Compte arrere per a saber si ens toca ser presidents o vocals en les eleccions generals del pròxim 29 de novembre. I és que el temut sorteig de les meses electorals pot convertir un diumenge qualsevol en una jornada de treball obligatòria.
La ciutat d'Elx ja coneix qui seran els encarregats d'atendre els 293 punts habilitats per a votar el 29N. A Alacant, en canvi, el ‘ple de la boleta’ se celebrarà este dimarts 3 de novembre per a designar les més de 4.000 persones, entre titulars i suplents.
Ser president o vocal d'una mesa electoral també dona dret a percebre una compensació econòmica per la jornada. Per a les eleccions del 29 de novembre, la dieta està fixada en 75 euros per persona, segons l'Orde INT/650/2026, publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat.
No obstant això, ser elegit no significa que sempre calga assumir el càrrec. Les notificacions formals arribaran entre esta setmana i la que ve, i la legislació electoral contempla diferents circumstàncies que permeten sol·licitar l'exempció d'eixes funcions.
Això sí, no basta amb comunicar que no es pot acudir el dia de la votació ni amb al·legar un compromís personal: és necessari presentar una causa justificada, aportar documentació i esperar la resolució de la Junta Electoral de Zona.
Quant de temps tens per a justificar que no pots acudir
Una vegada celebrat el sorteig, els ajuntaments han de notificar la designació a les persones seleccionades en un termini de tres dies. Des del moment que es rep la notificació, el ciutadà disposa de set dies per a presentar les seues al·legacions.
La sol·licitud ha d'explicar el motiu pel qual no pot exercir el càrrec i incloure els documents que permeten acreditar les circumstàncies exposades. A partir d'ací, la Junta Electoral de Zona té cinc dies per a estudiar la petició i comunicar la seua decisió.
La resolució no admet recurs posterior, per la qual cosa és fonamental presentar una justificació “completa i ajustada” als supòsits contemplats en la normativa electoral. A més, mentre no existisca una resposta favorable, el nomenament continua vigent.
Per tant, presentar una al·legació no significa quedar automàticament alliberat de l'obligació. L'exempció únicament serà efectiva quan l'organisme electoral accepte el motiu i s'active el mecanisme de substitució entre les persones suplents.
Motius personals i familiars que sí permeten renunciar
Entre les causes que justifiquen l'absència figuren tindre reconeguda una discapacitat, una incapacitat permanent absoluta o una gran invalidesa. També queda exempta la persona que es trobe de baixa mèdica per incapacitat temporal, sempre que puga acreditar-ho.
La normativa inclou, igualment, les dones embarassades a partir dels sis mesos de gestació i els qui gaudisquen de la baixa per naixement, adopció o acolliment. També contempla l'ingrés en centres penitenciaris o hospitals psiquiàtrics i haver participat en tres meses electorals durant els últims deu anys, sempre que es garantisca la composició de la nova mesa.
Hi ha altres situacions mèdiques que no suposen una exempció automàtica, però poden ser acceptades per la Junta. És el cas de malalties físiques o psicològiques, lesions o dolències que dificulten especialment l'acompliment de les funcions. Per a justificar-ho, es necessita un certificat mèdic que detalle les limitacions concretes.
En l'àmbit familiar, estan contemplats la cura de lactants, l'atenció directa i continuada de menors de dotze anys o persones amb discapacitat i l'assistència permanent a familiars dependents fins al segon grau de parentiu. En estos supòsits hauran d'aportar-se documents que acrediten les responsabilitats de cura.
Bodes, viatges i faena: quins motius poden rebutjar-se
No tots els compromisos familiars permeten lliurar-se d'una mesa electoral. La Junta pot acceptar la celebració d'una boda, una comunió o un altre esdeveniment d'“especial rellevància” quan el designat siga protagonista o familiar de fins a segon grau i puga demostrar que resulte “inajornable” o que cancel·lar-ho ocasionaria “perjudicis econòmics”.
També pot valorar-se la situació de mares o pares amb fills menors de catorze anys quan formen una família monoparental o l'altre progenitor no puga fer-se càrrec del menor durant la jornada de votació. No obstant això, igual que en altres supòsits, s'ha de demostrar que no compten amb altres persones que puguen assumir eixa responsabilitat.
I si l'impediment apareix després de presentar les al·legacions?
Si apareix una malaltia, una urgència familiar o una altra circumstància que impedisca acudir quan ja ha acabat el termini de set dies, l'afectat ha de comunicar-ho com més prompte millor a la Junta Electoral de Zona i aportar la documentació. No ha d'esperar, en cap cas, al dia de les eleccions per a avisar.
Quan la impossibilitat sorgix dins de les 72 hores anteriors a la votació, la comunicació ha de realitzar-se directament davant la Junta Electoral de Zona. Si el problema apareix encara més tard, haurà de notificar-se immediatament i abans de l'hora prevista per a constituir la mesa, a les 8:00 hores.
En l'àmbit laboral, sí que poden presentar al·legacions els qui exercisquen servicis essencials, com a personal sanitari, bombers o professionals de protecció civil, quan la seua substitució resulte “impossible o especialment complicada”. També es contempla a determinats treballadors de l'Administració electoral, directors de mitjans i responsables d'informatius.
La normativa no reconeix, en canvi, el simple fet de tindre vacances, un viatge organitzat o un compromís laboral ordinari com a motius suficients per a quedar exempt d'acudir com a president o vocal a una mesa electoral.
No acudir sense justificació pot comportar penes de presó o multes
L'obligació de presentar-se en el col·legi electoral no és una mera formalitat. L'article 143 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) establix que els presidents, vocals i suplents que no acudisquen sense causa legítima, abandonen les seues funcions injustificadament o incomplisquen les obligacions d'avís poden incórrer en un delicte electoral.
En paral·lel, és important recordar que els qui hagen sigut designats com a suplents també estan obligats a presentar-se a primera hora a les meses electorals, encara que no hagen d'ocupar finalment el lloc. La legislació contempla penes de presó de tres mesos a un any o multes de sis a 24 mesos si no es comunica degudament un impediment.
La sanció tampoc té una quantia fixa. Es calcula mitjançant el sistema de dies-multa, per la qual cosa el jutge determina tant la seua duració com la quantitat que haurà d'abonar-se diàriament. Esta última oscil·la entre els 2 i els 400 euros i s'establix atenent els ingressos, el patrimoni i les càrregues familiars de la persona condemnada.