Quan els artistes del Cirque du Soleil desapareixen entre bambalines durant uns instants i tornen convertits en un altre personatge, el públic a penes té temps de preguntar-se com ha ocorregut. A un l'esperen amb un nou barret. A una altra li ajusten un arnés mentre algú busca una perruca. En un altre racó, una veu trenca el silenci: "Dona'm un altre bigot!".
Este escenari invisible també forma part de KURIOS, l'espectacle que romandrà a Alacant del 16 de juliol al 23 d'agost. Perquè, encara que els focus només apunten als acròbates, entre bastidors es desenvolupa una altra funció igual de complexa, on els canvis de vestuari es compten per segons i qualsevol xicotet detall pot marcar la diferència.
Al front d'este engranatge està Mar González, responsable de coordinar el departament de vestuari. Porta anys formant part de l'univers del Cirque du Soleil, però reconeix que KURIOS té una complexitat especial. No només pel nombre d'artistes o la quantitat de vestits, sinó perquè cada funció obliga a sincronitzar al mateix temps desenes de persones.
"Hi ha gent que fa quatre o cinc canvis de vestuari durant una mateixa funció i, a més, té xicotetes entrades entre números. Tot ha d'estar preparat perquè ocórrega en el moment exacte", explica. Cada persona sap exactament què ha de fer i quant de temps té.
La carrera contrarellotge en el backstage
Un simple canvi de roba és, en realitat, una carrera contra el rellotge. No basta amb canviar una jaqueta. Cal substituir sabates, col·locar un barret diferent, retocar el maquillatge, canviar una perruca, o afegir xicotets accessoris que ajuden a construir cada personatge. Tot ocorre mentre l'espectacle continua davant del públic.
Mar González reconeix a preguntes d'Alacant Extra que l'organització "ho és tot", encara que de seguida matisa que en una producció d'esta grandària mai existix un dia exactament igual a l'anterior.
"Ens hem d'organitzar molt bé i comunicar-nos constantment. Fem reunions per a vore què funciona, què podem millorar i evitar que un mateix problema torne a passar", emfatitza.
Però el pla perfecte dura fins que apareix el primer imprevist. "De sobte hi ha una emergència, un artista està de baixa i hem de preparar una altra persona. Les prioritats canvien completament. Cal ser organitzat, comunicatiu... i molt flexible", diu amb la naturalitat de qui sap que eixe tipus de situacions formen part del treball.
Quan acaba la funció, comença una altra completament distinta
Si algú pensa que el treball acaba quan el públic abandona la carpa, s'equivoca. Mentres els espectadors comenten el número que més els ha sorprés, el departament de vestuari comença a desmuntar el següent dia de treball.
Pràcticament tota la roba que ha estat en contacte amb la pell passa directament a la bugaderia. Després arribarà el planxat, les xicotetes reparacions, els arranjaments i la preparació de cada vestit per a la següent funció.
"Hi ha un treball constant des del matí fins a la nit: llavar, planxar, usar, tornar a llavar... i tornem a començar", resumeix Mar González. Per això cada artista disposa de diversos jocs de determinades peces de roba. Hi ha dies a Alacant amb diverses funcions, de divendres a diumenge, i resulta impossible reutilitzar algunes peces sense passar abans per eixe procés.
Darrere d'eixa rutina hi ha un equip format per nou persones. Quatre viatgen permanentment amb KURIOS i altres cinc s'incorporen en cada ciutat per a reforçar el treball diari. Cada especialista té la seua parcel·la: barrets, maquillatge i perruques; sabates; utilleria de vestuari; bugaderia; costura; planxat o arranjaments.
Mentres uns acaben la seua jornada de matinada, altres la comencen a primera hora del matí preparant sabates, planxant peces de roba o deixant llestos xicotets detalls que el públic mai arribarà a imaginar. La maquinària a penes s'atura.
En este taller també s'arreglen trens, robots i núvols
El departament de vestuari no sols treballa amb teles. En KURIOS també passen per les seues mans enormes peces que pareixen tretes d'un taller d'escenografia. Hi ha robots, una xicoteta casa, un tren o grans núvols que formen part d'alguns personatges i que, encara que l'espectador no ho perceba, també pertanyen a l'univers del vestuari.
"Tenim moltíssima utilleria de vestuari. No són vestits tradicionals. Hi ha peces de fibra de vidre, cuir, distints plàstics... i necessitem gent especialitzada per a reparar-les", assegura González.
Eixes estructures requerixen un manteniment completament distint al d'una peça de roba convencional i, a més, compliquen la logística de tota la gira. Transportar-les d'una ciutat a una altra ocupa espai i obliga a revisar constantment el seu estat.
Una cosa pareguda passa amb l'espectacular vestuari de l'inici de l'espectacle, inspirat en la moda de finals del segle XIX. Cada personatge vestix pantaló, jupetí, camisa, capell, sabates i nombrosos accessoris. Abans que comence la música, cada una d'eixes peces ja espera exactament en el lloc on algú haurà d'agafar-la pocs minuts després.
D'un rotllo de lycra a un dels personatges més màgics de KURIOS
El vestuari del Cirque du Soleil és un d'eixos elements que distingixen la màgia de la companyia canadenca. Però per a l'equip de Mar González existix una prioritat molt més important que l'estètica. «Per a nosaltres és important que tot es veja bonic, però per als artistes el més important és la seguretat. Nosaltres acompanyem això», afirma.
Tots els vestits es confeccionen en els tallers que el Cirque du Soleil té a Mont-real. Allí treballen artesans especialitzats que elaboren cada disseny a partir de les mesures exactes de cada artista. No obstant això, eixe procés continua durant tota la gira.
Cada vegada que un nou acròbata s'incorpora a l'espectacle o aprén un paper diferent, comencen noves proves per a comprovar que el vestuari permet realitzar tots els moviments amb comoditat i que arnesos, costures i teixits responen exactament com han de fer-ho.
Microcosmos és un dels vestuaris més complexos de tot KURIOS. Dos artistes compartixen una mateixa estructura i necessiten l'ajuda constant de l'equip per a vestir-se abans d'eixir a escena. Cada funció implica coordinar el departament de vestuari, els especialistes en rigging i els mateixos acròbates perquè tot encaixe en segons.
En l'extrem oposat, Mar no dubta massa quan se li pregunta pel seu disseny favorit. Tria el vestuari d'Acronet, el número dels peixos. Somriu quan parla d'eixe vestit. Potser perquè resumix millor que cap altre com funciona KURIOS.
“Tot comença amb un simple rotllo de licra blanca en un taller de Mont-real”. Després arriben els tints, les costures que dibuixen la musculatura, els prisats, les proves, els arranjaments, els viatges i centenars d'hores de faena. Finalment, s'encenen les llums i apareix un peix botant sobre la xarxa. Pareix màgia. Però, darrere del teló, quasi mai ho és.