L'eliminació dels peatges en el tram de l'AP-7 que unix Elx amb El Campello pel radi exterior de l'àrea metropolitana d'Alacant ja té les primeres conseqüències en els comptes públics de l'Estat.
L'autopista va tancar el passat 2025 amb unes pèrdues de 3 milions d'euros, després de deixar d'ingressar els 2,6 milions que encara va recaptar en 2024 pel pagament dels usuaris. La dada contrasta amb l'evolució de la resta d'autopistes que el Govern va rescatar després de la crisi financera de 2008.
En conjunt, estes infraestructures van obtindre un benefici net de 27,3 milions d'euros durant el passat exercici, un 32,9% més que l'any anterior, segons els comptes de la Societat Estatal d'Infraestructures del Transport Terrestre (Seitt).
Per què l'AP-7 d'Alacant va deixar de cobrar peatge
L'AP-7 d'Alacant es convertix així en la infraestructura amb pitjor resultat econòmic de tota la xarxa rescatada, un escenari directament lligat a la gratuïtat de la via. Esta mesura es va activar a mitjan 2024 per a comprovar si el tram podia funcionar com una alternativa eficaç i segura a l'autovia A-70, que suporta una elevada intensitat de trànsit.
Al llarg d'este període experimental, que va culminar el gener de 2026 amb la retirada definitiva del peatge, els usuaris i usuàries de la carretera van disposar d'una bonificació del cent per cent per a comprovar dades sobre volums d'ús, redistribució del trànsit i condicions de circulació.
Els informes tècnics recopilats van confirmar l'"increment significatiu" en l'ocupació de l'AP-7 com a itinerari alternatiu per a desplaçaments de llarg recorregut cap a València i Barcelona i, especialment, per a vehicles pesants.
La gratuïtat elimina els ingressos en l'AP-7
Si en 2024 l'AP-7 Alacant encara va aportar 2,6 milions d'euros de facturació pel cobrament de peatges, en 2025 eixa xifra va caure fins als zero euros després de mantindre's gratuïta durant tot l'any. La desaparició d'eixos ingressos explica el resultat negatiu de l'autopista alacantina.
No obstant això, eixe descens no va impedir que la xarxa gestionada per Seitt millorara els seus comptes a nivell global gràcies al comportament de la resta de concessions. En total, les autopistes rescatades a Espanya van generar 96,5 milions d'euros pel cobrament de peatges, un 2,2% més que l'any anterior.
El creixement registrat en vies com les radials de Madrid, l'AP-36 o l'AP-7 Cartagena-Vera va compensar la pèrdua d'ingressos derivada de la gratuïtat de la infraestructura alacantina. A més, el tram de l'AP-7 en el sud de la província, des de la Vega Baixa cap a Cartagena encara manté els peatges actius.
Només tres autopistes acaben l'any en números rojos
L'AP-7 Alacant va ser una de les tres úniques autopistes de la xarxa estatal que va tancar 2025 amb pèrdues. Al costat d'ella figuren la M-12, que connecta amb l'aeroport de Madrid, amb un resultat negatiu de 438.375 euros, i l'AP-41 Madrid-Toledo, que va reduir les seues pèrdues fins als 230.014 euros.
En l'extrem contrari es van situar les radials R-3 i R-5, que van tornar a ser les més rendibles amb un benefici de 12,5 milions d'euros. També van millorar els seus resultats l'AP-36, la R-2, la R-4 i l'AP-7 Cartagena-Vera, impulsant el balanç global de l'empresa pública amb un benefici net de 33,1 milions d'euros i una xifra de negoci superior als 101 milions.