El desenvolupament del Parc Central d'Alacant va tirar a rodar dimarts passat 2 de juliol amb la presentació del procés de consulta pública prèvia. En esta fase, l'Ajuntament pretén conéixer les inquietuds, necessitats i opinions dels veïns i veïnes sobre qüestions fonamentals per al disseny de les diferents peces del projecte. Les idees i aportacions ciutadanes jugaran un paper important a l'hora de la redacció del pla d'ordenació detallada del sector per a executar este gran pulmó verd de la ciutat.
Així, tota la informació sobre el projecte i el mètode per a canalitzar la participació ciutadana es troba disponible en la web alicanteparquecentral.com. En este portal es podrà accedir a l'enquesta en la qual tots els alacantins i alacantines poden aportar el seu granit d'arena per a l'evolució d'este espai que des del consistori qualifiquen de "transcendental per al model de ciutat". Es tracta d'un qüestionari que estarà disponible durant tot el mes de juliol i, a més, l'Ajuntament avança en un comunicat que està previst celebrar una trobada a mitjan mes per a resoldre dubtes.
En este sentit, la consulta pública s'emmarca en quatre eixos fonamentals per al posterior disseny del Parc Central: zones verdes, dotacions, mobilitat i habitatge. A través de diferents qüestions plantejades, els veïns i veïnes poden expressar la seua opinió sobre els equipaments que consideren prioritaris, la tipologia d'edificació, el tràfic rodat a través del sector per a connectar els diferents barris adjacents o el futur d'infraestructures ja existents com el Pont Roig.
Infraestructura verda
El Parc Central es considera una peça clau per a la ciutat com a nova zona verda de grans dimensions i com a element connector de tot el sistema. Per la seua dimensió i posició a la ciutat, la idea és que siga capaç d'articular els espais verds urbanes amb els entorns naturals perimetrals i el front litoral, al mateix temps que permet pal·liar part dels dèficits dotacionals de la ciutat i fer realitat la construcció d'un anell verd que dote a Alacant d'una millor qualitat de vida.
En este sentit, la consulta ciutadana planteja dos alternatives. La primera posa en relació als principals nodes i zones verdes dels barris mitjançant itineraris per als vianants i ciclistes, però permet, al seu torn, l'encreuament del trànsit motoritzat a través del parc. La segona evita al màxim la fragmentació del parc per viaris rodats i la connexió entre barris es produïx preferentment mitjançant rutes per als vianants i ciclistes. Només la Gran Via, com a element estructural, permet l'encreuament del trànsit motoritzat i planteja el desafiament de no suposar un obstacle per a la continuïtat longitudinal del parc.
Xarxa d'equipaments i ús dotacional
El Parc Central també es planteja com un espai que permeta diferents equipaments jeràrquics tant a escala metropolitana com de barri. Una de les principals infraestructures integrades en este pulmó verd serà la nova estació intermodal amb la transformació de l'àmbit que actualment ocupa l'estació de ferrocarril i el seu entorn. La idea és que no sols done servici com a node entre diferents tipus de transport públic sinó que ajude a configurar el lloc com un referent urbà.
A més de permetre la interconnexió, l'estació albergarà els usos terciaris que venen assignats pel pla especial d'ordenació estructural, fruit del conveni entre Adif i Ajuntament. En concret, les edificabilitats són les següents: 11.000 metres quadrats d'ús hoteler; 10.000 d'oficines; 25.000 d'ús comercial; i 22.000 d'ús ferroviari.
Al seu torn, la idea del consistori és que la nova estació de tren pose en valor l'edificació històrica i que la seua nova volumetria permeta la connexió del parc amb l'avinguda de Salamanca i la plaça de l'Estrela a través d'espais lliures d'ús públic. Es tracta d'una qüestió que hui dia seguix en estudi per a trobar una solució urbanística/arquitectònica a este espai que es definiran en posteriors fases.
En una escala intermèdia es troba la dotació escolar prevista, que albergarà un nou Institut, i la superfície mínima del qual ve fixada per l'ordenació estructural en 25.000 metres quadrats. Per part seua, l'Ajuntament recorda que esta actuació ha de ser l'oportunitat per a equipar als barris confrontants amb greus mancances dotacionals i la consolidació de les quals impedix la ubicació de nous equipaments. És en este punt on la veu dels veïns tindrà un major pes en la decisió segons les majors necessitats.
Mobilitat en el sector
Quant a la mobilitat pròpia de l'àmbit es remenen dos alternatives possibles. La primera contempla la configuració de l'eix Mèdic Ferrer i la nova carretera enfront d'Alipark com un important viari de mobilitat motoritzada de comunicació directa entre la Plaça de l'Estrela i la Via Parc. És a través d'esta xarxa principal que creua el parc de nord a sud on s'establixen les connexions rodades entre els barris.
La segona alternativa planteja que la xarxa viària de trànsit motoritzat siga l'estricta per al servici intern del sector, com l'accés al nou espai residencial, i que s'aprofite i millore la xarxa viària existent. Excepte l'encreuament de la Via Parc, estructural per a la ciutat, els creus a través del parc són de caràcter per als vianants o ciclista. Un d'eixos encreuaments ja existents és el de la Gran Via a través del Pont del V Centenari, conegut com a Pont Roig.
Referent a les qüestions de connexió i mobilitat del sector i de la mateixa ciutat, la integració d'este encreuament en l'actuació que ara es pretén dur a terme constituïx probablement el major desafiament, tant per la necessitat de mantindre esta connexió rodada com per la de permetre una solució que no interrompa la continuïtat del parc. Per a això, s'estudiaran diferents alternatives que tindran en consideració l'opinió ciutadana sobre el valor del Pont Roig com a recurs paisatgístic.
Sòls residencials i tipologies
Un altre dels punts clau en el procés de consulta pública per al desenvolupament del Parc Central és la vivenda, i es preveu la construcció de prop de 1.500 d'elles. Segons apunten fonts municipals, l'ús residencial de l'actuació ha de ser entés com una oportunitat de regeneració urbana d'este espai central de la ciutat i dels seus barris. El model urbà es planteja des de la sostenibilitat mediambiental, econòmica i social, amb la densitat que permeta complir este objectiu.
Les tipologies de vivenda proposades han de permetre integrar diferents modes d'habitar i facilitar l'accés a totes les persones. Per a això, es proposa conjugar vivendes de renda lliure amb vivendes de protecció pública, que representaran un mínim del 30%, dotacionals i tipologies edificatòries diverses que permeten una major flexibilitat, tant des del punt de vista residencial com urbà, amb elements referencials que doten al lloc de la necessària singularitat i qualitat urbana.