Alacant ja té definit sobre el papel model de ciutat amb el qual aspira a créixer durant les pròximes quatre dècades. La Junta de Govern aprovà de forma extraordinària l'esborrany del nou Pla General Estructural (PGE), el document urbanístic que substituirà el planejament vigent de 1987 i que fixa les grans línies del desenvolupament en matèria de vivenda, mobilitat, zones verdes, infraestructures i activitat econòmica.
No es tracta encara d'un pla definitiu. Després d'este primer pas, la Generalitat Valenciana haurà d'iniciar l'avaluació ambiental i territorial estratègica del document, un procediment que analitzarà el seu impacte sobre el territori i determinarà les condicions que haurà de complir el futur planejament.
Després arribarà l'aprovació en el Ple, els informes sectorials i un període d'informació pública perquè ciutadans, col·lectius i entitats puguen presentar al·legacions abans que continue la seua tramitació.
Malgrat que encara queden diversos anys de recorregut administratiu, el document ja permet conéixer amb prou precisió quals són els projectes que marcarien l'Alacant del futur. Des de grans corredors verds fins a noves infraestructures ferroviàries, passant per milers de vivendes o la reserva de sòl per a un tercer hospital, estes són deu de les actuacions més ambicioses que contempla el nou Pla General.
1. Sis nous parcs per a triplicar les zones verdes
El canvi més visible arribarà, previsiblement, de la mà dels espais verds. El Pla General preveu triplicar la superfície destinada a parcs i zones naturals, passant de les 139 hectàrees actuals a un total de 488. En conjunt, suposarà incorporar 349 noves hectàrees de sòl verd repartides per distints punts i distribuïdes entre els barris.
Les dos actuacions més ambicioses estaran situades en el nord i l'est del terme municipal. La major serà el futur Parc Periurbà de les Llacunes de Rabasa, amb 152,39 hectàrees al voltant dels aiguamolls, un espai que es convertiria en el major pulmó verd d'Alacant.
El segon gran projecte serà el Parc Agrari de l'Horta, amb 123,18 hectàrees entre la platja de Sant Joan, Vistahermosa i l'Albufereta, on el planejament aposta per conservar el paisatge agrícola tradicional i compatibilitzar-lo amb usos ambientals i recreatius.
Junt a estos dos grans espais, el document incorpora altres parcs de gran tamany previstos en l'entorn de l'Albufereta (Cerro de las Balsas, de 5,87 hectàrees ); el Parc Central, de 3,53 hectàrees; entre Orgegia i Santa Faç (Lomas de Pino Ruaya, de 28,52 hectàrees) i les noves àrees d'expansió del nord d'Alacant (Lomas de Garbinet, de 35,74 hectàrees).
L'objectiu fixat per l'Ajuntament és que tots els alacantins disposen d'un gran parc a una distància màxima aproximadament d'1,2 quilòmetres de la seua vivenda, evitant la concentració en uns pocs barris.
2. Un cinturó verd de 19 quilòmetres per a connectar tota la ciutat
A més de crear nous parcs, el Pla General planteja unir bona part dels espais naturals d'Alacant per mitjà d'un gran cinturó verd de 19 quilòmetres que rodejarà la ciutat. L'actuació tindrà com a eix principal l'entorn de l'A-70 i permetrà enllaçar diferents zones ambientals que actualment romanen desconnectades.
El recorregut està concebut per a poder realitzar-se tant caminant com en bicicleta. Al llarg dels seus 19 quilòmetres connectarà muntanyes, parcs i àrees naturals del terme municipal per mitjà d'itineraris continus, facilitant desplaçaments sense necessitat d'utilitzar el cotxe i creant una nova infraestructura destinada a l'oci i la mobilitat sostenible.
Este corredor verd també actuarà com a nexe entre els principals projectes ambientals inclosos en el propi Pla General. En la zona oest s'integraran les llomes de la Vallonga i de les Talaies, mentre que en l'àrea central s'incorporarà el sistema d'aiguamolls de les Llacunes de Rabasa.
Cap al nord, l'anell enllaçarà amb les llomes dels Gallos, el Garbinet i la muntanya Orgegia. En el sector oriental es preveu la connexió amb el futur Parc Agrari de l'Horta d'Alacant. El cinturó continuarà cap al sud per a enllaçar amb la Via Litoral i des d'eixe punt, la connexió s'estendrà cap a la Serra Grossa, la muntanya Benacantil i l'entorn del Parc Central.
3. Un passeig litoral de 21 quilòmetres per a recórrer tota la costa
Una altra de les grans actuacions previstes mira directament a la Mediterrània. El nou Pla General incorpora un corredor litoral continu de 21 quilòmetres que permetrà recórrer tota la façana marítima del terme municipal sense interrupcions.
