La defensa de la Terra davant de possibles impactes d'asteroides compta en participació alacantina. El Grup de Ciències Planetàries de la Universitat d'Alacant (UA) forma part de la missió Hera, impulsada per l'Agència Espacial Europea (ESA) per a analitzar els efectes del xoc de la nau DART contra Dimorphos.
La missió va enlairar el 7 d'octubre de 2024 i té com a destí el sistema binari Didymos-Dimorphos, format per dos asteroides pròxims al nostre planeta. El seu objectiu és esbrinar com va afectar la col·lisió de DART, una sonda espacial de la NASA que va impactar contra este xicotet satèl·lit en setembre de 2022 i va modificar la seua òrbita.
Este experiment va demostrar que era possible alterar el moviment d'un asteroide per mitjà d'un impacte controlat, reduint el seu període orbital en aproximadament 30 minuts. No obstant això, encara queden incògnites sobre les conseqüències físiques del xoc i les característiques del cos afectat, qüestions essencials per a determinar fins a on pot aplicar-se esta tècnica.
En este sentit, Hera estudiarà si la col·lisió va generar un cràter o va arribar a deformar Dimorphos. També analitzarà la seua estructura interna per mitjà de sondejos de radar i comprovarà si l'impacte va produir canvis en Didymos, l'asteroide principal al voltant del qual orbita el seu company.
El paper de la Universitat d'Alacant en la defensa planetària
El Grup de Ciències Planetàries de la UA participa en la investigació de l'estructura interna d'ambdós asteroides. Els seus científics també estudien l'evolució dels materials expulsats a l'espai pel xoc de DART i els efectes de la seua posterior caiguda sobre les superfícies d'estos cossos celestes.
El catedràtic Adriano Campo Bagatin, integrant de l'equip coordinador de les activitats científiques d'Hera, destaca la importància dels resultats per a preparar futures respostes mundials davant les amenaces provinents de l'espai.
“Conéixer exactament els efectes de la col·lisió significa estar millor informats sobre com preparar una estratègia en el futur per a la desviació de qualsevol asteroide o cos errant de l'univers que poguera impactar en la Terra”, explica.
L'investigador recorda que estos fenòmens no són una possibilitat purament teòrica. Fa 66 milions d'anys, el xoc d'un enorme meteorit de més de 10 quilòmetres de diàmetre va contribuir a l'extinció dels dinosaures no avians que habitaven el planeta.
En 2029, l'asteroide Apophis, d'uns 300 metres, passarà a menys de 32.000 quilòmetres de la superfície terrestre. Esta aproximació permetrà seguir estudiant estos cossos i comprendre millor els riscos que poden representar, encara que Campo Bagatin advertix que també “ens recorda que les col·lisions d'asteroides poden tornar a ocórrer”.
Alacant acull conferències sobre la missió Hera
Per a acostar estos avanços al públic, el Grup de Ciències Planetàries de la Universitat d'Alacant ha organitzat el cicle de conferències ‘Missió espacial Hera: arribant a Didymos’. Les sessions gratuïtes abordaran els objectius de la missió i les incògnites científiques que els investigadors esperen resoldre en els pròxims anys.
La primera cita està prevista per al dilluns 26 d'octubre, a les 19:30 hores, en la Seu Universitària Ciutat d'Alacant, situada en el carrer Ramón y Cajal, número 4. Participaran Andrea Pellacani, investigador de l'ESA, i Laura Parro i Adriano Campo Bagatin, de la Universitat d'Alacant.
La segona conferència se celebrarà el dimecres 16 de desembre, a les 18:00 hores, en la mateixa seu. Ambdues jornades, d'accés lliure fins a completar l'aforament, permetran conéixer millor el treball científic que es desenvolupa entorn d'Hera i la seua contribució a l'estudi dels asteroides.