La província d'Alacant ha registrat la participació més baixa en la consulta sobre la llengua base en les aules (castellà o valencià) organitzada per la Conselleria d'Educació de cara al curs 2025/2026. No obstant això, les famílies de les comarques alacantines de El Comtat i L'Alcoià, valencianoparlantes, han sigut les que més han votat de tota la Comunitat Valenciana, amb un 73,28% i un 70,21% de participació.
Les dades que ha avançat el departament que dirigix el conseller José Antonio Rovira llancen una mobilització que en termes globals s'ha situat entre un 57% i un 60%. Aix
Diferències segons la llengua predominant
La participació a les comarques del nord d'Alacant contrasta amb la Vega Baixa, on ni tan sols la meitat de les famílies (46,70%) han votat en la consulta que s'ha dut a terme del 25 de febrer al 4 de març. Esta realitat es tracta d'una tendència que s'ha observat en altres zones castellanoparlants, on la mobilització ha sigut menor en comparació amb municipis en els quals el valencià és la llengua predominant.
Tal com establix l'anomenada 'Llei de Llibertat Educativa' del Consell, l'elecció d'una llengua base influix directament en la quantitat d'hores lectives impartides. En este sentit, les localitats valencianoparlantes, si les famílies han optat pel valencià com a llengua principal, els seus fills i filles que cursen infantil durant el pròxim curs rebran fins a un 65% de l'ensenyament en esta llengua.
En canvi, en zones castellanoparlants que hagen triat el castellà, este idioma representa un 80% de l'horari lectiu, deixant només un 10% del temps per al valencià. Esta diferència ha generat debat entre les associacions de pares i experts en educació, que consideren que la planificació lingüística ha de garantir un ensenyament "equitatiu" encara que adaptada a la realitat social de cada zona.
A nivell comarcal, les dades de participació reflectixen una gran disparitat entre els territoris i les zones alacantines de parla valenciana i castellana. Aix
- El Comtat: 73,28%.
- L'Alcoià: 70,21%.
- Baix Vinalopó: 62,49%.
- Vinalopó Mitjà: 62,27%.
- L'Alacantí: 60,92%.
- Alt Vinalopó: 57,79%.
- La Marina Alta: 56,58%.
- La Marina Baixa: 53,95%.
- Vega Baixa: 46,70%.
Major participació en Infantil i Primària
L'interés de les famílies ha sigut major en l'educació Infantil, amb una participació mitjana del 65,92%, arribant al 67,86% en els alumnes de tres anys. Esta etapa educativa és la més “preocupació” genera, ja que la llengua base triada determinarà en quin idioma aprenen a llegir i escriure els xiquets i xiquetes. El conseller José Antonio Rovira subratlla la importància de “respectar” la llengua materna en el que denomina “educació inicial”.
Per part seua, en Primària oscil·la entre el 60% i el 65% per als cursos de 2n a 5é de Primària. No obstant això, de 6é de Primària a 3r d'ESO, la participació s'ha reduït fins al 50%. Este descens podria explicar-se, segons fonts d'Educació, pel fet que en estos nivells educatius els alumnes ja tenen una base consolidada en l'idioma i la llengua vehicular no és un aspecte tan determinant per als pares i mares.
Quan es coneixen els resultats?
Els centres educatius publicaran este dijous els llistats amb la llengua base triada per cada alumne. Malgrat la incertesa generada sobre l'assignació, Rovira ha assegurat que "pràcticament el 100% de les famílies entrarà en la llengua triada". Este procés s'aplicarà a partir del curs 2025-2026 i afecta els centres públics i concertats d'Infantil, Primària i els tres primers cursos de l'ESO.
D'esta manera, a partir d'eixe moment, la Conselleria començarà a dissenyar els grups escolars amb l'objectiu d'equilibrar la distribució d'alumnes segons les seues preferències. Este procés es realitzarà amb criteris pedagògics, assegurant que es respecten les opcions majoritàries en cada centre, però tractant d'evitar segregacions lingüístiques que puguen afectar la integració dels alumnes.