situ’, encara que el nivell d'avís no arribe al roig.
L'Agència també ha insistit que la seua funció és establir el nivell de l'avís meteorològic, mentre que correspon a Protecció Civil activar l'alerta i decidir, si ho considera necessari, l'enviament d'un Es-Alert. Per a prendre eixa decisió, ha explicat Del Campo, no s'analitza únicament el fenomen meteorològic, sinó també “la vulnerabilitat i l'exposició de la població i de les infraestructures”.
Finalment, ha recalcat que Meteoalerta, vigent des de 2006, ha rebut nou modificacions en estes dos dècades. L'última, en 2024, va permetre avançar l'emissió dels avisos nocturns a la vesprada per a donar més marge d'actuació a les autoritats. “Per ara eixos llindars romandran”, ha conclòs el portaveu d'AEMET.