Una irregularitat fins ara desconeguda en els documents sobre les dimensions dels futurs macrodepósitos de combustible en el Port d'Alacant podria ser l'obstacle definitiu per a frenar la posada en marxa del polèmic projecte. L'Ajuntament s'aferra a esta possibilitat després de detectar una "discrepància" entre la superfície contemplada per l'Autoritat Portuària i la que figura en la llicència ambiental concedida a XC Business 90.
L'alcalde Luis Barcala es mostra taxatiu sobre este tema i subratlla que "eixa disparitat afecta a l'inici de tot el procés i opera en contra de la sol·licitud de l'empresa". Aix
"NO als macrodepósitos"
Este desajustament, segons l'alcalde, representa un "vici" que compromet la legalitat del procediment i podria impedir la concessió de la llicència d'obres. Després d'un recorregut judicial, encara inacabat a costa del Constitucional, Barcala assegura que esta diferència quant a la superfície va més enllà d'una qüestió tècnica i és l'argument central de l'estratègia municipal per a frenar definitivament el projecte.
"Ni l'Ajuntament, ni el Port, ni la Generalitat volen esta planta", insistix l'alcalde, qui també recorda que, a més de l'oposició de totes les administracions, és una instal·lació que rebutgen els veïns i la totalitat de la corporació municipal. En este sentit, reitera l'ús de "tots els mitjans al nostre abast: des dels judicials als merament procedimentals i administratius per a expulsar la seua implantació".
Més d'una dècada de conflicte
El projecte de XC Business 90 porta arrossegant la negativa total des del seu plantejament inicial en 2013, quan va proposar construir una vintena de depòsits d'emmagatzematge de combustible en el moll 19 del port. Des de llavors, mai ha comptat amb el suport de cap administració ni col·lectius veïnals per la seua perillositat i impacte ambiental. "És molt difícil que algun dia hi haja macrodepósitos a Alacant", assevera Barcala.
No obstant això, encara que el Jutjat contenciós administratiu número 3 d'Alacant va donar la raó a l'Ajuntament després de rebutjar la llicència urbanística en primer terme, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ) va dictaminar a favor dels interessos de la mercantil després d'interposar un recurs davant l'Alt Tribunal en 2022.
El consistori va tractar d'estirar la via judicial recorrent davant el Tribunal Suprem, però va tancar la porta a més recursos el desembre de 2024 i va obligar a reconéixer els efectes del silenci administratiu per al vistiplau mediambiental de la infraestructura. Tot i això, Barcala sosté que va acatar la decisió “per imperatiu legal”, però recorda que “la sentència només afecta a la llicència ambiental i hi ha vies per a impedir la construcció”.
Sense notificació
L'empresa XC Business 90, per part seua, nega haver rebut cap comunicació de l'Ajuntament sobre esta nova objecció i al·lega que facilitarà qualsevol informació necessària per a esmenar la possible incidència. La mercantil exposa que no existix cap infracció urbanística, ja que el projecte ocuparia eixos 14.500 metres quadrats. Una xifra que, assenyalen, és inferior al màxim que permet la llicència ambiental fins als 17.900 m².
Per a evitar eixa discrepància quant a la interpretació de les dades de superfície, l'Ajuntament i l'Autoritat Portuària han de revisar i contrastar els expedients. Així ho va confirmar el vicealcalde Manuel Villar durant la roda de premsa de la Junta de Govern. “No hem enviat requeriments a l'empresa perquè primer hem de verificar bé les xifres i valorar si pot ser motiu per a la paralització del projecte”, va exposar.
Per a l'equip de govern, esta diferència “invalida” la base de l'expedient. Barcala insistix que “el que es va demanar no s'ajusta a la realitat”, la qual cosa “dificulta molt que es puga obtindre eixa llicència d'obres”. En este nou context, podria quedar en res la possible indemnització a l'empresa si no s'acaba executant la instal·lació dels macrodepòsits.
“Posarem tots els mitjans per a evitar que això succeïsca. Hi ha recursos legals suficients per a impedir la construcció sense que això implique una indemnització”, advoca l'alcalde al mateix temps que incidix en què “no es pot reivindicar una compensació de cap mena sobre drets i beneficis econòmics que mai s'han generat”.
Recurs pendent davant el Constitucional
En paral·lel, el consistori manté viu un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional, que encara no s'ha pronunciat. Este recurs va ser interposat contra la sentència del TSJ i la negativa a acceptar l'incident de nul·litat. L'Ajuntament argumenta que es va vulnerar el “dret a la tutela judicial efectiva”, al no valorar-se la suposada inconstitucionalitat del silenci positiu en les llicències ambientals.
La petició inclou també la suspensió de l'execució de la sentència, la qual cosa permetria paralitzar els tràmits fins que el Constitucional decidisca. Mentrestant, l'Ajuntament s'aferra a l'última basa que li queda: una suposada irregularitat que, encara que xicoteta en aparença, podria convertir-se en la clau per a frenar definitivament un projecte que ha generat una inusual unanimitat en contra seua en tots els sectors de la ciutat.