La Cova de l'Or de Beniarrés tanca a l'hivern i torna al març

L'arribada del fred implica la proximitat de l'època nadalenca, els canvis d'armari per a traure la roba d'abric o la possibilitat que les cotes més altes de la província s'òmpliguen d'un mantell de neu. Però en matería arqueològica, també suposa el tancament temporal de la Cova d'Or de Beniarrés per a evitar condicions climatològiques adverses i protegir el jaciment de les inclemències del temps.

Així, este enclavament interior, gestiondo per la Fundació CV MARQ al costat de l'Ajuntament de Beniarrés, tancarà al públic diumenge que ve fins a mitjan pròxim mes de març de 2025. En este sentit, tant el dissabte 23 com el diumenge 24 de novembres seran els últims dies d'esta temporada per a visitar el jaciment i realitzar un recorregut complet pel Centre d'Interpretació. Les persones interessades poden reservar l'entrada o consultar més informació a través de www.marqalicante.com.

La Cova de L'Or és un dels jaciments arqueològics més rellevants del neolític peninsular i està declarat com a Bé d'Interés Cultural. Les visites guiades en grup van començar fa tres anys i permeten descobrir una cova amb un gran interés cultural i paisatgístic a través d'un recorregut que s'inicia en el centre d'interpretació, situat en el nucli urbà de Beniarrés. Prop de tres mil persones han gaudit d'este itinerari patrimonial i natural que s'ha convertit en un referent històric.

Les petjades del Neolític a Alacant

La Cova de l'Or de Beniarrés es troba en el vessant meridional del conjunt de relleus que conformen la Serra del Benicadell, elevada a 675 metres sobre el nivell de la mar. En el seu interiro, un jaciment arqueològic d'enorme importància per al coneixement i la investigació del Neolític de la façana mediterrània de la Península Ibèrica.

De fet, la "qualitat i significació" del material arqueològic trobat en les excavacions plantejades des dels anys trenta del segle XX permeten observar que la cavitat vaig constituir un lloc de referència social per als pobladors d'origen mediterrani que, a mitjan VI mil·lenni a. C., van introduir en estes valls la pràctica de l'agricultura i la ramaderia.

En la Cova de l'Or s'han trobat elements materials que testimonien la importància de l'ocupació en el Neolític Antic (5500-5000 a. C.), quan l'enclavament va constituir un lloc idoni per a habitar. A eixa època històrica corresponen les acumulacions de llavors de blat i ordi, pròpies d'antics cultius, así com les ceràmiques impreses amb petxina, destacant aquelles que presenten en la seua decoració figures humanes amb els braços alçats, soles en posició d'orant o en grup evocant una dansa.

El simbolisme d'eixa terrisseria es definix dins de la vessant moble de l'Art Macroesquemático, la qual cosa vincula la cavitat amb els santuaris d'Art Rupestre d'eixa cronologia, com la Gerga (Alcoi) o el Pla de Petracos (Castell de Castells), podent haver participat la Cova de l'Or d'alguna mena de cicle ritual vinculat a eixos enclavaments de reunió i trobada.