Alacant desbloqueja (ara sí) el gran pla de l'Albufereta amb mil vivendes noves

L'inici de les obres està previst per a finals de 2026: així serà el nou barri d'Alacant després de més de tres dècades paralitzat

Guardar

Render del futur barri d'Alacant a La Albufereta
Render del futur barri d'Alacant a La Albufereta

Tres dècades d'espera arriben a la seua fi. La zona de l'Albufereta a Alacant creix, ara sembla que de manera definitiva, amb la creació d'un nou barri residencial d'un milenar de vivendes, un centenar d'elles de protecció pública. Així, la signatura del conveni urbanístic permetrà desenvolupar el Programa d'Actuació Integrada (PAI) del polígon A.1, la seua ordenació s'aprovà en 1991 i que portava més de 30 anys paralitzat.

L'aparició de restes arqueològiques en el sector, la fallida de l'anterior agent urbanitzador o la declaració de l'entorn com a zona inundable, per la proximitat del curs del barranc del Juncaret, han estat algunes de les causes per a l'acumulació dels retards. Finalment, este «gran pla de desenvolupament urbanístic» es durà a terme en un terreny que supera els 128.000 metres quadrats i contempla una inversió d'aproximadament 20 milions d'euros.

Inici d'obres i desenvolupament del projecte

L'acord estableix la regulació de drets i obligacions entre l'Ajuntament, l'agent urbanitzador i els propietaris implicats. Un cop presentats els projectes de reparcel·lació i obtingudes les autoritzacions sectorials, es preveu que les obres d'urbanització del barri (carrers, enllumenat, serveis…) puguen començar entre mitjans i finals de 2026, i que la construcció dels edificis de vivendes arranque en 2027.

Tal com recull el document signat, les edificacions estaran concentrades en la part oest del barri, delimitada pels carrers Caixa d'Estalvis, Flora d'Espanya i la glorieta de l'Enginyer Pedro Torres. El planejament reserva a més 10.000 metres quadrats per a un futur equipament públic, encara per definir, i contempla la creació d'una gran zona verda junt al barranc del Juncaret i al Bé d'Interés Cultural (BIC) Cerro de les Balses.

L'alcalde, Lluís Barcala, destaca que «este projecte respon a la necessitat de generar vivenda accessible a Alacant, amb una combinació de vivenda lliure, protegida i social, en un moment en què la demanda és especialment elevada». Així mateix, el primer edil subratlla la importància de la col·laboració públic-privada «per a impulsar el creixement de la ciutat en un àmbit que portava massa temps bloquejat».

Futur barri a l'Albufereta
Futur barri a l'Albufereta

Vivenda protegida i preservació del patrimoni

Del total de vivendes previstes, un 10% seran de protecció pública. Segons explica el primer edil, esta mesura “busca donar resposta als jóvens i famílies que necessiten accedir a preus assequibles en compra o lloguer”. Barcala també ha recordat que el pla se suma a altres actuacions municipals i autonòmiques, com les projectades en Llomes del Garbinet, el sector Ceràmica de Sant Tomàs i els desenrotllaments inclosos en el Pla Viu, amb més de 200 vivendes socials en diferents barris de la ciutat.

Per part seua, Isabel Cortés, la presidenta de l'Agrupació d'Interés Urbanístic encarregada del projecte i integrada per les empreses Aliseda i Culmia, assenyala que la firma del conveni suposa un "avanç decisiu després d'anys d'intents fallits" i demostra que la "cooperació entre administracions i empreses" pot desbloquejar "projectes essencials per a Alacant”.

El desenrotllament del PAI s'ha dividit en dos fases, la primera culminarà les obres de la trama urbana del sector, i la segona abordarà el polígon A.2. amb una reducció de la densitat edificatòria i la creació d'una infraestructura verda que connecte el barri amb la platja i zones interiors.

Signatura del conveni urbanitzador de l'Albufereta
Signatura del conveni urbanitzador de l'Albufereta

L'edificabilitat total del pla ascendix a 135.380 metres quadrats de sostre, dels quals 108.933 es destinaran a ús residencial, amb un màxim de 10 altures per edifici, i 26.446 a terciari. El projecte també inclou mesures per a preservar i posar en valor el jaciment catalogat com BIC, així com el valor ambiental d'este entorn pròxim a la Serra Grossa.

En este sentit, l'Ajuntament ha indicat que es durà a terme un "inventari arqueològic" per a catalogar les restes que puguen aparéixer durant les obres, amb l'objectiu de garantir la seua protecció. “Es tracta d'un compromís ferm amb el patrimoni de la ciutat”, explica Noelia Pérez, vicepresidenta de l'agrupació urbanitzadora, que incidix que “la supervisió i el seguiment seran constants durant l'execució”.

VPO a voluntat de l'Ajuntament

La firma del conveni va evidenciar les discrepàncies entre l'equip de govern (PP) i els grups progressistes de l'oposició. El suport a l'alcalde dels regidors populars, al costat de la presència d'un edil de Vox, contrastava amb l'absència de tots els representants del PSOE, Compromís i Esquerra Unida-Podem, que no van acudir a l'acte.

El Grup Socialista va aprofitar la jornada per a anunciar la proposta de crear una comissió de seguiment per a garantir el compliment dels acords sobre vivendes turístiques a Alacant, que es debatrà en el pròxim ple. “No podem seguir sense rumb en un àmbit tan determinant per al nostre futur econòmic, social i urbà”, explica la portaveu socialista Ana Barceló. “Alacant ha de comptar amb un full de ruta clar, que combine el desenrotllament turístic amb el dret a la vivenda i la protecció dels barris”, afig.

Per part seua, des d'Esquerra Unida-Podem justifiquen la seua absència manifestant que eixe sector de L'Albufereta va ser declarat “oficialment inundable i amb risc geomorfològic”. Per tant, la formació considera esta operació urbanística un projecte “potencialment perillós” malgrat que alguns estudis posteriors “hagen intentat matisar l'abast”.

Finalment, critiquen que el conveni no contempla vivendes de protecció oficial en l'actuació privada, ja que el centenar de vivendes protegides anunciades “depenen de la voluntat de l'Ajuntament d'usar la seua reserva d'aprofitament, no d'una obligació a l'urbanitzador”. En este sentit, emfatitzen que “s'estan projectant immobles de superluxe” en un sector que, a més, compta amb “restes d'una necròpoli i vila tardoromanes”.

Arxivat a:

Destacats