Un dels municipis turístics per antonomàsia a la província d'Alacant és Altea. L'essència de les seues cases blanques, els carrers estrets i empedrats del centre històric i les seues platges li han portat a ser reconegut com un dels pobles més bonics per National Geographic. Cada any, milers de turistes passegen pels seus racons més emblemàtics i, al mateix temps, s'allotgen en algun dels seus hotels i apartaments turístics.
De fet, Altea no esquiva la problemàtica que suposa la proliferació descontrolada en l'última dècada d'este segon tipus d'opció vacacional. En l'actualitat compta amb més de 2.200 habitatges d'ús turístic (VUT), la qual cosa representa un 12% del total de parc d'habitatges de la localitat. És per això que l'Ajuntament vol frenar la seua expansió i ha desenvolupat una regulació pionera en la Costa Blanca per a autoritzar noves llicències.
Segons índex de vulnerabilitat
El ple municipal ha aprovat una modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana per a incorporar esta mesura que s'endinsa ara en fase d'exposició pública durant 45 dies. El document fixa per primera vegada un mapa que establix les zones on es podran i, per tant, també on no es podran concedir noves autoritzacions.
El nucli tècnic d'esta ordenança és l'Indicador de Vulnerabilitat Territorial (IVT), que combina tres factors: l'índex de pressió residencial (IPRE), que és el percentatge de VUT sobre el total d'habitatges en una zona; el percentatge d'habitatges principals, és a dir, residències habitades durant tot l'any; i la densitat d'habitatges per àrea.
Al llarg de 2024 es va desenvolupar un estudi tècnic i diagnòstic territorial per a identificar el número, la localització i la distribució de les VUT a Altea. Alhora, han subratllat des del consistori, es va impulsar un "ampli" procés de participació pública amb 7 tallers sectorials i ciutadans, i una enquesta oberta amb més de 500 participants que integraven empresaris turístics, veïns, associacions i col·lectius socials.
Mapa amb quatre zones
Tal com recull el text de la modificació urbanística, el sistema ha permés classificar les zones urbanes d'Altea en quatre nivells de regulació:
- Zones vulnerables (prohibició total de noves VUT): Carrer la Mar, l'eixample de l'Avinguda, Clot de Mingot i Nucli històric tradicional (excepte casos puntuals de rehabilitació patrimonial).
- Zones de risc alt (límit del 4% de VUT): Pla de Castell i la zona de Cap Negret.
- Zones de risc mitjà (límit del 8% de VUT).
- Zones de baixa vulnerabilitat (sense restriccions específiques, però amb seguiment) com les Urbanitzacions de la Serra, Altea la Vella, Mascarat Sud, Les galeres, L'Olla, Vila Gadea, Montahud, Carretera de la Nucia o la Zona residencial de Garganes.
A més, s'ha fixat un límit global del 16% d'habitatges turístics respecte al total del municipi. No obstant això, Altea encara es troba per davall d'este sostre amb un percentatge que actualment se situa en el 9,8%. Per tant, no s'erradica per complet la creació de noves VUT, ja que la localitat compta amb marge de maniobrabilitat per a la concessió de llicències en aquelles zones considerades com menys vulnerables.
Això
Sistema dinàmic
El regidor d'urbanisme d'Altea, José Orozco, assenyala que “la modificació del PGOU permetrà ara que el municipi compte amb ferramentes legals i tècniques per a decidir on, com i quan es pot autoritzar una VUT”. A més, Orozco insistix que “no es tracta de prohibir, sinó que es tracta de planificar, escoltar la ciutadania, atendre els estudis tècnics i protegir el que som sense renunciar al que aportem”.
La nova norma preveu revisions periòdiques cada cinc anys i una actualització anual de l'IPRE, garantint així un “sistema dinàmic”, adaptat a l'evolució del municipi. Amb esta mesura, Altea es convertix en un dels primers municipis a regular les vivendes turístiques des del planejament urbanístic, avançant-se a moltes grans ciutats, com Alacant, que han optat per una via de fuita amb moratòries d'urgència.