Les inundacions provocades per les pluges torrencials i les DANES representen un dels principals riscos meteorològics de la província d'Alacant. Especialment en un context marcat per un canvi climàtic que, segons els experts, està tropicalitzant la Mediterrània.
Per a millorar la prevenció, el Centre d'Intel·ligència Digital (CENID) ha estudiat el desenvolupament d'un sistema basat en intel·ligència artificial (IA) que podria avisar els veïns i veïnes abans que es produïsca una situació d'emergència.
La iniciativa, impulsada per la Diputació d'Alacant juntament amb la Universitat d'Alacant i la Universitat Miguel Hernández d'Elx, està liderada per l'investigador Andrés Montoyo.
El projecte pretén aprofitar dades meteorològiques, geogràfiques i històriques per a detectar amenaces i situacions de risc abans que puguen tindre conseqüències per a la població, les infraestructures i l'activitat econòmica.
Com funcionaria la IA per a anticipar inundacions a Alacant
El sistema plantejat per CENID tindria tres funcions fonamentals: predir possibles inundacions, activar alertes primerenques i mantindre una comunicació intel·ligent amb els ciutadans. Per a aconseguir-ho, analitzaria informació procedent d'estacions meteorològiques, sensors, registres de pluja i dades sobre el comportament de l'aigua.
La tecnologia també tindria en compte variables com els nivells dels rius, la humitat del terreny i l'evolució de les pluges. En creuar tots estos registres, els models d'intel·ligència artificial podrien identificar patrons associats a situacions perilloses i millorar les seues previsions conforme incorporaren noves dades.
Un dels elements més destacats seria l'assistent conversacional, dissenyat per a mantindre una comunicació bidireccional amb els ciutadans durant una emergència. A través d'un chatbot, els usuaris podrien traslladar les seues consultes i rebre indicacions sobre com actuar segons la seua posició geogràfica.
Esta ferramenta pretén facilitar l'accés a informació “clara i comprensible”, expliquen els responsables, quan es produïsca una “situació de perill”. La geolocalització permetria adaptar les respostes a l'entorn, mentre que les administracions comptarien amb informació addicional per a organitzar la seua actuació i gestionar l'emergència.
Tres sistemes tecnològics per a integrar les dades i millorar les alertes
Per a fer possible esta proposta, el projecte contempla una arquitectura formada per tres subsistemes complementaris. El primer és un Sistema de Llac Semàntic d'Entitats Digitals, concebut per a reunir informació procedent de diferents àmbits de les administracions públiques i organitzar-la en una base de coneixement comú.
Esta estructura integraria dades de Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG), informació cadastral, registres del padró i censals, infraestructures, consums i altres fonts sectorials. La finalitat és facilitar que tots estos registres puguen relacionar-se i utilitzar-se conjuntament, evitant que la informació romanga dispersa en diferents sistemes.
Sobre eixa base treballaria el Sistema de Geointel·ligència Artificial, encarregat d'analitzar el coneixement generat mitjançant tècniques predictives i prescriptives. La seua funció seria identificar possibles esdeveniments i proporcionar informació útil per a anticipar-se a situacions de risc i donar suport a les decisions estratègiques de les administracions.
El tercer component seria el Sistema de Diàleg Intel·ligent, orientat a simplificar la comunicació amb la població. Esta ferramenta permetria interpretar les peticions dels usuaris i oferir respostes adaptades a la seua localització geogràfica, especialment quan fora necessari traslladar instruccions durant una emergència.