La proliferació d'escombraries il·legals en diferents punts d'Alacant s'ha convertit en un dels principals problemes mediambientals i de convivència de la ciutat. Camins rurals, polígons industrials i parcel·les sense ús s'han transformat en abocadors improvisats a on s'acumulen restes d'obres, mobles, electrodomèstics i podes.
Així, zones com a Plans de l'Espartar, Rabassa, Mont Orgègia o àrees de les partides rurals d'Alacant són alguns dels enclavaments més afectats per l'abocament incontrolat d'enderrocs i deixalles que degraden i deterioren l'entorn natural i urbà. Este fenomen s'ha estés en els últims anys i obliga l'Ajuntament a destinar més recursos a la seua eliminació mentres l'oposició exigix major capacitat de vigilància i control.
En este sentit, l'Ajuntament d'Alacant va aprovar este dimarts en Junta de Govern la primera modificació del contracte del Servici de Recollida i Transport de Residus Municipals, Neteja Viària d'Espais Públics. La mesura, amb una inversió addicional de 750.000 euros anuals fins a 2031 —una despesa total de més de 5 milions d'euros—, es destinarà exclusivament a combatre els abocaments incontrolats en polígons i solars.
Camions nous, pales i operaris
El regidor de Neteja Viària i Residus, Rafael Alemañ, explica que amb esta modificació “es dupliquen els mitjans destinats a la retirada d'enderrocs, estris i residus d'obres menors que es depositen de manera irregular en espais públics o camins”. L'edil indica que el reforç permetrà incorporar “camions, pales i vehicles especials” per a atendre de forma “més eficaç” les incidències en aquells punts més conflictius.
En concret, se sumaran nou operaris —cinc conductors i quatre peons—, a més de cinc vehicles pesats, entre ells una pala, un tractor en braç desbrossador, dos camions amb remolc basculant i un altre amb ploma.
D'esta manera, ara el volum global del contracte ascendix de 40,4 milions a 41,2 milions d'euros anuals. El servici, adjudicat en 2022 a Netial, l'UTE formada per fCC Medi Ambient i PreZero España, va ser subscrit per un import de 323,3 milions d'euros per a huit anys, xifra que ara augmenta fins als 328,4 milions de desemborsament per a les arques municipals.
El vicealcalde i portaveu municipal, Manuel Villar, va subratllar durant la roda de premsa posterior a la Junta de Govern que esta ampliació de personal i maquinària té com a únic objectiu "millorar l'eficàcia del servici i donar una resposta immediata als runars il·legals”. Villar va demanar, a més, la col·laboració ciutadana i va incidir en què “no n'hi ha prou amb exigir més mitjans; també és necessari denunciar els comportaments incívics”.
Més residus en l'Ecoparc
En paral·lel, l'Ajuntament ha acompanyat el reforç del servici amb "noves facilitats" per a alacantins i alacantines en la gestió de residus. Així, l'Ecoparc d'Aguamarga ha ampliat fins a 3.500 quilos diaris per persona la quantitat d'enderrocs que es poden depositar de manera gratuïta. També es permet entregar sense cost fins a mitja tona de residus voluminosos, com a mobles o electrodomèstics de gamma blanca.
El regidor de Neteja recorda que abandonar residus en espais no autoritzats pot implicar sancions de fins a 3.000 euros, segons l'Ordenança de Neteja Viària i Gestió de Residus aprovada el març de 2024. Esta normativa endurix les sancions per als qui depositen materials de construcció, podes o estris fora dels llocs habilitats.
Així mateix, establix obligacions per als propietaris de solars i parcel·les, que han de mantindre'ls en condicions adequades i evitar l'acumulació d'escombraries o restes d'obres. Alemañ assenyala que, per a obres de major envergadura, s'ha habilitat la possibilitat de contractar directament amb empreses autoritzades la instal·lació de contenidors en la via pública, sense necessitat de realitzar tràmits amb l'Ajuntament.
L'oposició exigix més control i planificació
La portaveu del Grup Socialista, Ana Barceló, mostra la seua preocupació per l'estat del barri del Cementeri, on —segons assenyala— “les acumulacions de residus i la deterioració urbana continuen sent evidents”. L'edil socialista denúncia que “onze mesos després” que l'Ajuntament “expulsara” a les famílies de les vivendes municipals, el projecte per a rehabilitar estos immobles es troba “completament paralitzat”.
Barceló assegura que es tracta "d'un exemple més de l'abandó al qual l'equip de govern ha condemnat a este barri d'Alacant, que llanguix entre voreres impracticables i muntanyes d'enderrocs en espais públics i privats”. La portaveu socialista exigix “actuar de manera urgent” i reclama “acatar el mandat del Ple i una major agilitat en l'execució de les actuacions pendents de reurbanització en la zona”.
Des de Compromís, el seu portaveu, Rafa Mas, lamenta la situació "d'abandonament” en el polígon de Plans de l'Espartar, on —afirma— “els abocaments estan afectant la imatge i potencial industrial d'un recinte que hauria de ser un motor de desenrotllament econòmic per a la ciutat per a crear llocs de treball de qualitat”. Mes responsabilitza tant als infractors que llancen els residus com a l'Ajuntament per la seua “passivitat”.
Així, l'edil de la formació progressista considera necessari reforçar la inspecció i establir una traçabilitat dels residus de les llicències d'obres que s'atorguen. “L'Ajuntament no vigila, ni controla ni fa un rastreig dels enderrocs i materials per a garantir que acaben en els punts autoritzats”, emfatitza. Al seu torn, exigix ampliar la xarxa d'ecoparcs i advertix que els abocaments estan afectant l'aire i als aqüífers.