Així és la nova taxa de fems a Alacant: quant es pagarà en 2025

La nova normativa augmenta fins a quatre vegades el rebut i establix ara com a criteri el valor cadastral a diferència de la zonificació geogràfica

Guardar

Un camión arreplega les escombraries en el centre d'Alacant
Un camión arreplega les escombraries en el centre d'Alacant

La butxaca dels alacantins i alacantines haurà de fer front a un augment considerable de la taxa de fems a partir de gener de 2025. Així ho va ratificar el ple de l'Ajuntament d'Alacant dimarts passat després que l'equip de govern tirarà avant la seua proposta a última hora per l'absència d'un regidor de Vox per baixa de paternitat. La nova ordenança reguladora seguix les directrius marcades per la Unió Europea, que obliga a equiparar l'import de la recaptació al cost real del servei.

I eixa modificació en la normativa repercutix en què ara cada contribuent veurà incrementat fins a quatre vegades el preu d'este impost. Actualment, els habitatges situats en zones categoritzades com de rendes baixes paguen un mínim de 22,72 euros, però la nova fórmula abandona el criteri de zonificació geogràfica i se centrarà en el valor cadastral i la superfície dels habitatges, oficines i establiments comercials.

Quant es pagarà a partir de 2025?

La proposta inicial de l'equip de govern establia que el nou import mínim, per a habitatges de fins a 60 metres quadrats i un valor cadastral inferior als 300 euros per metre quadrat fora de 83,62 euros. No obstant això, el projecte aprovat finalment en el ple reduix eixa xifra fins als 69,85 euros. "D'esta forma es descarrega a les famílies amb menors recursos, mentre que el cost addicional recau en els habitatges de major valor", assegura el regidor d'Hisenda Toni Gallego.

Malgrat eixe descens del 42% respecte a la primera opció, continua sent un augment molt significatiu. Eixa diferència de 13 o 14 euros, tal com explica el responsable dels comptes alacantins, es trasllada directament als habitatges amb més de 500 euros per metre quadrat de valor cadastral. En este sentit, esta tipologia de cases afrontaran ara un pagament que supera els 145 euros anuals, respecte als 131€ previstos en el primer esborrany de l'Ordenança Fiscal Reguladora de la taxa de recollida, transport i tractament de Residus Sòlids Urbans.

A més dels habitatges particulars, l'increment en la taxa també afectarà establiments comercials, bars, cafeteries i grans generadors de residus, com a centres comercials. En estos casos, la nova ordenança contempla un sistema de tarifes ajustades amb un coeficient corrector en funció de la generació de residus, la separació d'estos, l'afluència de públic de la via i l'ús de vetlladors. En tots els casos, l'índex més baix serà de 62,39 euros.

Bonificacions per reciclatge

Encara que l'augment de la taxa és la mesura més destacada, l'Ajuntament també ha inclòs en la nova ordenança un sistema de bonificacions i exempcions com a incentiu a la col·laboració ciutadana en la recollida selectiva. Per primera vegada, els ciutadans que utilitzen la targeta electrònica o l'aplicació 'Tu fas Alacant' per a depositar residus en els contenidors es recollida selectiva, que es ja s'han implantat en els diferents barris de la ciutat, podran beneficiar-se d'una reducció de fins al 20% en el rebut de la taxa.

En concret, la reducció en la taxa pot aconseguir fins al 20% en el cas d'utilitzar la targeta en el depòsit de residus almenys quatre vegades per mes durant 10 dels 12 mesos de l'any. La reducció serà del 15% en el cas que es complisquen estos quatre usos durant 8 mesos; i seguirà una progressió proporcional del 10% si es realitza eixe ús durant cinc mesos i 5% durant tres mesos.

L'oposició considera que la taxa "no penalitza als qui més contaminen" i critica que establix la càrrega "sobre més del 80% dels domicilis i només un 17% sobre les activitats econòmiques". Així mateix, subratllen que la taxa "no diferència entre grans empreses i famílies de barris desfavorits", la qual cosa genera una càrrega "injusta". D'esta forma, des de Compromís i EU-Podem incidixen en què el càlcul és "erroni i desproporcionat" i recriminen al govern municipal la demora a implementar la mesura, argumentant que "degué entrar en vigor en 2022".

Destacats