En el món del disseny i l'arquitectura existixen construccions que transcendixen la seua funció original per a transformar-se en símbols culturals. I la Costa Blanca compta amb un edifici de vivendes particulars que s'ha convertit en un pol d'atracció per la seua sorprenent similitud a l'escenari d'una de les sèries més vistes en la història de Netflix: El Joc del Calamar.
La Muralla Roja, situada en la localitat alacantina de Calp, ha captivat a dissenyadors, artistes i fotògrafs. No obstant això, va ser el drama sud-coreà, que ja ha estrenat la seua segona temporada després d'irrompre com un fenomen de masses en 2021, el que va portar a este icònic edifici a un nivell de fama mundial. És impossible que les seues hipnòtiques escales i colors no recorden a l'inquietant decorat que porten als participants al pròxim repte.
Referent arquitectònic
Construïda en 1973 per l'arquitecte català Ricardo Bofill Levi, La Muralla Roja és molt més que un edifici d'apartaments: és una obra del constructivisme i un homenatge a l'arquitectura mediterrània àrab, amb clares referències a les edificacions nord-africanes conegudes com Kasbah. Les seues formes geomètriques, la seua disposició laberíntica i el seu joc de colors la convertixen en un referent del disseny urbà.
El complex compta amb 50 apartaments disposats entorn d'una estructura que seguix la forma d'una creu grega. Hi ha tres tipus de vivendes: estudis de 60 metres quadrats, apartaments de 80 metres quadrats amb dos dormitoris i altres de 120 metres quadrats amb tres habitacions. A les terrasses, els residents poden gaudir d'una piscina i sauna privada, tot amb vista a la mar Mediterrània i el Penyal d'Ifach.
Un dels aspectes més cridaners de La Muralla Roja és la seua paleta de colors. Cada tonalitat té un significat dins de la composició: el roig i el rosa dominen la façana, mentres que els tons blaus i violetes s'utilitzen en zones comunes. Este esquema cromàtic ressalta l'estructura de l'edifici i juga amb la llum i la perspectiva per a crear un efecte de continuïtat visual amb el cel i l'entorn que ha atret fotògrafs i curiosos de tot el món.
De l'arquitectura a la cultura pop
Quan la sèrie sud-coreana El Joc del Calamar va irrompre en l'escena mundial, els seus escenaris van cridar immediatament l'atenció. Les escales de colors pastel, els passadissos enrevessats i la sensació d'estar atrapat en un laberint aterridor van evocar immediatament l'essència de La Muralla Roja.
El director de la sèrie, Hwang Dong-hyuk, va admetre haver-se inspirat en les famoses escales impossibles de l'artista M.C. Escher, però molts espectadors no van tardar a notar les similituds amb l'edifici de Bofill.
I és que La Muralla Roja sembla feta a mida per a l'atmosfera surrealista i distòpica de la sèrie: una combinació de bellesa arquitectònica i un disseny que juga amb la percepció de l'espai, creant una sensació d'irrealitat i opressió, perfecta per a eixe univers cruel i crític de la ficció sud-coreana.
Amb l'auge de la seua fama, La Muralla Roja s'ha convertit en un destí recurrent per a fanàtics de la sèrie, fins i tot per al rodatge d'anuncis, sèries i pel·lícules. No obstant això, la seua popularitat també ha propiciat que els residents del complex, acostumats a la tranquil·litat de la seua llar, hagen vist com el seu edifici s'ha omplit de turistes i curiosos a la recerca de la fotografia perfecta per a les seues xarxes socials.