Alacant comença a posar damunt de la taula mesures sobre els apartaments turístics i el full de ruta triat passa ara per frenar la seua proliferació descontrolada. Aix
Sobre la base de les primeres dades d'este informe, l'alcalde Luis Barcala va avanzar una moratòria de dos anys –que serà elevada al Ple del pròxim 19 de desembre– per a suspendre la tramitació de noves llicències, encara que únicament afectarà els habitatges particulars i no a la iniciativa privada que transforme immobles complets. Tant la societat civil com l'oposició exigien conéixer els detalls de l'estudi, una situació que s'ha revertit este dimarts amb la presentació pública a l'auditori del MACA.
"No existia un informe d'estes característiques a Alacant i és una eina útil que mostra una fotografia real i contrastable amb dades objectives", ha explicat l'alcalde en l'acte al costat de la regidora d'Urbanisme, Rocío Gómez, la directora general de Planejament, Leticia Martín, i diversos representants de la consultora EOSA. "No es tracta d'atacar el model turístic ni de perseguir esta activitat, si no que existisca una normativa clara i seguretat jurídica per al sector", ha afegit.
Tal com ha avançat l'edil d'Urbanisme, estes mesures es troben en desenrotllament i s'estudiaren al llarg del període en el qual s'estenga la moratòria. "L'objectiu és aconseguir un equilibri que permeta la vida quotidiana dels veïns i l'arribada de turistes", ha recalcat Gómez. Estes iniciatives es basaran en les recomanacions de l'estudi com la creació d'un cens, incentivar el lloguer residencial a llarg termini, establir límits de densitat o gravàmens fiscals per l'ús de recursos públics.
Més de 4.000 vivendes turístiques
L'estudi conclou que Alacant compta actualment amb 4.108 apartaments d'ús turístic (VUT), la qual cosa correspon a un 2,31% del total de les vivendes disponibles a la ciutat i un 96,15% dels allotjaments vacacionals. Malgrat la seua baixa incidència en termes generals, l'informe matisa que existixen zones en les quals la concentració és elevada. Així, en l'àrea del Barri antic i el centre tradicional, així com els seus barris adjacents, el volum de vivendes augmenta a 20 de cada 100.
Quant al nombre de places, la xifra ascendix fins a les 19.025, encara que en este cas suposa un 68,42% del total en la capital alacantina. Sens dubte, totes dues dades mostren el predomini en el destí de les VUT enfront de la planta hotelera. Pel que respecta a l'impacte en els barris, l'anàlisi és similar al nombre de vivendes, perquè encara que de manera general s'arrepleguen 5,5 places per cada 100 habitants, per davall de ciutats com Madrid (22), Màlaga (30) o València (14), algunes zones arriben fins a 95.
En este sentit, malgrat la pressió existent en unes certes àrees, cap barri d'Alacant es considera “zona de mercat residencial tensat”, segons la Llei Estatal de Vivenda. Tampoc s'observa en els últims anys un decreixement en el número de població resident en estos barris amb major presència de VUT. Això indica que la presència d'estos pisos en estes zones “encara no ha generat un èxode de població ni un augment considerable en els preus de les vivendes”, segons l'informe.
Inspecció de vivendes irregulars i control censal
Una dels principals advertiments de l'estudi és reforçar el control i inspecció de pisos turístics que operen de manera il·legal i generen problemes en la convivència veïnal. De fet, l'Ajuntament ha alçat un centenar d'actes de suspensió de l'activitat. La majoria dels expedients es focalitzen a la platja de Sant Joan i la zona centre. "És necessari erradicar la il·legalitat", ha emfatitzat Barcala durant la seua intervenció en el fòrum.
Tot i així, encara es manté a l'espera que la Generalitat aprove la seua adhesió definitiva al Decret llei del Consell que transferix als municipis les competències per a incoar, instruir i resoldre de manera directa els procediments sancionadors relacionats amb els habitatges d'ús turístic en la capital alacantina. L'informe revela que més de 3.200 viivendas estan donades d'alta en el registre de la Generalitat i mai van sol·licitar la compatibilitat urbanística a l'Ajuntament.
No obstant això, en la pràctica no es tracta de pisos turístics il·legals, sinó que el marc normatiu establit en 2018 per la conselleria de Turisme no exigia com a requisit indispensable comptar amb eixa autorització urbanística per a exercir l'activitat. De moment, l'Ajuntament treballa a través de la Brigada de Disciplina Urbanística de la Policia Local a localitzar els apartaments d'ús turístic que ni tan sols estan donats d'alta en el departament autonòmic i, per tant, incomplixen la legislació vigent.
Una altra de les grans conclusions de l'estudi elaborat per EOSA és la creació d'un cens públic de vivendes turístiques que millore la transparència en la gestió i el control d'estes activitats. L'Ajuntament, apunten des d'alcaldia, ja està treballant en el desenrotllament d'este cens que permetrà a les autoritats municipals i a la ciutadania accedir de "manera transparent" a la informació sobre les VUT que operen legalment a la ciutat.
Esta ferramenta facilitarà el monitoratge del compliment normatiu i proporcionarà als residents l'oportunitat de conéixer quines vivendes en els seus barris estan sent explotades turísticament, promovent així "una major convivència veïnal i ajudant a previndre conflictes derivats de l'ús intensiu de les vivendes com a allotjaments turístics", subratllen fonts municipals. També serà un mecanisme per a detectar els apartaments turístics il·legals i "erradicar-los".
Reccions de l'esquerra
La portaveu adjunta del Grup Municipal Socialista, Trini Amorós, ha qualificat de “decebedor” l'estudi. La regidora ha assenyalat que l'informe "no conté dades sobre el nombre de vivendes d'ús turístic que operen de manera il·legal". A més, ha destacat que només s'han calculat les pujades de preus de vivendes de lloguer residencial entre 2019 a 2022, deixant al marge l'increment acumulat d'un 25% en els dos últims anys.
El portaveu de Compromís, Rafa Mas, denúncia que les places en apartaments turístics a Alacant “no deixen de créixer” i critica que “s'hagen demorat tant les primeres mesures per a detindre una pràctica que fomenta l'especulació i dificulta l'accés a la vivenda”. Així mateix, Mas, subratlla que “des d'Urbanisme diuen que han iniciat entorn de 100 expedients, però no els poden sancionar, no els poden multar i no els poden tancar perquè encara no s'han acollit al Decret d'agost del Consell”