El conseller d'Emergències i Interior, Juan Carlos Valderrama, ha defés este enfocament durant una conferència impartida en el Col·legi Notarial de València, on ha subratllat la importància de l'anticipació per a fer front a uns riscos que, segons ha assenyalat, són canviants. Baix el títol De la reacció a l'anticipació: el sistema valencià d'emergències, ha advocat per una gestió integral de les emergències que reforce la preparació ciutadania i enfortisca la cultura de la prevenció.
En la seua intervenció, Valderrama ha remarcat el paper central que ha d'ocupar la ciutadania en el model de protecció civil i ha sostingut que l'acció pública ha de ser permanent. "Les persones són el centre de la nostra responsabilitat", ha indicat, al mateix temps que ha plantejat la necessitat d'orientar les prioritats de governs i administracions a partir d'una pregunta que, segons ha exposat, ha de guiar la matèria d'emergències: "què podem fer hui per a evitar que demà siga massa tard".
La prevenció com a acció pública permanent
El conseller ha explicat que la resposta a eixa pregunta passa per la capacitat d'anticipar-se mitjançant el coneixement, la prevenció, la formació i la planificació. Segons ha detallat, una emergència no comença necessàriament quan sonen les alarmes, perquè el risc també pot estar en un barri exposat a una inundació, en una vivenda en la muntanya, en un edifici vulnerable davant un terratrémol, en un servici que depén d'un únic subministrament o en una persona que no pot comprendre o complir una recomanació oficial.
En eixe marc, ha destacat que la conscienciació no ha de ser una actuació puntual que s'intensifica després d'una catàstrofe, sinó una constant de l'acció pública, i ha afegit que eixa labor ha de garantir a més l'accessibilitat de les mesures d'autoprotecció. A este respecte, ha advertit que no basta amb emetre una alerta si només l'entenen els qui ja coneixen el sistema, ni amb comunicar una evacuació si una persona no disposa de transport, ni amb assenyalar un punt de trobada si no és accessible.
"No podem considerar eficaç una alerta que només entenen els qui ja coneixen el sistema; no basta amb comunicar una evacuació si una persona no disposa de transport; no basta amb indicar un punt de trobada si no és accessible: cal reduir la distància entre una instrucció formalment correcta i una conducta realment possible", ha emfatitzat.
Gestió integral del risc i preparació davant d'escenaris canviants
Valderrama ha precisat també que l'autoprotecció complementa l'acció pública, però no la substituïx. Sobre esta base, ha incidit en la rellevància d'una gestió integral del risc que actue abans, durant i després d'una emergència, i que siga capaç de connectar la planificació amb la capacitat operativa, la informació amb la presa de decisions, la formació amb la preparació real i la inversió pública amb les necessitats presents i futures.
A més, ha insistit que el sistema d'emergències ha d'estar preparat per a escenaris canviants derivats de condicions meteorològiques extraordinàries i ha d'anticipar-se a ells amb coneixement, planificació, tecnologia i coordinació. En este sentit, ha advertit que "una organització que només s'especialitzara en l'últim episodi patit arribaria tard al següent", una idea amb la qual ha volgut reforçar la necessitat d'aprendre de l'experiència sense limitar-se a reaccionar-hi.
La conferència ha sigut organitzada pel Col·legi Notarial de València en col·laboració amb la Càtedra de Dret Notarial 'Rafael Gómez-Ferrer' de la Universitat Catòlica de València.