Les pluges torrencials que en la tardor amenacen el litoral Mediterrani i, per tant, a la ciutat d'Alacant, amaguen un risc menys visible: l'expansió d'habitatges rurals en zones vulnerables a les inundacions. Un estudi de la Universitat d'Alacant (UA) advertix que este fenomen, lligat a l'abandó agrícola i l'ocupació irregular del territori, incrementa l'exposició i el risc davant d'estos episodis cada vegada més freqüents.
El treball de l'investigador Carles Vaquer alerta que la problemàtica afecta immobles en sòl urbà —a sovint sense servicis públics bàsics— i a edificacions en sòl rústic. Així, de les quasi 9.000 vivendes analitzades, unes 1.800, és a dir, un 20%, estan exposades a fenòmens naturals perillosos com a conseqüència de la intensitat de les pluges.
L'estudi, dirigit pels docents Pablo Giménez Font i Antonio Prieto Cerdán, ha combinat dades del Cadastre, del Pla d'Acció Territorial del Risc d'Inundació (PATRICOVA), l'Institut Cartogràfic Valencià (ICV) o l'Institut Nacional d'Estadística (INE). “Esta situació genera una amenaça per a la seguretat de les persones, i posa de manifest l'incompliment de la normativa urbanística vigent”, senyala Giménez Font.
Territori vulnerable
L'estudi explica que les partides rurals alacantines presenten un relleu característic de canyades de fons pla, històricament dedicades a l'ús agrícola. No obstant això, l'abandonament progressiu de l'activitat agrària i l'ocupació irregular del sòl han transformat estos espais en zones especialment vulnerables davant de les inundacions.
“Les litologies predominants, principalment de margues, afavorixen una baixa infiltració de l'aigua i una elevada escorrentia superficial”, explica l'investigador Carles Vaquer, qui recorda que “estos factors ja van ser determinants en episodis històrics com la riuada de 1982 a Alacant”.
Segons l'estudi, l'expansió irregular recent i el model disseminat d'ocupació del territori han multiplicat els punts de risc. A això se suma que moltes de les vivendes afectades es localitzen al costat de rambles o àrees deprimides, on l'accessibilitat a servicis bàsics i xarxes de comunicació “queda interrompuda durant les riuades”.
La situació en la Canyada del Fenollar
Una de les zones més afectades és la Canyada del Fenollar, on la confluència de les rambles de l’Alabastre i del Rambutxar col·loca en risc d'inundació al 40 per cent de les construccions existents —unes 1.320 entre urbanes i rústiques—. “És preocupant vore com les persones que viuen en estes partides no sols afronten inseguretat física, sinó també la falta de suport adaptat en cas d'emergència”, esgrimix Vaquer.
L'estudi subratlla que, a pesar de la falta de solucions efectives, existix “un notable compromís per part de la comunitat veïnal”, especialment en la Canyada del Fenollar, on l'Associació de Veïns (AVCF) ha aconseguit implicar a distints organismes institucionals.
“Portem anys alertant del problema i buscant una resposta coordinada”, explica la presidenta de l'AMPA del CEIP La Canyada del Fenollar, qui destaca la col·laboració de la Guàrdia Civil i del Seprona.
Per la seua banda, la Universitat d'Alacant assenyala que l'Ajuntament ha reconegut la gravetat de la situació i assegura estar avaluant mesures urgents per a millorar la coordinació entre l'Agència Valenciana de Protecció del Territori (AVPT), la Regidoria d'Urbanisme i la mateixa Guàrdia Civil.
No obstant això, la comunitat veïnal manté una postura crítica davant la falta d'avanços tangibles. “Ens preocupa l'absència de responsables polítics en el seguiment del problema”, apunten des de l'associació, que també denuncia deficiències en la recollida de residus, saturació en els servicis educatius i sanitaris, i un augment de la inseguretat en la zona.
L'estudi de la UA conclou que la gestió del risc d'inundació en les partides rurals d'Alacant exigix “una revisió integral del model d'ocupació del territori” i una planificació urbanística que tinga en compte "factors ambientals, el benestar i la seguretat de la població".