La Cova del Randero de Pedreguer s'ha convertit en una finestra arqueològica cap al Neolític . L'interior d'esta cavitat natural permet conéixer, estudiar i investigar sobre l'últim període de l'Edat de Pedra i els treballs desenvolupats en el marc del Pla d'Excavacions i Investigacions arqueològiques del MARQ han confirmat la primera troballa de canibalisme ritual del Llevant Peninsular en el context del Neolític. Un descobriment que es remunta a comunitats de pastors, agricultors i artesans de fa 6.400 anys.
Així l'ha anunciat este matí el president de la Diputació d'Alacant, Toni Pérez, després de presentar les conclusions de les labors dutes a terme per Arqueòlegs del MARQ i especialistes en tafonomía de l'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i). Un equip interdisciplinari en arqueologia, antropologia i arqueozoología dirigit per Jorge A. Soler, prehistoriador i director del MUBAG, Consuelo Roca de Togores, arqueòloga de la Diputació, Mª Pilar Iborra i Rafael Martínez Valle, de l'IVCR+i, ha donat a conéixer les conclusions d'este treball basat en la determinació en ossos humans de senyals de desarticulació, descarnación o marques de dent humana.
L'arqueòleg Jorge A. Soler ha explicat que el canibalisme era una pràctica relativament comuna en el Neolític en diverses parts d'Europa. No obstant això, el que fa especial este cas és que les marques trobades en els ossos no corresponen a actes de violència, sinó a un possible ritual selectiu. "L'anàlisi de les restes òssies suggerix que van ser consumits en un acte ritual vinculat al duel funerari, la qual cosa podria formar part d'un pensament circular en el qual la mort i la vida s'entrellaçaven, permetent als familiars integrar el record dels difunts en la pròpia comunitat", ha assenyalat Roca de Togores.
Les mostres del ritual
La Cova del Randero va ser el recer d'una comunitat fa 6.400 anys per a acollir bestiar domèstic i el seu processament carni. La galeria interna va ser usada com a escombriaire de deixalles domèstiques que incloïen una gran quantitat d'ossos d'animals processats, al costat de fragments d'ossos pertanyents a un mínim de huit esquelets humans. Entre les restes analitzades destaquen un fragment de mandíbula d'un xiquet d'aproximadament sis anys i un cúbit pertanyent a un nounat d'unes 40 setmanes de gestació.
Tots dos presenten evidències de desarticulació i descarnación, amb mossegades humanes, la qual cosa confirma l'existència d'un canibalisme ritual. A més, les investigacions van permetre identificar en 2023 diversos tipus de marques antròpiques: corts realitzades amb instrumental de pedra per a desarticular i per a descarnar, fractures per flexió per a accedir a la medul·la i mossegades humanes, en alguns casos provocant la destrucció d'algunes parts de l'os.
Els treballs en este enclavament s'han dut a terme al llarg de catorze campanyes (2007 - 2021) del Pla d'Excavacions del MARQ, amb el suport de l'Ajuntament de Pedreguer, encara que les troballes van tindre lloc concretament en 2018 i la investigació en laboratori seguix en curs en l'actualitat. Fins ara la importància de la cova radicava a haver sigut excavada en els nivells del Neolític Mitjà, oferint moltes dades quant a gestió i organització de l'espai físic i temporal.
A més, Jorge Soler ha afegit que, també a la comarca de la Marina Alta es van publicar en 2017 altres ossos humans amb mossegades humanes i marques de tall procedents de la Cova de Santa Maira a Castell de Castells, que remeten al Mesolític -caçadors i recol·lectors-, "tot el que contribuix a fer de la província d'Alacant un referent en el marc de la investigació prehistòrica i paleoantropológica".