El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, ha participat per via telemàtica en el ple del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS) i ha retret al Ministeri de Sanitat que haja recorregut de manera “recurrent” a plens extraordinaris, que al seu juí han respost “amb més criteris d'oportunitat política que gestora”.
Gómez ha sostingut que la trobada “culmina una legislatura fallida”, en considerar que les reformes legislatives més rellevants anunciades per la ministra de Sanitat, Mónica García, no han arribat a aprovar-se per les Corts Generals després de la dissolució de les cambres i la convocatòria electoral.
En eixa línia, ha assenyalat que dels onze plens del CISNS celebrats durant 2026, huit han tingut caràcter extraordinari, alguna cosa que ha interpretat com una utilització impròpia d'un mecanisme que, segons ha defés, hauria de reservar-se per a circumstàncies excepcionals.
El suport als acords tècnics
Malgrat les seues crítiques al funcionament del consell, el conseller ha mostrat el seu suport a aquells punts que, segons ha dit, comptaven amb “suficient rigor tècnic i consens”. Entre ells ha citat les dos noves unitats de referència (CSUR) a l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe i la incorporació d'una nova unitat de patologia complexa de columna pediàtrica i de l'adolescent per a la seua posterior designació com CSUR.
També ha considerat rellevant l'aprovació dels criteris de priorització de pacients, l'assignació de centres i la creació d'un registre únic per a l'atenció a pacients amb indicació de prototeràpia en el Sistema Nacional de Salut.
En este punt, Gómez ha indicat que la seua posició sempre estarà “del costat dels interessos de la sanitat pública valenciana” i ha proposat la continuïtat d'estos fons per a futures anualitats.
Fons, actes i llistes d'espera
Un altre dels assumptes abordats ha sigut la distribució dels fons procedents de la disposició addicional sexta de la Llei del Medicament, a més de partides dels pressupostos de l'Estat destinades a línies de vigilància de càncer, tabaquisme o trasplantaments, entre altres, amb destinació a la Comunitat Valenciana.
A l'inici de la sessió, la majoria de les comunitats autònomes s'han negat a aprovar les dos actes anteriors del Consell, corresponents a l'11 de setembre i al 14 d'octubre, en entendre que les reunions convocades per correu electrònic no havien complit el quòrum mínim exigit per a la seua vàlida constitució.
Gómez ha criticat a més que qüestions com la relació laboral especial dels residents o la informació prèvia al consentiment en la interrupció voluntària de l'embaràs s'hagen emportat, al seu juí, a un “ple per correu electrònic”.
Sobre el Reial decret relatiu a les llistes d'espera, el conseller ha assenyalat que no ha rebut el suport necessari perquè incorpora documents que, segons ha dit, no presenten encara un grau de maduresa suficient per a la seua inclusió en el text normatiu. Ha qüestionat, per això, l'oportunitat d'aprovar-ho abans que concloguen els treballs i existisca prèviament una guia tècnica per a la seua implantació.
Gómez ha tancat la seua intervenció amb un retret a l'enfocament del Ministeri sobre este assumpte i ha afirmat que “resulta difícil justificar la urgència per aprovar una norma centrada en el mesurament de les demores, mentres seguixen pendents les decisions necessàries per a abordar les seues causes”.
Segons ha dit, la prioritat no hauria de centrar-se en la manera de comptabilitzar les llistes d'espera, sinó a resoldre el conflicte amb els professionals, preservar la capacitat assistencial i adoptar mesures efectives per a reduir els temps d'espera dels pacients.