L'actuació connectarà els distints passejos i trams costaners existents per mitjà de l'eliminació de barreres físiques i la creació de nous enllaços allí on actualment el recorregut es talla. L'objectiu és donar continuïtat al front litoral des del límit amb El Campello fins a Urbanova, integrant platges, cales, miradors i zones urbanes en un únic itinerari.
El projecte no es limita únicament a construir nous passejos. A més de l'itinerari per a vianants i ciclista, el projecte incorpora actuacions per a recuperar espais degradats, millorar la imatge del front litoral i reforçar la relació entre els barris i la mar. El document planteja convertir la costa en un dels principals corredors urbans d'Alacant.
4. El ‘boom’ residencial: més de 42.000 vivendes
La vivenda és un altre dels pilars del nou planejament de la ciutat. L'esborrany del PGE contempla la construcció de 42.900 vivendes, repartides entre huit nous sectors urbanístics, operacions de regeneració urbana i solars buits dins del nucli urbà actual.
El creixement es planteja com a resposta a l'augment previst de població en una ciutat on l'accés a la vivenda s'ha convertit en un dels principals problemes socials. Les estimacions demogràfiques de l'Estudi de Població i Vivenda situen la capital aproximadament en els 440.000 habitants en 2045 i prop dels 466.000 en 2050.
El major volum de vivendes, 22.300, es concentrarà en nous sectors d'expansió:
- Fondo Piqueres, entre la prolongació de la Via Parc i el futur parc urbà de les Llacunes de Rabasa (7.500 vivendes).
- Guijarro-Villafranqueza (2.700 vivendes).
- Lomas de Garbinet (930 vivendes).
- Vistahermosa-Juncaret, sector coincidix amb el denominat PAU 3 (3.200 vivendes).
- Vista Alegre i Alameda, enfront de l'avinguda de Dénia i l'avinguda Pintor Pérez Gil (3.250 vivendes).
- Ciprés, a la vora del Parc de l'Horta (2.100 vivendes).
- Pino i Ruaya, continuïtat amb els sectors Vistahermosa–Juncaret, Vista Alegre i Alameda (2.500 vivendes).
A estes se sumen 14.300 vivendes previstes en actuacions de regeneració i transformació urbana, especialment sobre antics sòls industrials o àmbits pendents de renovació (un 40% de protecció pública). El document incorpora a més sòl per a alçar unes 1.300 vivendes destinades al lloguer assequible.
5. Quatre rondes metropolitanes per a canviar el mapa del trànsit
El nou model de mobilitat planteja reorganitzar els accessos a Alacant mitjançant quatre rondes metropolitanes que redistribuiran el trànsit al voltant de la ciutat i reduiran la pressió sobre les vies més saturades. L'A-70 es convertirà en la gran columna vertebral d'este nou esquema d'anells, secundada per diversos eixos circumval·lants que enllaçaran barris, nous desenrotllaments urbanístics i municipis de l'àrea metropolitana.
Així, es crearà una ronda metropolitana en el tram més urbà de la A-70, que es transformarà en un bulevard verd completament integrat en el teixit urbà. Esta reconversió, entre els enllaços de la A-77 i la CV-821, eliminarà l'efecte barrera entre barris, incorporant espais enjardinats i d'estada.
Entre les actuacions previstes en el futur PGE, també figura la prolongació de la Gran Via cap a la Platja de Sant Joan, la finalització de la Via Parc i la connexió directa amb l'autovia A-79 i un tercer eix articulador interior, totalment nou, entre l'Avinguda de Dénia i l'A-79.
Este sistema pretén repartir millor els desplaçaments sense que tots hagen de travessar el centre o el litoral d'Alacant. El PGE preveu desviar el trànsit de llarg recorregut, cap a València o Barcelona, per les autovies A-77 i AP-7, esta última ja sense peatges operatius, aprofitant les infraestructures ja existents a escala metropolitana.
6. El TRAM podria créixer per fases amb noves línies
L'ampliació del TRAM és una de les actuacions de transport públic més ambicioses incloses en el nou Pla General d'Alacant. El document planteja quatre grans fases per a implantar noves línies i portar la xarxa de tramvia a zones de la ciutat que actualment manquen de connexió.
La fase 0 de modernització del TRAM se centra en augmentar la freqüència. L'Ajuntament aspira al fet que totes les línies actuals s'aproximen progressivament cap a intervals de pas màxims de deu minuts.
A partir d'ací, la fase 1 inclou la prolongació de la xarxa tramviària cap al PAU 5 i l'Hospital de Sant Joan, la més pròxima a convertir-se en una realitat en els pròxims anys. A més, també es planteja portar el TRAM cap a Sant Gabriel amb un ramal per Benalua des de l'Estació Central i l'extensió de la línia des de l'Hospital General per Gran Via.
