Canvi significatiu en el model urbà i comercial d'Alacant . A partir d'ara, encara que encara amb uns mesos de marge, els espais subterranis que compartixen vida amb la planta baixa dels edificis poden transformar-se en botigues, bars i restaurants. On? En un total de 50 carrers situats en les principals eixos comercials de la ciutat.
L'Ajuntament ha aprovat la Modificació Puntual 49 del Pla General Municipal d'Ordenació (PGMO) per a la regulació excepcional de l'ús de la primera planta soterrani en vials qualificats com a viaris estructurants. Esta modificació permetrà l'ús terciari d'estes ubicacions amb l'objectiu de "dinamitzar, flexibilitzar i descentralitzar" l'activitat.
Quins negocis es poden obrir?
Tal com recull l'Ajuntament en un comunicat, la utilització es permet per a totes les activitats terciàries incloent comerç, hostaleria, oficines i allotjaments temporals. No obstant això, estarà prohibida la instal·lació d'habitacions de pisos turístics en eixos espais sota sòl, ja que el text establix específicament que en cap supòsit podran situar-se en planta soterrani espais destinats al descans.
En este sentit, el document també recull que l'activitat haurà de ser "única i exercida sota una mateixa titularitat", per la qual cosa no es podrà desenvolupar de manera independent en la planta soterrani o semisoterrani i en la planta baixa. A més, establix com a requisit que l'accés al soterrani es realitze des de la planta baixa i que la superfície destinada al públic siga igual o superior a la corresponent a la planta soterrani.
Fins ara, l'ús terciari del primer soterrani en eixos comercials estava molt restringit. De fet, només permet activitats que ocupen una poma completa. A més, no es permet l'ús de soterranis per als usos com a allotjaments temporals i oficines. Amb esta modificació puntual, el tràmit de la qual s'inicia ara, esta possibilitat s'estén a més opcions comercials i en més carrers de la ciutat d'Alacant.
Ampliar a zones allunyades del centre
L'ús de soterranis en establiments terciaris s'amplia en els anomenats eixos comercials, vies en les quals el PGMO establix una sèrie de condicions excepcionals per a “fomentar la implantació d'usos terciaris”, amb la finalitat de “difondre l'activitat terciària cap a parts menys centrals de la ciutat, per a equilibrar a les diverses àrees que la integren”, segons arreplega el Pla General.
També als anomenats viaris estructurants, que van sorgir de la necessitat d'incorporar al planejament municipal les directrius establides en un acord del Consell Local de Comerç de 21 d'octubre de 2015 per a promoure una millor distribució espacial del comerç en el municipi. Així mateix, va permetre ampliar les localitzacions d'estos establiments en viaris de gran capacitat, assimilats a la xarxa primària.
Així i tot, no es tracta d'una aplicació immediata, perquè una vegada ha passat per la Junta de Govern, el document de modificació serà sotmés a consulta per part del servici territorial d'Urbanisme d'Alacant; la direcció general de Comerç, Artesania i Consum; i els servicis de Disciplina Urbanística i de Comerç de l'Ajuntament.
De fet, el mateix consistori deurà un informe ambiental i territorial estratègic i, després d'això, se sotmetrà a exposició pública en el tràmit urbanístic posterior per un termini mínim de 45 dies abans que, finalment, siga aprovat definitivament pel Ple. El recorregut encara és llarg, però ja s'ha posat la primera pedra per a este canvi.