Societat

La xarxa d'estacions que vigila Alacant les 24 hores enfront de desastres naturals

La província reforça l'observació climàtica i sísmica en temps real amb dos noves estacions: així funciona esta tecnologia

1 minut

Nova estació de la UA a Orihuela per a la prevenció de terratrémols i control de les pluges

La província d'Alacant (i tota la franja mediterrània en el seu conjunt) conviu en un equilibri fràgil entre la possibilitat de fenòmens naturals extrems i un territori densament poblat. Episodis de pluges torrencials, inundacions sobtades, períodes perllongats de sequera i una sismicitat moderada, però persistent configuren un escenari complex.

En este context, millorar el control i l'anàlisi continu de dades ambientals fiables en temps real s'ha convertit en una prioritat per a reforçar la prevenció, anticipar i reduir danys davant possibles desastres. Amb eixe objectiu, la Universitat d'Alacant (UA) ha posat en marxa dos noves estacions meteorològiques —Alacant i Oriola— que ja estan operatives.

Estos equips, que s'emmarquen en el projecte d'investigació SisPATT per al pronòstic i alerta primerenca, permeten registrar informació de forma contínua sobre variables meteorològiques i ambientals que, combinades amb dades sísmiques, contribuïxen a una “millor comprensió” dels riscos naturals que afecten la província d'Alacant i el seu entorn.

Dades obertes per a anticipar riscos

Les estacions estan ubicades en dos punts “estratègics” segons la UA. Una es troba en la Facultat de Ciències, mentre que la segona s'ha instal·lat en la pedania oriolana de La Matanza. Les dades recopilades es reben i s'emmagatzemen en els servidors de la Xarxa Sísmiques de la Comunitat Valenciana (SISCOVA), juntament amb la informació de sismicitat.

Nova estació meteorològica per al projecte SisPATT instal·lada al campus de la Universitat d'Alacant

A més, la informació meteorològica es pot consultar lliurement a través de la plataforma de l'Associació Valenciana de Meteorologia (AVAMET), cosa que garantix el seu accés tant per a la comunitat científica com per a tècnics, administracions i ciutadania interessada.

“Comptar amb dades contínues, obertes i ben distribuïdes en el territori és fonamental per a avançar en la prevenció i en la presa de decisions”, assenyala un membre del Grup d’Enginyeria i Risc Sísic (GIROS), responsable del projecte. “No es tracta només de reaccionar quan ocorre un fenomen extrem, sinó d’entendre millor l’entorn en el qual vivim”, afegix.

Mirada a llarg termini

El projecte SisPATT està finançat per la Generalitat Valenciana dins del programa de suport a grups d'investigació consolidats. Combina l'anàlisi de l'activitat sísmica amb l'estudi de paràmetres meteorològics, atmosfèrics, del sòl i geoquímics, amb la finalitat d'identificar possibles indicadors associats a terratrèmols i a altres esdeveniments naturals d'alt impacte.

Una de les seues línies de treball és la microzonació sísmica de diversos municipis inclosos en el pla Vega Renhace, cosa que permetrà avaluar com influïxen el tipus de sòl i la topografia local en els efectes d'un sisme. Eixa informació resulta clau per a la planificació urbana i la gestió d'emergències.

Un altre dels pilars del projecte és l'ús de hardware i software oberts, amb sistemes de transmissió i emmagatzematge de dades en el núvol. Eixe enfocament reduïx costos, facilita l'escalabilitat de les xarxes d'observació i obri la porta a la seua implantació en altres territoris amb menys recursos.