La fase 2 d'esta malla tramviària integral en tota la ciutat d'Alacant aspira a la prolongació de les vies cap a La Florida i les seues zones industrials, mentres que en este segon període d'obres també es projecta un ramal de circumval·lació nord que connectarà la Platja de Sant Joan, a l'altura de Lucentum, amb Vistahermosa i Colònia Requena.
Finalment, en la fase final, la xarxa de la Gran Via s'estendrà cap al centre comercial i l'avinguda de Dénia, acompanyada d'un ramal de circumval·lació sud que connecte Rabassa i La Torreta amb Verge del Remei (línia 2), enfortint la connectivitat entre els barris perifèrics.
7. Una nova estació d'Intermodal al costat de la Universitat d'Alacant
El Pla General també reserva espai per a una nova gran estació al costat de la Universitat d'Alacant. El projecte preveu la creació d'un segon node intermodal la funció del qual, segons explica el consistori, serà "articular" connexions entre diferents modes de transport i reforçar la xarxa ferroviària i tramviària en la zona nord de la ciutat.
La posada en marxa d'este nou punt d'intercanvi ferroviari depén, quasi íntegrament, de l'execució de la variant de Torrellano, que continua avançant en els seus tràmits. A més, es proposa habilitar un nou accés al Port d'Alacant a l'entorn de la A-31 que substituiria l'actual "traçat en trinxera" que travessa les zones industrials.
El disseny contempla la integració d'un gran aparcament dissuasiu que permeta canalitzar els desplaçaments des dels municipis de l'àrea metropolitana i la província, intercanviant des d'ací el vehicle privat per un Rodalia per a accedir al cor de la ciutat d'Alacant i reduir el trànsit.
8. Dotze aparcaments per a traure fins a 10.000 cotxes del centre
L'estratègia de mobilitat es completa amb la creació de 12 aparcaments dissuasius amb més de 10.000 places per a absorbir els desplaçaments d'àrees perifèriques i municipis pròxims. Entre les propostes destaca un gran estacionament, el de major capacitat, al costat d'eixa futura estació Alacant Nord, en l'actual baixador de Rodalia de la Universitat.
A més, el document urbanístic també contempla fins a tres nous aparcaments a l'entorn de l'avinguda Locutor Vicente Hipólito de la platja de Sant Joan, seguint la ruta de les línies 1 i 3 del TRAM, i un altre al costat de l'estació del tramvia de Verge del Remei de la línia 2.
En paral·lel, el pla general projecta altres set pàrquings públics més vinculats al desenrotllament i expansió per fases de la futura xarxa del TRAM a través de la llançadora de l'avinguda de Dénia fins a Sant Joan, la nova línia que culminarà en Sant Gabriel, l'extensió cap a La Florida o la circumval·lació del tramvia que connectarà els barris de La Torreta o Rabassa.
9. Sòl reservat per a construir el tercer hospital públic d'Alacant
El creixement de la ciutat també obligarà a ampliar les infraestructures sanitàries. Per això, el nou Pla General reserva més de 100.000 metres quadrats de sòl per a la construcció d'un tercer hospital públic que alleujarà la pressió del General Doctor Balmis i Sant Joan d'Alacant.
La parcel·la prevista es localitza al costat dels barris de Ciutat d'Assís, PAU 1, PAU 2 i Rabassa. El document reserva l'espai necessari perquè, quan la Generalitat Valenciana decidisca impulsar el projecte, puga desenrotllar-se un complex sanitari de gran capacitat sense necessitat de modificar novament el planejament urbanístic.
Al costat d'esta reserva de sòl, el Pla General també contempla més de 170.000 metres quadrats per a noves instal·lacions esportives, espai per a l'ampliació de la Universitat d'Alacant, de la Universitat Miguel Hernández i d'un futur centre de Formació Professional.
10. Cinc nous polígons per a atraure empreses i crear ocupació
El desenrotllament econòmic constituïx el dècim gran eix del nou Pla General. El document habilita 4,3 milions de metres quadrats de nou sòl industrial, una superfície equivalent a més de 600 camps de futbol, repartida en cinc nous sectors destinats a empreses logístiques, tecnològiques, industrials i vinculades a la innovació.
Els nous àmbits es concentren en Bacarot, Les Talaies, Vallonga-Foncalent, Campaneta i La Serreta. Este plantejament configura un arc productiu en l'oest del terme municipal d'Alacant que enllaça la localitat de Sant Vicent del Raspeig amb l'entorn de Bacarot, prolongant-se funcionalment cap a Elx.
A més d'incrementar l'oferta de sòl per a empreses, el document planteja la creació de quatre grans nodes de desenrotllament econòmic especialitzats en sectors com la salut, la innovació, el coneixement i la logística. La intenció és diversificar l'economia i generar nous espais per a la implantació de companyies que troben dificultats per l'escassetat de sòl.