La Generalitat Valenciana ha fet un pas més en la lluita contra els incendis forestals amb una inversió superior als 20 milions d'euros durant este any 2025. Esta xifra històrica servirà per a consolidar i reforçar un model de vigilància preventiva que va nàixer després dels devastadors incendis de 1994 —quan van cremar més de 138.000 hectàrees— i que ha evolucionat fins a convertir-se en un referent en la protecció de l'entorn forestal.
Este dispositiu, gestionat des de la Direcció General de Prevenció d'Incendis Forestals de la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, combina personal especialitzat, tecnologia d'última generació i una estructura territorial sòlida que actua tant en la dissuasió com en la detecció precoç, la intervenció ràpida i el suport a l'extinció.
Este model, gestionat en col·laboració amb Vaersa, està integrat per 464 professionals distribuïts per tota la Comunitat Valenciana, que exercixen la seua labor en diferents funcions clau per a la vigilància i la gestió del risc d'incendis. Estos treballadors estan desplegats a través de 65 observatoris, 138 unitats de prevenció, 10 de manteniment en zones de seguretat, estructures provincials i autonòmiques i centrals de prevenció.
I un component tecnològic clau del sistema és el Sistema Integrat de Gestió d'Incendis Forestals (SIGIF), una unitat tècnica d'anàlisi i un equip de formació i voluntariat. Finalment, la xarxa compta amb suport de part d'helicòpters i drons.
Este enfocament ha sigut essencial per a aconseguir que, en lo que va de 2025, només s'hagen registrat 114 incendis forestals en tot el territori, una xifra que contrasta amb els més de 700 focs que es produïen anualment en els anys noranta. En paral·lel, la superfície afectada ha disminuït dràsticament, ja que de més de 100.000 hectàrees calcinades anuals s'ha passat a només 60 hectàrees cremades durant els sis primers mesos de l'any.
Ajudes a ajuntaments municipals
A més, la Generalitat ha destinat este any quasi 8 milions d'euros a ajudes directes per a 418 municipis amb superfície forestal i plans locals de prevenció aprovats. Estes subvencions, gestionades a través del Fons Estratègic Municipal de Prevenció d'Incendis i Gestió Forestal, permeten que els ajuntaments reforcen les seues actuacions en matèria de neteja, manteniment i adequació de l'entorn natural.
Les actuacions finançades inclouen treballs com l'obertura i conservació d'àrees tallafocs que impedixen la propagació del foc entre masses forestals contigües, la millora de pistes forestals i camins rurals per a facilitar l'accés dels vehicles d'extinció en cas d'emergència, i la instal·lació o rehabilitació de punts d'aigua estratègics per a la recàrrega de depòsits.
També, se subvencionen labors preventives essencials com la rompuda de vegetació seca, la poda de branques baixes, l'eliminació de restes vegetals o la gestió sostenible de les muntanyes per a reduir l'acumulació de material inflamable. El repartiment per províncies arriba a 106 municipis a Alacant, 129 a Castelló i 183 a València.
Stop al Foc 2025
La nova edició de la campanya de conscienciació “Stop al Foc 2025” de la Generalitat, posa el focus este any en la dimensió emocional de la protecció forestal. La iniciativa apel·la al vincle que unix a la ciutadania amb el seu entorn natural, i busca transmetre la idea que els boscos formen part de la nostra vida quotidiana, del nostre patrimoni personal i col·lectiu.
Esta crida a la consciència ciutadana està sostinguda per les dades. I és que, entre 2015 i 2024, quasi el 68% dels incendis forestals registrats en la Comunitat Valenciana van ser provocats per causes humanes.
D'ells, un 30% van ser resultat de negligències o accidents. Dins d'este grup, el 8,3% es va deure a l'ús del foc en pràctiques agrícoles; un 3,6% a fogueres o abocament de brases; un 3% a activitats com a neteja de vegetació o crema de fem; un 3,1% a accidents amb maquinària, eines o vehicles; un 3% a jocs de xiquets; un 2,2 % a fallades en línies elèctriques; un 1,9% a imprudències relacionades amb el tabac; un 1,1% a petards; i la resta a causes relacionades amb maniobres militars, apicultura o ferrocarril.
Quant als incendis intencionats, que representen un preocupant 37,9% del total, el 16,2% respon a motivacions no especificades; el 5,9% s'atribuïx a pràctiques agràries per al control de la vegetació; el 5,3% a venjances personals o conflictes; el 4,3% a casos de piromania patològica; el 2,4% al vandalisme; i la resta a motius com la caça, la pesca o la crema consuetudinària de barrancs.
Restriccions a l'ús del foc
Per a reduir estos riscos durant el període estival, la Conselleria ha recordat que, entre l'1 de juny i el 15 d'octubre, estan en vigor mesures específiques de prevenció. Està totalment prohibit l'ús del foc en terrenys forestals i en aquells ubicats a menys de 500 metres de distància de zones boscoses.
Esta mesura, que forma part del Reglament Forestal, contempla excepcions en municipis que disposen d'un pla local de cremes aprovat. En estos casos, es permet la crema de cultius agrícoles de manera extraordinària, sempre que es complisquen unes condicions estrictes. Han de realitzar-se únicament en zones de baix risc, amb nivell de preemergència 1 i abans de les onze del matí.
En 2025, la Comunitat Valenciana no només reforça el seu sistema contra el foc, sinó que també aposta per un canvi de mentalitat: la prevenció d'incendis ja no ha de ser una reacció davant l'emergència, sinó una actitud col·lectiva.