Hi ha cançons que sobreviuen a les modes. Passen els anys, canvien les llistes d'èxits i apareixen nous artistes, però n'hi ha prou que comencen a sonar els primers compassos de determinats temes perquè el públic recorde immediatament on estava quan els va escoltar per primera vegada.
Això és, precisament, el que va ocórrer durant la segona edició del Reggaeton Millennial Fest a la província d'Alacant, on milers d'assistents van tornar a cantar i ballar les cançons que van acompanyar una etapa molt concreta de les seues vides.
Els passats divendres 7 i dissabte 8 d'agost més de 25 artistes van passar per l'escenari instal·lat al costat del poliesportiu de Sant Joan d'Alacant en una programació de més de 20 hores de música. La nostàlgia va tindre un paper important, però també va haver-hi ball, retrobaments entre amics, looks festivalers i, sobretot, moltes lletres cantades de principi a fi.
Alexis i Fido convertixen el recinte en un enorme karaoke
Un dels moments més intensos va arribar quan Alexis i Fido van prendre l'escenari per a tancar la primera jornada. El duo porto-riqueny, un dels noms més recognoscibles de l'època daurada del gènere, no va necessitar massa per a aconseguir que el públic es ficara de ple en el concert.
A mesura que avançaven els primers temes, les veus dels assistents van començar a mesclar-se amb les dels artistes. Els grans èxits del duo van ser rebuts com a autèntics himnes i bona part del recinte va acabar cantant al mateix temps les tornades que fa anys sonaven en discoteques, cotxes i festes.
Gent de Zona posa el ball i Tito El Bambino protagonitza un dels moments més inesperats
Gent de Zona va ser un altre dels grans protagonistes sobre l'escenari. La seua actuació va aportar una dosi extra d'energia i va aconseguir que el públic no deixara de ballar durant bona part del concert amb la llum del capvespre com a teló de fons.
El grup format per Alexander Delgado i Randy Malcom va deslligar una autèntica bogeria entre els assistents amb el seu ritme del Carib, el so de les trompetes i les coreografies. Cançons com ‘La Gozadera’, ‘Ballant’ o ‘Más Macarena’ van fer que el recinte es convertira durant quasi una hora en una enorme pista de ball.
Per part seua, Tito El Bambino va ser un altre dels artistes més aclamats de la nit del dissabte. La seua eixida a l'escenari es va fer esperar uns minuts més del que es preveu, una xicoteta demora que no va fer més que augmentar l'expectació entre un públic que portava bona part de la jornada esperant un dels concerts més destacats.
Quan finalment va aparéixer, l'espera va quedar ràpidament arrere: el porto-riqueny va eixir disposat a recuperar alguns dels seus grans èxits i va trobar un recinte completament entregat. L'artista es va mostrar especialment pròxim durant la seua actuació i va acabar baixant per a acostar-se als assistents entre crits, mòbils alçats i una gran ovació.
Al costat d'ells, el cartell va reunir a Danny Romero, Dasoul, Knarias, Jay Santos, Xriz, Buxxi, Crossfire, Saik i Rosendo, dels Reis de la Tarima, a més d'altres noms vinculats a aquella generació del reggaeton i l'electrolatino.
Pantalles, làser i una estètica que va retornar al públic als 2000
El viatge al passat no va dependre únicament de les cançons. L'escenari principal va ser dissenyat amb una estètica clarament retro, amb grans pantalles, il·luminació i efectes làser que acompanyaven les actuacions i reforçaven la identitat visual del festival.
En alguns moments, la sensació era la d'haver entrat durant unes hores en una festa de principis dels 2000. Les cançons conegudes, la posada en escena i la resposta del públic funcionaven com un tot, especialment quan començaven a sonar aquells temes que tot el recinte podia reconéixer.
La música va continuar també entre les actuacions principals. Els DJ van mantindre l'ambient mentres els assistents aprofitaven per a recórrer el recinte, trobar-se amb amics o buscar un lloc des del qual continuar veient els concerts. Les ombres dels enormes pins de la zona es van convertir en els millors aliats en les primeres hores.
I hi havia alguna cosa que es repetia constantment: gent cantant. No sols davant de l'escenari, sinó també en les zones de pas, mentres esperava per a accedir a alguna de les àrees del recinte o durant les pauses entre concerts.
Més enllà dels concerts: menjar, descans i molt ambient
El festival també havia preparat diferents espais perquè l'experiència no depenguera exclusivament de l'escenari. L'àrea gastro va permetre fer una pausa per a menjar, mentres que les zones exteriors i de descans oferien un respir després de diverses hores de música i ball.
La zona VIP, situada al costat de l'escenari principal, va incorporar a més una graderia des de la qual es podien seguir les actuacions assegudes. En un altre punt del recinte, al costat de l'entrada l'espai lounge d'IQOS va servir com a zona de descans, mentres que el Glitter Bar de Llegendari va afegir un dels elements més cridaners (i amb més cues) de l'experiència.
Dos maquilladores professionals es van encarregar de realitzar maquillatges festivaleros i tatuatges temporals, aportant un toc de color a un públic que també va convertir la roba, els accessoris i el maquillatge en part de l'experiència per a completar el seu look abans de tornar a la pista.
Darrere de tot això va haver-hi també un important desplegament de persones. Més de 400 professionals van participar en el muntatge, la producció, la seguretat, els accessos, l'atenció al públic i les diferents tasques necessàries per a tirar avant les dos jornades.
La segona edició del Reggaeton Millennial Fest ha generat un impacte econòmic superior als quatre milions d'euros, especialment vinculat a sectors com l'hostaleria, la restauració, l'allotjament, el transport i altres servicis.