El primer gran descobriment científic del 2026 a Alacant no és gens agradable per als amants del peix fresc. I és que investigadors de la Universitat d'Alacant (UA) han detectat la presència d'una microalga marina productora de toxines que poden acumular-se en determinades espècies de peixos i provocar intoxicacions alimentàries en humans.
L'estudi argumenta que l'augment progressiu de la temperatura de la mar Mediterrània està darrere d'esta troballa, ja que està alterant de forma silenciosa l'equilibri dels ecosistemes marins. També en la costa d'Alacant, on els experts apunten que este calfament comença a traduir-se en l'arribada d'espècies i organismes d'aigües més càlides.
En este cas, este nou visitant inesperat és del gènere Gambierdiscus, un grup de microalgues bentòniques d’origen tropical que produïxen ciguatoxines. El descobriment, confirmat per un equip d’investigadors després de diversos mostrejos, s’ha produït en les aigües del litoral nord de la província d’Alacant, entre les costes dels municipis de Dénia i Xàbia.
Dos campanyes d'anàlisi
L'estudi s'ha desenvolupat a partir de dos campanyes de mostreig realitzades en març i setembre de 2023 en un total de 12 estacions distribuïdes en sis zones del litoral, tant en punts pròxims a la costa, a uns 250 metres, com en altres situats a un quilòmetre mar endins.
Els resultats revelen la presència d'esta microalga en el 75 % de les mostres arreplegades al març i en el 100 % de les de setembre, amb abundàncies que oscil·len entre 20 i 140 cèl·lules per litre. En concret, s'ha identificat l'espècie Gambierdiscus australes, pertanyent al grup dels dinoflagel·lats marins
La troballa s'ha produït en el marc dels anàlisis rutinàries de fitoplàncton que realisa el Laboratori Marí UA-Dénia, dependent de l'Institut Multidisciplinari per a l'Estudi del Medi Ramón Margalef (IMEM) de la Universitat d'Alacant, en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria.
La troballa ha sigut arreplegada recentment per la revista especialisada Harmful Algae News, un butlletí editat per la Comissió Oceanogràfica Intergovernamental de la UNESCO, que aborda específicament la proliferació d'algues tòxiques a nivell internacional.
Risc controlat i seguretat alimentària
Malgrat la rellevància del descobriment, els investigadors subratllen que no hi ha motiu d'alarma per a les persones. “El consumidor pot estar tranquil”, afirma l'investigador principal de l'estudi, César Bordehore, qui explica que les concentracions detectades “no són alarmants” i que Gambierdiscus australes “no és de les espècies més tòxiques dins del seu gènere”.
Segons Bordehore, la intoxicació alimentària associada a estes microalgues es produïx quan determinades espècies de peixos acumulen quantitats elevades de toxines en els seus teixits, cosa que pot evitar-se mitjançant controls adequats.
“Sabem com evitar una possible intoxicació alimentària”, assenyala, i recalca que “existixen mesures de prevenció per a impedir l'entrada al mercat de peix amb elevats nivells de toxina, basades en anàlisis previs, per la qual cosa el peix que es distribuïx és completament segur”.
Els experts recorden que els sistemes de control alimentari i de vigilància marina permeten detectar a temps qualsevol risc potencial, especialment en zones on la pesca i el consum de productes marins tenen un pes rellevant en l'economia local.
Escalfament de la Mediterrània
La presència de Gambierdiscus en el litoral alacantí s'emmarca en un procés més ampli de tropicalització de la Mediterrània, estretament vinculat a l'augment de la temperatura del mar. “El seu origen està en aigües tropicals càlides i l'increment tèrmic de la Mediterrània facilita l'expansió geogràfica de moltes espècies marines”, explica Bordehore.
“Per a una espècie marina, l'increment d'un sol grau de temperatura és un món”, afegix l'investigador. “Pot ser la diferència necessària per a colonitzar àrees que abans eren impossibles per tindre aigües massa fredes”. En este sentit, els científics destaquen la importància dels estudis de seguiment a llarg termini per a comprendre estos canvis
Des de 2010, l'equip analitza de forma continuada més de 40 quilòmetres del litoral nord de la província d'Alacant, avaluant paràmetres fisicoquímics i biològics. “Les mostres biològiques conservades de fa més d'una dècada ens han permés comprovar que, fa 15 anys, el gènere Gambierdiscus no estava present en la zona d'estudi”, assenyala Bordehore.
Els investigadors insistixen en la necessitat de mantindre programes específics de monitoratge del fitoplàncton bentònic potencialment tòxic per a anticipar possibles riscos ambientals i garantir la seguretat alimentària, en un context de canvi climàtic que seguix transformant la Mediterrània.