Alacant ja té damunt la taula les línies mestres del projecte que marcarà el rumb de la ciutat durant les pròximes dècades. Més parcs, noves vivendes, una mobilitat diferent i una relació molt més estreta amb la mar.
Eixos són alguns dels pilars d'un Pla General Estructural (PGE) que pretén redefinir el creixement futur de la capital alacantina i respondre als reptes de població, sostenibilitat i desenvolupament econòmic.
Encara que el document encara haurà de superar diferents fases abans de convertir-se en una realitat, el full de ruta ja dibuixa una Alacant molt distinta de l'actual. La proposta aposta per augmentar els espais verds, facilitar la construcció de vivenda, reforçar les infraestructures i transformar tant la façana litoral com les connexions entre barris.
L'alcalde Luis Barcala ha qualificat l'aprovació inicial del document, en una Junta de Govern extraordinària celebrada este dimecres, com "un abans i un després per a Alacant" i ha assegurat que es tracta del planejament urbanístic "més important dels últims 39 anys", en fixar les bases de com serà la ciutat per a les pròximes generacions.
Alacant triplicarà les seues zones verdes amb sis nous parcs
Un dels principals canvis que planteja el futur desenvolupament d'Alacant és l'important increment de les zones verdes. L'objectiu passa per triplicar la superfície destinada a parcs, jardins i espais naturals fins a aconseguir aproximadament 500 hectàrees repartides per tot el terme municipal.
Entre les actuacions previstes destaquen dos grans espais cridats a convertir-se en referents ambientals. D'una banda, el colossal parc Periurbà de les Llacunes de Rabasa, amb més de 152 hectàrees, i, d'altra banda, el futur Parc Agrari de l'Horta d'Alacant, concebut per a preservar un dels paisatges històrics del municipi.
La proposta també contempla un gran cinturó verd de 19 quilòmetres que rodejarà la ciutat i permetrà connectar distints espais naturals mitjançant recorreguts per a vianants i ciclistes. La idea, segons recull la proposta, és facilitar desplaçaments més sostenibles i oferir noves alternatives d'oci a l'aire lliure sense necessitat d'eixir de l'entorn urbà.
A això s'afig un objectiu que afecta directament el dia a dia dels veïns: que qualsevol resident dispose d'un gran parc a una distància màxima d'aproximadament un quilòmetre de la seua vivenda. La intenció municipal és repartir estos espais de forma “més equilibrada” en la ciutat perquè no es concentren únicament en zones concretes.
Més vivenda en una ciutat on comprar o llogar cada vegada costa més
La vivenda, en plena emergència habitacional, es convertix en un altre dels grans eixos del futur desenrotllament d'Alacant. El planejament contempla la possibilitat d'impulsar més de 42.000 noves vivendes repartides entre cinc nous sectors urbanístics, actuacions de regeneració urbana i solars ja consolidats dins de la ciutat.
La major part d'estes vivendes s'alçarien en àrees d'expansió previstes per als pròxims anys, mentres que una altra part important arribaria per mitjà de la transformació de barris i espais urbans que actualment presenten marge de millora.
El document també reserva sòl per a promocions destinades al lloguer assequible, una mesura que busca ampliar l'oferta residencial en un context marcat per l'increment dels preus i les dificultats d'accés a la vivenda, especialment entre els joves.
Més enllà de construir nous edificis, l'objectiu, segons recull el document aprovat, passa per fer créixer Alacant “d'una manera més ordenada”, combinant noves àrees residencials amb servicis públics, zones verdes i equipaments que “eviten repetir els models urbans del passat”.
Més TRAM, un nou hospital i una costa per a recórrer de cap a cap
Un altre dels projectes més cridaners és la creació d'un corredor litoral continu de 21 quilòmetres que permetrà recórrer pràcticament tota la façana marítima d'Alacant caminant o en bicicleta. L'actuació pretén eliminar barreres, millorar l'accessibilitat i reforçar la connexió entre la ciutat i la mar Mediterrània.
La mobilitat també experimentaria canvis importants amb noves connexions metropolitanes, la anhelada ampliació de les línies del TRAM per fases, una futura estació de Rodalia en la UA, un nou accés ferroviari al Port i una xarxa d'aparcaments dissuasoris per a reduir la presència de fins a 10.000 vehicles en el centre.
El PGE contempla la reserva d'almenys 100.000 metres quadrats de sòl per a la construcció d'un tercer hospital públic; més de 170.000 metres quadrats de dotacions esportives; sòl per a l'ampliació de la UA, la UMH i un centre de cicles formatius; estratègies de reforç de la xarxa elèctrica; noves infraestructures per a la gestió de l'aigua.
El camí fins que el pla siga una realitat
L'aprovació del document per part de l'Ajuntament no suposa encara l'entrada en vigor del nou model de ciutat. El següent pas correspon a la Generalitat Valenciana, que haurà d'iniciar l'avaluació ambiental i territorial estratègica, un procediment obligatori per a analitzar l'impacte del pla i determinar si incorpora les mesures necessàries per a garantir la seua sostenibilitat.
Una vegada finalitze eixa avaluació, el document haurà d'incorporar, si és el cas, les modificacions que es deriven dels informes emesos per les distintes administracions competents. Després arribarà l'aprovació del Pla General Estructural per part del Ple, un tràmit que obrirà un període d'informació pública, durant el qual ciutadans, associacions i entitats podran presentar al·legacions i propostes.
Després d'estudiar eixes aportacions i recaptar els informes sectorials preceptius, l'Ajuntament podrà aprovar provisionalment el document abans de remetre'l de nou a la Generalitat Valenciana, que serà l'administració encarregada d'atorgar l'aprovació definitiva.
Només aleshores el nou planejament podrà començar a desplegar els seus efectes i servir de base per al desenrotllament dels futurs projectes urbanístics. L'horitzó, per tant, no és immediat. La transformació que planteja este document es desenrotllarà de forma progressiva durant els pròxims anys, però el pas donat esta setmana marca l'inici formal d'un procés que definirà com creixerà Alacant i per quin model de ciutat s'aposta.