El sector educatiu denúncia “les polítiques regressives” del Consell este 23M i reivindica “una educació pública de qualitat”

Educació defén el "model equilibrat" de les proposicions de llei i assegura que complixen “amb el programa electoral votat per la majoria”

Guardar

Aula buida en un col·legi
Aula buida en un col·legi
El conjunt del sector educatiu valencià ix al carrer este dijous 23 de maig. Professorat, alumnat i personal administratiu no universitari estan anomenats a una vaga convocada per la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic per a exigir la paralització de les proposicions de llei educatives del Consell —Llibertat Educativa i Concòrdia— que consideren “regressives, que atempten contra els drets de l'educació pública i pervertixen el significat de la paraula lliberteu”. Diverses mobilitzacions i manifestacions se succeiran al llarg del dia a Elx, València, Castelló i Alacant, a les 18 hores des de les escales del Institut Jorge Juan.Entre les demandes plantejades per la Plataforma en estes reivindicacions es troben l'exigència de recursos necessaris per a una “verdadera inclusió educativa”, la negociació de la millora de les condicions laborals i salarials del personal docent, la continuïtat de l'Edificant, així com la reducció de la burocràcia, l'increment de plantilles i la reversió de retallades. A més, els sindicats i col·lectius educatius també justifiquen l'acció com una manera de “dir sí al valencià”, posicionar-se en contra del districte únic “segregador” i reivindicar l'ensenyament dels valors ètics i democràtics.No obstant això, les postures es troben “molt allunyades”, com reconeix el mateix conseller d'Educació, José Antonio Rovira. "El seu plantejament passa perquè tot torne a les polítiques del govern del Botànic. Els valencians sí que volen la llibertat d'elecció de centre i la llibertat dins d'un model de compensació d'elecció de llengua base perquè així ho han votat”. A més, el responsable d'Educació recorda que la nova llei educativa contempla altres canvis com “la volta a les notes numèriques o substituir hores de programes interdisciplinaris per més matemàtiques o més anglés".

Defensa del valencià i contra el districte únic

Entre els motius que han provocat la protesta de la comunitat educativa i els sindicats es troba la reclamació de la baixada de ràtios d'estudiants per classe, així com la retirada del nou paquet legislatiu en matèria d'Educació que preveu aprovar l'actual Consell format per PP i Vox. Una llei, com la de plurilingüisme, que des de la Plataforma postil·len que busca “arraconar al valencià” i demanen que es “garantisca la seua oficialitat plena i efectiva a l'escola i en l'administració”.Els sindicats també es van manifestar en contra de la denominada Llei de Llibertat Educativa i del nou sistema de districte únic per al pròxim curs 2024-2025. Els pares i mares podran triar quin col·legi preferixen i s'adjudicarà prioritzant tres criteris: tindre germans en el mateix centre educatiu, la proximitat del domicili i la renda familiar. Un canvi de paradigma que des de la Plataforma lamenten que “acabarà segregant a la infància en funció de les seues possibilitats econòmiques”.A més, la vaga d'este 23M demanda la millora de les condicions laborals i salarials del professorat com a “increments retributius, la reducció d'hores lectives dels docents majors de 55 anys o l'augment de les plantilles”, destaquen des de la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic. En eixa mateixa línia, Marc Candela, coordinat d'Acció Sindical del Sindicat de treballadors i treballadores de l’ensenyament del País València (STEPV), reclama “millorar les condicions laborals del professorat per a recuperar els 15 punts de valor adquisitiu que s'han perdut des de 2010”.Des de la Conselleria, no obstant això, José Antonio Rovira exposa que la seua sorpresa i reconeix que no entén “què tenen en contra els sindicats d'educació de recuperar les notes numèriques, incrementar les hores de Matemàtiques, que els pares puguen triar el centre que desitgen mitjançant la seua llibertat d'elecció a través del districte únic o que les famílies puguen triar també la llengua base amb la qual s'eduquen els seus fills”.

Desacord de postures

Dilluns passat es va produir un intent de diàleg per a tractar d'arribar a un acord, però es va convertir en la constatació que Plataforma i Conselleria tenen dos visions completament contraposades. Precisament, des de STEPV, un dels sindicats integrants de la Plataforma, insistixen que no va haver-hi “la major intenció” per part d'Educació d'acostar postures per a “buscar solucions al conflicte”. Candela apunta a este mitjà que la reunió va ser “més aviat tot el contrari, perquè es van ratificar en les seues polítiques”.Els sindicats i col·lectius que integren la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic i que han convocat la jornada de vaga són FAMPA-València, STEPV-Intersindical Valenciana, Federació d’Educació CCOO PV, UGT Ensenyament Serveis Públics PV (UGTSP-PV), Escola Valenciana, CAVE-COVA, CGT Ensenyament, SEPC València, BEA, Sindicat d’Estudiants, Associació de Directors de Primària-PV, Associació de Directors de Secundària, Federació de Moviments de Renovació Pedagògica PV, ADIDE-PV, FAMPA-Enric Valor, FAMPA Penyagolosa i València Laica.Per part seua, José Antonio Rovira defén el “model equilibrat” de la proposició de llei de llibertat educativa que considera que busca “canviar la política d'imposició” per una de “promoció lingüística” i assenyala que la mobilització respon a una “vaga política”. D'esta manera, Rovira rebutja que siga “casual” l'elecció de la data davant la proximitat de les eleccions europees i recorda, davant la falta d'acord amb els sindicats, que les mesures implantades per la seua àrea responen al programa electoral amb el qual el Partit Popular es va presentar a les eleccions autonòmiques “i que ara estem complint, tal com ha volgut la majoria de la ciutadania que així ho va confirmar en les urnes”.

Diferències també en els servicis mínims

Uns altres dels punts de discrepància en referència a la vaga d'este dijous 23 de maig han sigut els servicis mínims establits. Tant CCOO com STEPV els han qualificats "d'abusius” i exposen que “només un terç del personal d'atenció educativa podrà exercir el seu dret a vaga”, mentres que en el cas del professorat d'Infantil i Primària els servicis mínims seran “el doble que en anteriors vagues”. Malgrat estes crítiques, la conselleria d'Educació explica que els servicis mínims previstos són els mateixos que en vagues anteriors i apunta a una “mala interpretació” per part dels sindicats.

Arxivat a:

Destacats