La Conselleria d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie) han celebrat la III Jornada de l'Observatori de l'Economia Agroalimentària Valenciana, una trobada que s'ha analitzat la contribució del sector a l'economia de la Comunitat Valenciana, l'evolució de les seues exportacions i la posició de les seues empreses en els distints anells de la cadena agroalimentària.
El secretari autonòmic d'Agricultura, Vicente Tejedo, ha participat en l'obertura de la jornada i ha exposat diversos indicadors econòmics del sector. Segons ha explicat, el sector agroalimentari valencià ha generat un valor afegit brut d'11.345 milions d'euros, ha aportat el 9,5 % del Valor Afegit Brut (VAB) agroalimentari nacional i ha representat aproximadament el 10 % del PIB autonòmic, a més de concentrar el 12,2 % de l'ocupació regional.
En l'apartat exterior, Tejedo ha recordat que les vendes agroalimentàries valencianes a l'exterior han arribat en 2024 als 9.217,8 milions d'euros, la qual cosa ha suposat el 24,9 % del total de les exportacions de la Comunitat Valenciana. També ha indicat que en 2025 ja s'han situat aproximadament en els 10.000 milions d'euros.
A més, ha detallat que les fruites han representat el 41,9 % de les exportacions agroalimentàries valencianes, seguides dels productes transformats, amb el 29,4 %, i de les hortalisses, amb el 12,9 %. La Comunitat Valenciana, ha afegit, ha concentrat el 52,7 % de les exportacions espanyoles de fruites.
Un teixit empresarial molt fragmentat i concentrat per províncies
En matèria de dimensió empresarial, el secretari autonòmic ha assenyalat que el sector està format majoritàriament per xicotetes empreses. En concret, ha afirmat que el 95,1 % té menys de 50 treballadors i que el 74 % compta amb menys de deu empleats.
Per províncies, València reunix el 47,4 % de les empreses i el 72,2 % del volum de negoci; Alacant, el 39,4 % de les empreses i el 19,8 % del negoci; i Castelló, el 13,2 % i el 8 %, respectivament. Tejedo ha subratllat, a més, que entre els reptes del sector figuren la fragmentació empresarial, el relleu generacional i la incorporació de ferramentes digitals, intel·ligència artificial i automatització.
L'Observatori de l'Economia Agroalimentària Valenciana, una iniciativa dissenyada per l'Ivie amb el suport de la Direcció General d'Indústria i Cadena Agroalimentària de la Generalitat, ha aportat informació i anàlisi sobre l'evolució del sector i la seua posició en el context nacional i internacional. En la jornada s'han presentat tres estudis elaborats en eixe marc: un sobre l'activitat exportadora de la cadena agroalimentària valenciana i la seua exposició al mercat estatunidenc; un altre sobre les empreses dedicades a la comercialització majorista i minorista de productes agroalimentaris; i un tercer sobre la concentració empresarial i la posició de les companyies de la Comunitat Valenciana.
Entre els resultats exposats figura que les empreses valencianes han representat el 12,9 % de les vendes de les companyies agroalimentàries espanyoles. Així mateix, la Comunitat Valenciana ha ocupat la tercera posició entre les regions espanyoles per volum d'exportacions agroalimentàries, amb el 12,5 % del total nacional.
Cooperació institucional i noves línies de finançament per a 2026
D'altra banda, el secretari autonòmic de Política Institucional i Cohesió Territorial, Carlos Gil, ha participat en la taula redona "Mercats agroalimentaris: concentració empresarial, comercialització i comerç exterior", on ha assenyalat la necessitat d'abordar la transformació d'un teixit empresarial agroalimentari valencià molt fragmentat "en una xarxa de cooperació efectiva, que permeta guanyar escala, reduir costos, compartir capacitats i millorar la competitivitat, sense que les empreses perden la seua identitat".
Gil ha apostat també per una Administració "capaç de reaccionar amb rapidesa als grans canvis comercials, tecnològics i de tot ordre que es produïxen en l'actualitat, fins i tot que s'anticipe a ells, oferint respostes adaptades a la realitat del sector". A més, ha defés que la cooperació entre institucions i la col·laboració publicoprivada resulten fonamentals i ha afegit: "Les Administracions necessiten que les empreses els proporcionen la informació necessària per a poder anticipar-se als seus problemes".
La jornada ha inclòs, a més, informació sobre instruments de suport al sector agroalimentari que estan vigents. En matèria d'inversions, la Conselleria d'Agricultura ha convocat en 2026 ajudes per import de 28,5 milions d'euros per a projectes de transformació, comercialització i desenvolupament de productes agroalimentaris. La convocatòria contempla 5,5 milions per a inversions relacionades amb objectius mediambientals i 23 milions per a inversions productives. Fins al moment, s'han rebut 173 sol·licituds, corresponents a projectes amb una inversió prevista de 125,17 milions d'euros.
D'altra banda, la línia IVF Agro Anticrisi 2026, desenvolupada per l'Institut Valencià de Finances i la Conselleria d'Agricultura, oferix préstecs d'entre 100.000 euros i un milió d'euros a empreses i cooperatives dels sectors agrícola, ramader, pesquer, forestal i de la indústria i el comerç majorista agroalimentaris. El finançament podrà destinar-se tant a inversions com a necessitats de circulant, amb un tipus d'interés fix de l'1,5 % després de la bonificació corresponent. En el cas d'operacions de circulant, l'import màxim serà de 450.000 euros.
El director general d'Indústria i Cadena Agroalimentària, Ernesto Fernández, ha clausurat la jornada i ha afirmat que "el coneixement de la realitat econòmica i empresarial del sector agroalimentari resulta fonamental per a orientar les polítiques públiques i respondre a les seues necessitats". També ha subratllat la importància de mantindre el diàleg amb les empreses i amb els distints agents de la cadena agroalimentària per a abordar qüestions com la competitivitat, la dimensió empresarial, la innovació i l'accés als mercats.