A soles supera el millar d'habitants, però figura entre les localitats amb major renda de tot el país. El xicotet municipi d'Aigües, enclavat en l'interior de la província d'Alacant, s'ha convertit en el poble més ric de la Comunitat Valenciana i un dels deu més acabalats d'Espanya segons l'últim informe publicat pel Ministeri d'Hisenda.
La renda bruta mitjana és de 60.883 euros, per damunt de municipis com Alcobendas o Majadahonda, dos referents madrilenys en matèria d'ingressos. Només un grapat de poblacions de Madrid i Barcelona superen a Aigües en el rànquing nacional, que encapçala per cinqué any consecutiu Pozuelo de Alarcón amb 88.011 euros de renda mitjana declarada.
Un bot econòmic en pocs anys
La progressió econòmica ha sigut tan ràpida com sorprenent. En 2020, amb tot just 986 veïns censats, la renda bruta mitjana se situava entorn dels 25.000 euros. Tres anys més tard, la xifra s'ha més que duplicat per a elevar a Aigües fins a el huitè lloc de tota la geografia nacional.
Quin és el motiu d'esta 'fita'? Segons expliquen fonts de l'Agència Tributària, darrere d'este increment estan l'arribada de nous residents amb rendes elevades, herències o grans vendes que han alterat de manera notable les estadístiques d'un municipi tan xicotet.
La localitat va aparéixer per primera vegada en els llistats d'Hisenda l'any 2019, ja que el mínim requerit és de 1.000 habitants. Des de llavors, la seua evolució ha sigut meteòrica i ha desbancat a Rocafort (València), que ara ocupa la segona posició autonòmica amb una renda mitjana de 55.901 euros. A més, també ha relegat altres punts tradicionalment associats amb alts ingressos com Godella, Bétera o Benicàssim.
Més enllà de les xifres, l'atractiu del seu entorn ha sigut una de les claus en este repunt. La localitat, situada entre Benidorm i El Campello, i a 25 quilòmetres de la capital alacantina, oferix un equilibri entre la tranquil·litat de la muntanya i la proximitat a la mar. Este perfil ha captat l'interés de nous residents, principalment estrangers que han triat el municipi com a segona residència o lloc de retir després de la pandèmia.
Municipis amb la renda més alta
Les dades que situen a Aigües en el top 10 del rànquing nacional procedixen de l'Estadística dels declarants de l'IRPF per municipis, que elabora cada any l'Agència Tributària. Este informe, en el qual no s'inclou País Basc i Navarra en comptar amb un règim fiscal diferent, arreplega la renda bruta mitjana dels contribuents a partir de les declaracions del tribut que grava els ingressos de cada un dels ciutadans a Espanya.
En este gràfic interactiu pots consultar els deu municipis més rics d'Espanya segons la declaració mitjana de l'IRPF dels seus veïns i veïnes:
Història de balnearis i viles senyorials
El present econòmic d'Aigües contrasta amb el seu passat, marcat durant dècades pel turisme de salut. Coneguda durant anys com a Aigües de Busot, la vila va ser famosa pel seu balneari d'aigües termals, construït en el segle XIX per la comtessa de Torrellano. A començaments del segle XX, la població superava els 1.300 habitants i vivia en gran part de l'activitat que generava este complex.
El balneari va funcionar com a hotel fins a 1930 i durant la Guerra Civil va ser reconvertit en hospital antituberculós. Després del conflicte va passar a les mans de l'Estat i va recuperar la seua funció turística, encara que en l'actualitat roman en estat d'abandó, a l'espera d'una restauració definitiva. La petjada d'aquella època perdura en les vil·les senyorials alçades als voltants, que hui formen part de l'atractiu patrimonial del municipi.
Actualment, l'economia d'Aigües es recolza sobretot en els servicis lligats al turisme d'interior, la gastronomia i l'oci, sense perdre el caràcter residencial que ha potenciat el seu ascens en els indicadors de renda. Amb apenes 1.189 habitants segons l'INE, el municipi demostra que, en ocasions, són els pobles més menuts els que arriben a les majors xifres de riquesa.