El director general d'Indústria i Cadena Agroalimentària, Ernesto Fernández, i el director general de Política Agrària Comuna (PAC), Ángel Marhuenda, han traslladat a les institucions europees les principals reivindicacions del sector agrari valencià en el marc de la negociació de la futura PAC 2028-2034.
Ambdós responsables han desenvolupat a Brussel·les una agenda de treball en la qual han mantingut reunions amb representants de la Comissió Europea i de la Representació Permanent d'Espanya davant la Unió Europea (REPER), a més de participar en trobades del Grup de l'Organització Comuna de Mercats (OCM) i de l'Assemblea de Regions Europees Hortofructícoles (AREFLH). Segons la Conselleria d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, l'objectiu ha sigut situar sobre la taula les necessitats del camp valencià davant el disseny del pròxim marc comunitari.
Suport a la rendibilitat i menys càrregues administratives
Durant les trobades, els representants de la Conselleria han defensat que la futura PAC mantinga els instruments de suport als sectors productius, reduïsca les càrregues administratives i contribuïsca a millorar la rendibilitat de les explotacions agràries. A més, han insistit que la nova política agrícola ha de garantir el suport a agricultors i ramaders i tindre en compte les particularitats de l'estructura productiva valenciana.
En la reunió amb la cap d'unitat de Sostenibilitat Social i coordinadora d'igualtat de la Direcció General d'Agricultura i Desenvolupament Rural de la Comissió Europea, María Gafo, Fernández i Marhuenda han abordat també el risc d'abandó de l'activitat agrària i les dificultats que afronten les persones joves per a incorporar-se al sector. La Generalitat ha situat estos dos elements entre els principals desafiaments per a garantir el relleu generacional.
La delegació valenciana ha plantejat així mateix que la negociació del nou període 2028-2034 no pot ignorar la realitat d'unes explotacions que, segons ha exposat la Conselleria, necessiten un marc d'ajudes més adaptat a la seua dimensió i a les seues condicions de treball. En eixe plantejament, la simplificació administrativa ha ocupat un lloc central, juntament amb l'exigència de preservar el suport econòmic a l'activitat agrària.
Rebuig al cofinançament nacional de les ajudes hortofructícoles
Un dels assumptes centrals de l'agenda ha sigut la defensa de l'actual sistema de finançament dels programes operatius de les organitzacions de productors de fruites i hortalisses (OPFH). Els directors generals han traslladat el rebuig de la Generalitat a la proposta d'introduir el cofinançament nacional d'estes ajudes en la futura PAC, enfront del model actual de finançament comunitari a través del Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA).
Ernesto Fernández ha advertit que eixe canvi obligaria els Estats membres a assumir part del finançament dels programes operatius, la qual cosa podria comprometre la capacitat d'actuació de les organitzacions de productors. La posició valenciana també s'ha exposat en el marc de les trobades d'AREFLH, organització de defensa del sector hortofructícola en la qual participa la Comunitat Valenciana a través del seu col·legi de regions.
En eixes reunions, la delegació ha posat l'accent, a més, en altres factors que condicionen la competitivitat del sector: la pressió de les importacions procedents de tercers països, la limitada disponibilitat de matèries actives per a combatre plagues i malalties i l'increment de les obligacions administratives que han d'afrontar els agricultors.
Quadern electrònic, pagaments directes i arròs
En la reunió amb la REPER, Fernández i Marhuenda han analitzat el calendari de negociació de la futura PAC i l'estat dels debats sobre el nou marc d'ajudes previst per al període 2028-2034. Ángel Marhuenda ha defensat que l'aplicació dels pagaments directes ha de respondre a la realitat de les explotacions agràries valencianes, de manera que els criteris no queden deslligats de la seua estructura productiva.
El director general de PAC ha reclamat també ajornar l'obligatorietat del registre electrònic dels tractaments fitosanitaris, prevista per a l'1 de gener de 2027, i establir excepcions per a les xicotetes explotacions. Segons la Conselleria, l'objectiu és evitar noves càrregues administratives, especialment entre els agricultors de major edat.
L'agenda de treball a Brussel·les ha inclòs, a més, contactes amb representants de les regions italianes del Piemont i Emília-Romanya, amb les quals la Comunitat Valenciana compartix problemes relacionats amb la reduïda dimensió de les explotacions, l'envelliment dels seus titulars, el relleu generacional i la disponibilitat d'aigua en quantitat i qualitat adequades.
Durant eixes trobades s'ha prestat especial atenció a la situació del sector arrosser, afectat per la caiguda dels preus fins a nivells que dificulten la cobertura dels costos de producció. En eixe context, els representants de la Generalitat han abordat el projecte de dictamen del Comité Europeu de les Regions sobre el futur del sector arrosser a Europa, que planteja la necessitat d'impulsar una estratègia comuna per a afrontar els problemes que afecten esta producció.