D'un dia per a l'altre, unes sabates que abans eren còmodes deixen de ser-ho, caminar comença a molestar i trobar un calcer que no aprete es convertix en una xicoteta odissea. Per a moltes dones majors de 60 anys, estes senyals s'assumixen com a part inevitable de l'envelliment.
No obstant això, els podòlegs recorden que el dolor de peus i els canvis en la seua forma han d'estudiar-se i tractar-se. L'Il·lustre Col·legi Oficial de Podologia de la Comunitat Valenciana (ICOPCV) alerta que quasi el 75 % de les dones majors de 60 anys presenta dolor mecànic o deformitats.
Problemes que, segons expliquen els experts, lluny de quedar-se en una simple molèstia, poden acabar afectant la mobilitat, l'equilibri i activitats quotidianes com eixir a passejar o fer la compra.
Jorge Escoto, podòleg i membre de la junta directiva de l'ICOPCV, insistix que complir anys no hauria de portar a acceptar el dolor com una cosa irremeiable. "És important estudiar què està ocorrent i no atribuir automàticament estes molèsties a l'edat i deixar-ho passar", assenyala.
Per què canvien els peus després dels 60 anys
Segons explica Escoto, els canvis hormonals associats a esta etapa tenen conseqüències sobre els teixits del peu. "A partir dels 60 anys, el cessament prolongat dels estrògens es traduïx en una degradació massiva del col·lagen i l'elastina", apunta l'especialista.
Este procés pot afectar les estructures que sostenen el peu. "Les estructures lligamentoses perden la seua capacitat de tracció, l'arc s'aplana i el peu experimenta un eixamplament defensiu que inutilitza el calcer habitual de la pacient", explica Escoto.
A això se sumen altres problemes freqüents, com la pèrdua d'amortiment del coixinet plantar, l'artrosi i les deformitats dels dits. També poden aparéixer alteracions en la pell, especialment sequedat, durícies i clivelles en els talons que, en els casos més greus, poden resultar doloroses i inclús sagnar.
El calcer també pot marcar la diferència
Quan el peu canvia, continuar utilitzant el mateix tipus de sabata pot incrementar les molèsties. L'ICOPCV recomana buscar models que s'adapten a les característiques anatòmiques de cada dona, sobretot en casos que ja existixen deformitats, dolor o problemes d'equilibri.
Els experts apunten a un tipus de calçat caracteritzat per una forma ampla, una puntera espaiosa i una “bona subjecció”. També resulta important que la sola siga antilliscant i que oferisca un amortiment adequat per a caminar amb més comoditat i estabilitat.
En determinats casos, les soles amb una curvatura anterior tipus rocker poden facilitar el despegament durant la marxa, sobretot quan existix rigidesa en algunes articulacions. No obstant això, Escoto insistix que l'elecció del calçat ha de respondre a les necessitats concretes de cada peu.
Quan poden ser útils unes plantilles personalitzades
Quan el dolor es manté en el temps o determinades zones del peu suporten una pressió “excessiva”, un estudi biomecànic permet analitzar com es distribuïxen les càrregues durant la marxa i detectar possibles desequilibris. A través d'eixa informació, l'especialista pot decidir si és necessari recórrer a un tractament ortopodològic específic.
"Podem identificar les zones de sobrecàrrega i confeccionar plantilles personalitzades que milloren la distribució de les pressions i aporten l'estabilitat que necessita cada pacient", explica Escoto.
El podòleg matisa, això sí, que este recurs no servix per a tots els casos ni pretén solucionar per si sol qualsevol alteració. "No substituïxen de forma literal el coixinet gras natural ni corregixen totes les deformitats", assenyala.
La seua funció, subratlla Escoto, és “complementar” el tractament quan les característiques del peu fan recomanable millorar el suport i repartir les pressions d'una manera més adequada. “La utilitat de les plantilles depén del problema concret i d'una valoració individualitzada”, conclou.