La costa d'Alacant amaga una espècie marina que fins fa poc era desconeguda per a la ciència. Investigadors de la Universitat d'Alacant (UA) han identificat una nova medusa en aigües del Campello, un xicotet organisme transparent que a penes mesura uns mil·límetres i que ha passat inadvertit durant anys.
Batejada com a 'Copula lucentia', esta espècie constituïx la segona cubomedusa documentada en la Mediterrània, juntament amb 'Carybdea marsupialis', descrita per Linneu en 1758. Este descobriment, assenyalen els experts, demostra com encara queden milers (o milions) d'organismes per identificar fins i tot en un dels mars més estudiats del planeta.
Una medusa d'a penes set mil·límetres descoberta al Campello
La troballa es va produir durant una campanya de mostreig en la qual els investigadors van recollir diversos exemplars entre 2016 i 2018. En examinar-los, van observar característiques que no encaixaven amb les espècies conegudes. Les primeres sospites van portar l'equip a aprofundir en la seua anatomia i composició genètica.
Eva Fonfría, investigadora de la UA i primera autora de l'estudi, recorda que eixos organismes van cridar la seua atenció des del primer moment. "Al principi ens va estranyar perquè era molt xicoteta per a l'època de l'any i tenia algunes característiques morfològiques que no ens quadraven", explica.
Les anàlisis van confirmar que pertanyien al gènere 'Copula', encara que presentaven diferències suficients per a descriure'ls com una espècie independent. El treball científic, publicat en 2024 en la revista 'Marine Biodiversity', va combinar estudis morfològics i proves genètiques amb la col·laboració d'especialistes internacionals.
El seu nom fa referència a Lucentum, l'antiga denominació llatina d'Alacant. La medusa té un cos pràcticament transparent, una campana de forma cúbica i quatre tentacles. A més, presenta xicotetes estructures adhesives en la part superior que li permeten subjectar-se a distintes superfícies.
La segona cubomedusa identificada en la Mediterrània
'Copula lucentia' pertany al grup dels cubozoos, coneguts habitualment com a cubomeduses per la forma del seu cos. La seua grandària oscil·la entre un i set mil·límetres i, segons la informació facilitada per la Universitat d'Alacant, és inofensiva per a l'ésser humà.
Els exemplars estudiats aparegueren a menys d'un metre i mig de profunditat, en zones on conviuen fons rocosos, arenosos i praderies de fanerògames marines. Per a confirmar la seua identitat, els científics compararen distintes estructures anatòmiques amb les de 'Copula sivickisi', una espècie coneguda en altres regions.
Les diferències en la campana i els resultats genètics permeteren establir que es tractava d'una espècie distinta. Fins al moment, la seua presència únicament s'ha documentat al Campello, per la qual cosa encara es desconeix quina és la seua distribució real en el litoral mediterrani.
César Bordehore, professor del Departament d'Ecologia de la UA i coordinador del Laboratori Marí de Dénia, considera que la troballa constituïx "una fita" per a la investigació marina. Al seu juí, identificar una altra cubomedusa en el Mediterrani evidència quant queda per conéixer dels seus ecosistemes.
Més de 200 exemplars per a estudiar la nova espècie
La investigació ha fet un nou pas gràcies a una campanya de mostreig organitzada junt amb l'Oceanogràfic de València. Huit anys després de les primeres recol·leccions, els equips han aconseguit localitzar més de 200 exemplars per a aprofundir en el coneixement d'esta xicoteta medusa.
Part dels animals es manté actualment al Medusa Lab de l'Oceanogràfic, on poden observar-se mitjançant una lupa. L'objectiu és estudiar el seu desenvolupament i comprovar si és possible completar el seu cicle reproductiu en condicions controlades, cosa que encara suposa un desafiament.
Miguel Candelas, biòleg i responsable de Meduses de l'Oceanogràfic, explica que els exemplars recollits encara es troben en una fase immadura. "Per a nosaltres és un repte perquè és la primera vegada que esta espècie es manté en un aquari", assenyala.
Encara queden incògnites sobre la seua reproducció, la seua funció en la cadena tròfica i la seua possible capacitat urticant. La investigació també busca comprendre millor com interactuen els organismes gelatinosos de xicoteta grandària amb altres espècies marines, especialment amb els ous i les larves de peixos.