Adéu a la platja de vies que partix Alacant en dos. El futur Parc Central comença a vore una eixida “concreta i sòlida” més de tres dècades després. Les primeres traces del disseny d'este pulmó verd han vist per fi la llum després de tancar un acord que desbloqueja la integració ferroviària i acabar en la cicatriu que dividix la ciutat en ple cor urbà,
El ministre de Transports, Óscar Puente, l'alcalde d'Alacant, Luis Barcala, i el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llora han presentat este dilluns les set línies estratègiques que definiran el projecte. El Saló Blau de l'Ajuntament ha acollit este acte que ha reunit a associacions veïnals, col·lectius empresarials o sindicats, entre altres.
El nou plantejament arriba després d'anys (massa) de estudis tècnics i negociació entre les administracions implicades en la Societat Avant (Adif, Ajuntament i Generalitat), i substituïx a l'antiga proposta “molt més costoses i complexes”, ha assenyalat Puente.
Així, la inversió estimada ronda els 420 milions d'euros i el projecte del Parc Central aposta per una solució “viable” que evita interrompre el servici ferroviari mentre s'executen les obres i, al mateix temps, allibera espai per a ús ciutadà.
Redistribució i mobilitat
Un dels canvis passa per allunyar l'edificabilitat de l'entorn immediat de l'estació. Les més de 1.400 vivendes previstes en el sector OI2 es desplacen cap a la vora oest de l'àmbit, la qual cosa reduïx la “pressió” sobre el nucli ferroviari i permet obrir l'espai per a un parc més ampli, amb millor relació amb els barris i noves façanes urbanes “de major qualitat”.
A partir d'ací, l'ordenació del trànsit reforça eixa idea d'espai alliberat. Els vehicles circularan per recorreguts perimetrals, de manera que l'interior del parc quedarà reservat a vianants i bicicletes.
En eixe mateix equilibri entre memòria i funcionalitat se situa la intervenció sobre el pont roig. L'estructura central se mantindrà com a element recognoscible, però els seus extrems desapareixeran per a eliminar l'efecte barrera. En el seu lloc, se crearan connexions més fluides que permetran integrar el pont en el nou paisatge urbà.
Integració i parc central
El nucli de l'actuació resideix en la integració ferroviària. Les vies es mantindran en la seua cota actual, però quedaran cobertes per una gran plataforma sobre la qual es desenrotllarà part del parc. Esta solució tècnica permet conservar l'operativitat de l'estació mentre es recupera superfície per a la ciutat.
Sobre eixa coberta es desplegarà un gran corredor verd que travessarà l'àmbit ferroviari. Hi haurà zones enjardinades, itineraris per a vianants i connexions transversals que permetran creuar d'un barri a un altre sense barreres. L'antiga fractura urbana es convertirà així en un eix de continuïtat i relació.
La transformació també es notarà en els accessos. En el costat sud es projecta una nova plaça intermodal que connectarà tren, tramvia i transport urbà. Este espai, a més d'ordenar la mobilitat, incorporarà zones arbrades i elements patrimonials existents, configurant una nova entrada a la ciutat més oberta i recognoscible.
Usos i patrimoni
L'entorn ferroviari no només canvia en la seua forma, també en la seua funció. Les parcel·les situades al costat del carrer Bono Guarner s'orientaran cap a usos terciaris, com hotels, oficines i comerç, en convivència amb el teixit residencial. La mescla busca activar la zona i generar activitat sense trencar l'equilibri urbà.
En paral·lel, el projecte presta especial atenció al patrimoni. L'edifici històric de l'estació serà rehabilitat i s'integrarà amb una nova terminal de viatgers, formant un conjunt únic. La intervenció permetrà conservar el seu valor arquitectònic i dotar-lo d'un paper central en el nou espai.