Comença la volta al col·le i, per tant, comença la rutina de milers de xiquets, xiquetes i joves durant el matí: preparar la motxilla, estoig, llibres, nou material i esmorzar. Les aules dels col·legis i instituts d'Alacant recuperen l'activitat este dilluns 9 de setembre i ho fan acollint a més de 300.000 alumnes al llarg de tota la província. Unes dades que suposen un increment de prop de 3.700 pel que fa al curs anterior malgrat el descens d'un miler entre infantil i batxillerat.
El curs escolar 2024/2025 és un dels quals presenta un major nombre de novetats en el conjunt de la Comunitat Valenciana. En este sentit, el conseller d'Educació, José Antonio Rovira, sosté que l'anterior va ser de "transició" mentre que este serà el del "canvi educatiu, la llibertat d'elecció per a les famílies, un major enfocament social i la consolidació definitiva de la FP". Rovira subratlla la implementació de la nova Llei de Llibertat Educativa, la gratuïtat en l'educació de 0 a 3 anys i l'augment en aules específiques per a estudiants amb necessitats educatives especials.
De fet, tant l'Educació Especial (5.160) com la Formació Professional (117.368), una de les prioritats de la Conselleria, són les que més creixen a Alacant i en tot el territori valencià. En xifres, dels 807.570 alumnes i alumnes que tornen a les aules a la Comunitat Valenciana, els nombres són "lleugerament menors" en el segon cicle d'Infantil (115.800) i en Primària (290.700) a causa de la disminució de la natalitat, es mantenen estables en Secundària (222.200) i Batxillerat (61.350).
Novetats curriculars
Entre les novetats per a este curs acadèmic destaquen la implantació del districte únic per a l'elecció dels centres educatius, la modificació del currículum per a introduir més hores de Matemàtiques i Inglés, la nova optativa d'educació financera, la possibilitat que els alumnes puguen triar la llengua en la qual vulguen realitzar els exàmens en les assignatures no lingüístiques, així com la recuperació de les qualificacions numèriques.
Totes estes iniciatives s'inclouen en la llei de Llibertat Educativa, que des del seu anunci el mes de maig —i la seua posterior aprovació— ha comptat amb el rebuig de gran part dels col·lectius educatius, sindicats, AMPAS i professorat però que el conseller d'Educació valora "positivament". Així, Rovira sosté que la nova legislació és un "gran pas per a avançar en els grans reptes de situar l'educació valenciana com a garantia de qualitat i excel·lència, de traure la ideologia de les aules, de recuperar la llibertat i de cuidar la salut mental de l'alumnat".
Calendari escolar 2024/2025: festius i vacances
El calendari escolar de la Comunitat Valenciana per al curs 2024/2025 comptarà amb un total de 179 dies lectius entre este dilluns 9 de setembre i el pròxim 18 de juny, un menys que l'anterior. La principal novetat en este cas és que s'ha avançat el final de curs perquè no coincidisca amb la celebració de les Fogueres i, al mateix temps, evitar en la mesura del possible un major exposició a les altes temperatures.
D'altra banda, els programes formatius de qualificació bàsica i FP de segona oportunitat començaran les classes l'11 de setembre, mentre que les Escoles Oficials d'Idiomes faran el propi el 24 de setembre. Quant a la Formació de Persones Adultes; Ensenyaments Artístics de Música i Dansa, elementals i professionals; Ensenyaments Professionals d'Arts Plàstiques i Disseny i Ensenyaments Esportius de Règim Especial, l'inici serà el 16 de setembre i finalitzarà el 13 de juny.
Un altre dels aspectes essencials del calendari escolar és determinar els períodes de vacances. Així, el Nadal tindrà lloc del 23 de desembre al 6 de gener, ambdues dates incloses, mentre que el descans de Pasqua s'ha establit entre el 17 i el 28 d'abril. Així mateix, es consideren festius el 9 d'octubre; l'1 de novembre; el 6 de desembre; el 19 de març; i l'1 de maig. D'altra banda, el Consell Escolar Municipal d'Alacant va designar com no lectius el divendres 28 de febrer (Carnestoltes), dimecres 15 i dijous 16 d'abril (Setmana Santa), així com el divendres 2 de maig en la ciutat d'Alacant.
Ràtios i docents
Les ràtios d'alumnes per aula es mantenen pràcticament sense canvis respecte al curs anterior, amb una mitjana de 21 alumnes en Infantil i Primària, 24 en Secundària i 29 en Batxillerat, per sota dels màxims permesos segons destaca el propi conseller Rovira. Quant al personal docent en el conjunt de la Comunitat Valenciana, el nombre total augmenta lleugerament a 82.180 professors i professores.
La capacitat de l'educació pública creix en poc més de 500 fins als 66.376, mentre que la concertada compta amb 15.804 personal docent. No obstant això, la Conselleria ja ha anunciat que l'objectiu durant els pròxims mesos és incrementar el professorat amb més de 1.000 docents addicionals que s'aniran incorporant per a cobrir les necessitats que sorgisquen al llarg del curs en etapes educatives específiques.
L'aposta per la Formació Professional
En este sentit, una de les més beneficiades en este curs 2024/2025 serà la Formació Professional, que comptarà amb un augment significatiu en el nombre de docents. Unes dades que han permés oferir 159.101 places, un 5,3 % més que l'any anterior. Sens dubte, des de l'entrada del nou Consell, una de les prioritats de Rovira al capdavant de la Conselleria d'Educació sempre ha sigut enaltir l'FP com una via clau essencial i primordial per a l'accés a l'ocupació.
És per això que el disseny de la FP presenta importants novetats de cara al pròxim curs amb la inclusió de cursos especialitzats en drones, ciberseguridad, intel·ligència artificial i Big Data, així com a desenvolupament de videojocs. També s'afigen graus superiors en redacció de continguts digitals per a màrqueting, mobilitat sostenible i modelaje d'informació en construcció, a més d'un grau mitjà en conservació mediambiental i graus bàsics en manteniment d'instal·lacions esportives, agro-jardineria i tèxtil.
Quant a les Escoles Oficials d'Idiomes (EOI), este curs s'oferixen 79.475 places, amb modalitats d'ensenyament presencial, semipresencial i a distància en set centres, permetent una major flexibilitat horària i eficiència en l'ús de recursos. No obstant això, Rovira assenyala la necessitat d'ajustar l'oferta a la demanda, ja que el 33 % de les places de l'any passat no es van cobrir i el ritme en este cas és fins i tot inferior.
Menjador, transports i material escolar
Més de 152.000 alumnes i alumnes es beneficiaran del servei de menjador escolar, per al qual s'ha destinat una inversió de 76,3 milions d'euros, 900.000 euros més que en el curs anterior. A més, 44.800 també comptaran amb transport escolar, amb un pressupost de 70,8 milions, i 547.982 es beneficiaran del banc de llibres, la partida dels quals ascendix en esta ocasió a 49,5 milions.
Així mateix, Rovira ressalta la gratuïtat de l'educació de 0 a 3 anys, amb una oferta de 72.000 places, destinada a afavorir la conciliació familiar i fomentar la natalitat. El Consell ha assignat 163 milions d'euros a esta mesura, 75,5 milions més que l'any passat. Fins a l'1 de setembre, s'havien inscrit 42.700 xiquets i xiquetes. Finalment, el curs 2024/2025 comptarà amb 41 noves aules específiques en centres ordinaris (UECO), 29 en Infantil i Primària i 12 en Secundària, sumant un total de 296 aules.