¿Què tenen a veure les restes que queden en un camp d'arròs després de la collita amb els aliments que guardem en la nevera? A primera vista, poc. No obstant això, eixa palla que els agricultors han de gestionar podria servir per a desenvolupar una nova generació d'envasos capaços d'ajudar a conservar el menjar durant més temps.
La idea s'investiga des de la Universitat Miguel Hernández d'Elx (UMH), on el projecte RiceCycle estudia com aprofitar els compostos naturals d'este residu agrícola.
Al capdavant està Francisco Javier Álvarez, investigador postdoctoral de l'Institut d'Investigació en Biotecnologia i Salut (IDiBE), que treballa en un material que aspira a fer alguna cosa més que embolicar un aliment i protegir-lo de colps o del contacte amb l'exterior.
La proposta té com a objectiu retardar el deteriorament dels productes i evitar que part del menjar acabe en el fem. Per a aconseguir-ho, l'equip vol incorporar polifenols de la palla de l'arròs als materials utilitzats en l'envasament.
Un envàs que responga a temperatura, llum i gasos
La investigació se centra, entre altres aspectes, en com s'activarien eixos compostos abans que els aliments es facen malbé i, per tant, previndre que es malbarate menjar que podria haver romàs més temps conservat sense alteracions.
En lloc d'alliberar-los contínuament, els materials es dissenyarien per a respondre a determinats canvis en el seu entorn. La temperatura, la presència de gasos, els danys físics o una exposició excessiva a la llum podrien actuar com a estímuls per a desencadenar eixa alliberació.
“La nostra idea és utilitzar nanotecnologia perquè el material responga a determinats estímuls”, explica Álvarez. La intenció és que els polifenols s'alliberen quan siga necessari, en comptes de fer-ho de manera constant.
Eixe plantejament podria aplicar-se a distints formats. L'equip estudia des de pel·lícules similars al film transparent per a aliments frescos fins a safates destinades a menjars preparats. No es tracta de substituir únicament un material per un altre, sinó d'explorar si el mateix envàs pot contribuir a mantindre durant més temps les propietats del que conté.
Dels arrossars a una possible matèria primera industrial
L'altra cara de RiceCycle està en el camp. La palla que queda després de la recol·lecció de l'arròs suposa una tasca de gestió per als agricultors, i trobar-li una eixida útil podria convertir este residu en un recurs amb valor econòmic.
El projecte, finançat per la Fundació Daniel i Nina Carasso, intenta resoldre dos qüestions distintes amb una mateixa investigació: buscar una utilitat per a les restes de la collita i comprovar si els seus compostos poden ajudar a conservar millor els aliments.
És una possibilitat que connecta l'aprofitament agrícola amb una indústria, la de l'envasament alimentari, que busca noves solucions i materials. Això sí, es troba
encara en fase d'investigació i desenvolupament. L'equip ja ha completat la primera etapa centrada a obtindre l'extracte bioactiu, i treballa ara en el desenvolupament del material del futur envàs.
Però recollir la palla no basta. Abans cal extraure els compostos d'interés mitjançant processos que siguen assumibles tant des del punt de vista econòmic com ambiental. "Si el procés no és rendible econòmicament i mediambientalment, no tindria sentit", advertix l'investigador.
També hi ha un obstacle menys visible: el transport. La palla ocupa molt de volum i pesa relativament poc, de manera que traslladar-la i emmagatzemar-la pot encarir tota l'operació. Una de les possibilitats que es planteja estudiar és instal·lar centres de transformació prop de les zones on es produïx l'arròs, per a reduir desplaçaments i facilitar l'aprofitament de la matèria primera.